This book was created and published on StoryJumper™

©2014 StoryJumper, Inc.   All rights reserved.

Publish your own children's book: 

www.storyjumper.com

Hi havia una vegada el pirata Barrufet a la platja 

tot solet que no tenia vaixell. Estava passejant 

buscant el seu vaixell. Li agradava molt buscar 

tresors de monedes d'or. Després de molt 

caminar buscant el vaixell el va trobar al mar. 

Era un vaixell gran, vermell, groc i marró, tenia 

un timó i una àncora i una vela negra amb el 

dibuix d'una calavera.

Es va apropar a la illa un altre vaixell on hi 

anava el seu enemic, el pirata Granota.

El pirata Barrufet quan va veure el vaixell del 

pirata Granota es va amagar perquè no volia

que li prengués el tresor que anava a buscar.

A la illa hi havia una palmera molt alta que es 

movia molt amb el vent. Enterrat a sota de la 

palmera hi havia un tresor. El pirata Barrufet ho 

sabia perquè tenia un mapa. El pirata Barrufet 

va anar molt ràpid cap a la palmera per buscar 

el tresor. Va agafar la pala i va començar a 

excavar i després de molta estona va trobar el 

tresor. El va agafar i se'l va emportar cap al 

vaixell i el pirata Granota es va enfadar molt 

perquè li havia pres el tresor.

El pirata Barrufet amb el seu vaixell se'n va anar 

cap a la seva casa a deixar el tresor perquè no 

li prenguessin.

Quan va deixar el tresor va tornar   a   agafar   el  

vaixell i se'n va entornar a buscar un altre 

tresor.

El que més li agradava al pirata Barrufet era 

trobar tresors!!

I vet aquí un gos i vet aquí un gat aquest 

conte ja s'ha acabat!

Vet aquí una vegada un petit príncep que es 

deia Miqui. Ell sempre anava amb una vareta 

màgica. Li agrada molt anar amb patinet i 

sempre l'agafava quan anava a jugar. Al cap 

d'una estona va tornar al castell perquè volia 

jugar amb un drac de joguina que li encantava.

Mentre jugava al jardí amb els dracs es va 

posar a ploure i va ocórrer un fet màgic: les 

gotes de la pluja quan van caure sobre el drac 

van fer que es convertís en un drac de veritat!

Al principi li va fer una mica de por al Miqui però 

quan va veure que era un drac bo va posar-li el 

nom de Pluto.

Amb la vareta màgica el príncep va fer al drac 

unes ales precioses de color d'or. També es va 

fer unes altres per a ell i tots dos van volar pel 

cel molt emocionats.

Des d'aleshores, el petit príncep i el seu amic 

en Pluto van ser amics per sempre i de tant en 

tant sortien a fer aventures pel cel mentre 

volaven amb aquelles ales d'or.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos que 

aquest conte ja s'ha fos.

Hi havia una vegada un circ on vivien persones 

i animals, també hi havia molta màgia.

El circ és com una capsa de sorpreses on es fan 

coses que no s’esperen.

Les persones del circ fan espectacles i assagen 

moltes vegades per a què tot surti molt bé.

Al circ hi ha molta música, hi ha llums de colors 

i molta alegria.

Quan la gent va al circ riu perquè fan coses que 

fan gràcia.

Una zebra que corre molt, un mico que aprèn a 

llegir, es penja i es gronxa amb les cordes de 

l’escenari. Un elefant que arriba volant perquè 

té les orelles molt grosses.

També surt un pallasso que fa malabars, 

passeja en bicicleta per sobre d’una corda i tira 

confetti per fer una sorpresa .

Totes les persones i animals del circ regalen 

somriures a les persones que els anem a veure.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest 

conte ja s’ha fos.

Vet aquí una vegada en un poble vivia una 

princesa amb la seva família en un castell. En 

aquell poble també vivien moltes més 

persones.

 La gent que vivia en aquell poble eren molt 

feliços. Cantaven, ballaven i s'ajudaven entre 

tots. Però en el bosc hi vivia un drac, que 

sempre estava enfadat. Sempre tenia molta 

gana i va pensar de menjar-se a la princesa. Va 

començar a caminar pel bosc buscant a la 

princesa.

Va començar a caminar pel bosc buscant a la 

princesa. La gent del poble li va preguntar al 

drac què li passava, ell els hi va explicar. La 

gent del poble van pensar que cadascú li podia 

donar una mica del seu menjar i també li van 

ensenyar un lloc al bosc on hi havia molt de 

menjar per ell. 

El drac es va posar molt content, tenia molt de 

menjar, ja no feia falta menjar-se a la princesa. 

