Hi havia una vegada un planeta molt llunyà a la Terra on hi vivien les lletres.

Eren com les persones, tenien els mateixos idiomes, costums, etc.

Hola, Tina, com estàs?

Hola Ricard! Doncs estic molt bé perquè la Josefina ja ha tingut el fill i li ha ficat de nom; "Accent".

Les lletres eren com els humans, però més avançades. Com que eren més avançades, van acabar carregant-se el seu planeta molt abans i van haver de marxar a algun altre lloc.

Van agafar naus espacials i van marxar en busca d'un nou destí. Van buscar i buscar fins que van trobar la Terra i allí es van quedar.

Ja arribem, iupi!

Sí, aquell ha de ser el nostre planeta!

Quin planeta més bonic, m'encanta!

Un cop van aterrar a la Terra van veure un gos, però per a ells era un ésser gegant i aterrador, així que van cridar molt fort i van amagar-se darrere d'uns bolets.

Tinc molta por! Què trons és allò?

Després van sentir un xiulet i el gos va marxar cap on havia sonat el xiulet.

-Tina, on hem anat a parar? - es preguntaven les lletres.

-No ho sé Nil, però crec que patirem molt per aquí.

Tina, on hem anat a parar?

No ho sé, Nil, però crec que patirem molt per aquí.

Van anar a buscar algun lloc que fos més segur i van fer cap a una casa que pareixia estar abandonada, però no. Un home els va veure i va alucinar, així que les lletres van córrer a amagar-se com van poder i van ficar-se entre les pàgines d'un quadern de dibuix.

!!!!!!!!

L'home, que es deia Bernat, va obrir el quadern i va veure les lletres allí quietes i paral·leles i va tenir la ideia més important de tota la història... va crear un conte/història...

Hi havia una vegada una nena que sempre anava amb una caputxa vermella que li havia fet la seua iaia. La portava tant que els seus amics li van dir caputxeta vermella (molt original).

La seva mare li va dir un dia que li havia de portar una cistella amb menjar

a la seva iaia, ja que estava malalta.

Quan anava pel bosc a casa seva, anava collint flors per regalar-li i aleshores el llop ferotge la va veure i va anar cap a ella. El llop li va preguntar on anava. La caputxeta li va dir que anava a casa de la iaia, que estava malalta i li portava el berenar.

En Bernat va anar a una conferència a Nova York a presentar la brillant idea de les paraules i l'escriptura que consistia en un conjunt de signes que significaven diferents coses: "Les lletres"

I amb aquestes lletres havia creat una història sobre una caputxeta...

Hola, aquest és el meu projecte revolucionari que marcarà la història

Aquest llibre s'ha escrit amb lletres i si tu ens estàs llegint, et demanem que siusplau, ens rescatis i que ens deixis lliures siusplau perquè tothom qui vulgui gaudir de l'escriptura i la lectura ens pugui fer servir.