Fa molt temps, quan els ocells encara no tenien dents, una família de bussejadors va decidir anar a buscar tot el plàstic que la gent tirava al fons del mar.

Sabien que tenien molta feina i també sabien que no el podrien treure tot.

Però ho podien intentar!

Ells sabien que si ho feien, ajudarien els animals que no es morissin per culpa que es mengessin els plàstics.

La família va començaar a treballar, és van posar el vestit de neoprè i.... a bussejar se ha dicho!!! Cada membre de la família va agafar com una bossa sumbergible (que no era de plástic) i van començar a agafar tots els plàstics que s'anaven trobant.

N'hi havia més del que pareixia...

Tota la família quan estava recollint els plástics, van trobar com una cosa al fons del mar, que no era ni un animal ni era un plástic que havia llençat la gent. Com el fons del mar és una miqueta fosc i no podien veure bé què era, les van agafar i les van posar a una bossa per a mirar-les després a casa.

Aquí baix tot és molt fosc!

Quan la família va creure que per aquell dia ja n'hi havia prou, de recolir plástic, van anar nedant fins a fora de l'aigua. Allí van treure de la bossa les coses que havien trobat a la platja, que no sabien qu'e eren. Quan van obrir la bossa van veure que eren com una cosa abstracta. Van veure que cadascú n'havia agafat unes quantes. Al dia següent van decidir portar-les al museu del poble.

Quan l'endemà al matí van arribar al museu, van anar a preguntar-li al director si mai havia vist una cosa tant estranya com aquella. El director li va dir que NO! Com que havien d'investigar, van decidir que mentres estaven investigant aquells objectes tan estranys es quedarien al museu en observació.

Al cap d'unes setmanes, com que no havien descobert què eren aquests objectes, van decidir trobar-los-hi alguna utilitat. Després de pensar molt, van decidir que amb aquelles coses tan estranyes podrien escriure i formar les paraules que ells mateixos deien.

Van decidir que a partir d'ara s'anomenarien LLETRES!

CONTE CONTAT JA S'HA ACABAT !