Fa molt de temps a la comarca del ripollès, al castell de Mataplana hi vivia la família dels Mataplana, que primer es van ajuntar amb la família d’Urtx, al cap d’un temps van ajuntar-se amb els d’Illa i finalment amb els de Pallars, amb els quals van tenir un fill, que el van anomenar Arnau.

Amb el temps Arnau es va convertir en comte, el comte Arnau. Deien que a les nits, l’ànima en pena d’Arnau, passejava damunt d’un cavall negre de foc.

El comte Arnau era molt dolent perquè sempre anava en contra de les normes i no les complia.

Diuen que un bon dia Arnau es va enamorar de una de les abadesses de Sant Joan, es van trobar al monestir.



L’abadessa de St. Joan no volia perquè tenia risc a ser expulsada del monestir . Ja era massa tard, estava sortint el sol. El comte insistia i insistia Adelaisa.

Finalment, Adelaisa va cedir i van començar sent parella. Els monjos de Roma més endavant és van adonar de que alguna, no sabia ben bé quina, havia incomplet les normes i Les tres germanes monges tristes se’n van haver d’anar perquè. se les va acusar de pecar.

Mica en mica va anar fent fora a les monjes a l’ any  1017 i Adelaisa va ser la penúltima monja en ser expulsada del monestir de Sant Joan.

Al segle XIV hi va haver la pesta negra, hi a causa d’això és va morir més de la meitat de la població.

Més endavant, al segle XVI va haver-hi fam a causa de la pesta negra.