Van navegar i navegar i aquella nit mentre feien el que feien totes les nits, explicaven histories, bevien cervesa i jugaven a llençar ganivets contra el màstil.
El vell Gundalf, que va dir lo del kraken, com que estava begut va caure al mar i els altres van anar a salvar-lo. A l’ aigua van beure una ombra al fons del mar inpresionant.
Hores desprès van veure una illa i van acostar-s’hi per veure què hi havia.
Casi ja al costat de la platja va aparèixer de cop el kraken davant del vaixell.
El vell va cridar:
- Ho vaig dir, és el kraken.
- Tenia raó el vell begut (va exclamar el mateix tripulant d’abans.)
- És clar que tenia raó, no us vull enganyar i menys amb això.
Tots els altres tripulants del vaixell van agafar llances, arcs, destrals, ganivets…