“-Però en Furmi es va tirar igualment a buscar-lo i el va agafar moll però net!.En Furmi va pensar que per tenir un osset de peluix vell que el van trobar a la paperera que no caldria tenir-lo i a més a més era molt lleig, va dir-ets molt lleig, fastigós i no m’agrades.-el va tirar el riu. La seva mare encara estava buscant l’ osset. Quant va arribar el Furmi sense l’osset, la seva mare li va preguntar on era i li va contestar que al riu. La seva mare li va dir que si no l’havia pogut agafar, en Furmi li va contestar que no, que ja no el volia , més amb aquell ós tan brut, vell i fastigós. I la seva mare li va dir que ja era gran per tenir ossets de peluix.