- Si, m’ha dit que et digués això, però jo no sé a què es refereix, em va enviar una carta. I sobretot no ho pot saber ningú, és perillós.
- D’acord, està bé.- Vaig dir i seguidament vaig agafar la meva caçadora de pell blanca i vaig anar a la torre.
Entro a la Torre i me’n vaig directe a l’ascensor. Pujo planta per planta, no hi és ell, només hi ha gent normal. Quan arribo al últim pis, veig que al sostre hi ha una cosa una mica estranya, hi havia una espècie de palanca amagada:
- Noia, et quedaràs gaire temps mirant el sostre?- Em diu un noi d’uns quinze o setze anys, més o menys com jo.
- No, no. Ja marxo, perdó per haver-te fet esperar.- Dic jo una mica envermellida.
- No passa res.-Diu i se’n va corrents per aquell passadís que hi ha a mà dreta. Em quedo sola en aquella mena de recepció, tiro de la palanca, aquella no era l’ultima planta de la torre, n’hi havien unes 100 més, pujo i veig a gent estranya, tots em miren sorpresos.