També tenia molts amics nous. El drac va 

començar a fer un bonic somriure, la gent del 

poble també van somriure. 

A partir d'aquell dia, cada vegada que es 

trobaven amb el drac, tothom li feia un gran 

somriure...

Van ser feliços per sempre...

Conte contat aquest conte s'ha acabat.

Hi havia una vegada un nen i una nena que 

anaven passejant per la muntanya a buscar 

fruits del bosc. El nen es deia Èric i la nena Laia. 

Se'ls hi va fer de nit i van decidir muntar una 

tenda de campanya per quedar-se a dormir. De 

cop i volta van sentir un soroll. Algú havia 

llençat una llauna. Van agafar una llanterna i 

van anar a buscar qui l'havia tirat. Van veure un 

senyor al costat d'una foguera. Li van preguntar 

com es deia. Ell va dir Marcos. L'Èric i la Laia li 

van dir que perquè tirava coses al bosc i perquè 

feia foc ja que era perillós. 

Es podia cremar el bosc amb les persones, els 

arbres, i els animals que hi vivien.

Mentre parlaven van veure que es començava a 

cremar un arbre que havia a prop i després 

més. Es va sentir un llop que udolava, un porc 

senglar que cridava, ocellets que piulaven i uns 

cèrvols que corrien. 

Els nens també es van espantar però no es 

podien quedar quiets. En Marcos va trucar de 

seguida els bombers amb el seu mòbil però 

mentre l'Èric i la Laia van anar a buscar aigua a 

un riu que havien vist. Van agafar cubells, pots 

i galledes i els van omplir d'aigua.

Els animals també van ajudar i quan van arribar 

els bombers el foc estava casi apagat i ells el 

van acabar d'apagar.

En Marcos va demanar perdó i va prometre que 

mai més tiraria coses ni faria foc al bosc. Com a 

càstig cada any havia d'anar a plantar uns 

quants arbres nous.

La nostra terra és molt important per tothom.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest 

conte s'ha acabat.

Hi havia una vegada... un nen que es deia Pàquet i 

somiava que de gran volia ser un súper cavaller. Ell 

estava en un somni però es pensava que era real i 

veritat el que li passava...

Resulta que el Pàquet   estava a la muntanya 

celebrant el dia de la mona, amb un pastís que tenia 

un gran ou de xocolata. Estava jugant a la muntanya 

amb la seva espasa de joguina quan de cop i volta.... 

va aparèixer una princesa.

-Hola! Com et dius?- li va dir la princesa al Pàquet

-Pa...Pa...Pàquet!- li va contestar amb vergonya- I 

tu?

-Anna!, el meu nom és Anna!

En aquell moment que s'estaven saludant, de 

cop i volta va aparèixer una fada preciosa.

La fada els hi va dir que allà a prop hi havia 

una sireneta que necessitava ajuda.

-Una sireneta a la muntanya??-va dir en 

Pàquet--

-Sí, sí ... -va respondre la fada preciosa-

-Com et dius fada bonica?- li va preguntar 

l'Anna-

-Estrella de mitjanit- va respondre.

Els tres van anar corrents fins on es trobava la 

sireneta, en veure-la allà el Pàquet li va 

preguntar:

-Oh!!! però com és que estàs aquí a la 

muntanya i no al mar?

I la sireneta li va respondre: 

-El mar ha fet unes onades molt grans que 

m'han portat fins aquí, sinò arribo aviat un altre 

cop al mar em moriré

-Ooooh!!!- van cridar l'Anna i l'Estrella de 

mitjanit- Això no pot passar!!! T'hem d'ajudar!

Ràpidament el Pàquet, l'Anna i la fada de 

mitjanit van agafar la sireneta per portar-la cap 

el mar. Però resulta que el mar estava una mica 

lluny d'allà i els tres junts no tenien força 

suficient per agafar-la.

En aquell moment va aparèixer un súper drac 

que portava   un cistell amb aigua. Van posar a 

la sireneta a dintre del cistell (era un cistell 

porta-sirenetes) i ràpidament la van posar a 

dintre del mar.

Ara la sireneta ja estava molt millor, la seva 

vida ja no estava en perill. En mostra 

d'agraïment, la sireneta va regalar a cadascun 

una perla. Els hi va explicar que sempre que 

volguessin anar a veure-la s'havien de posar la 

perla en un collaret al coll i tindrien poders per 

respirar a dintre del mar.

Estaven tant contents que saltaven d'alegria. El 

drac els va agafar a tots tres i els va portar un 

altre cop cap el bosc. Allà es van acomiadar el 

Pàquet, l'Anna i la fada Estrella de mitjanit.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos... 

aquest conte ja s'ha fos.