El Mal de Cap Puja

Tot va començar una nit de pluja quan Michael Jackson es trobava sol a casa. De sobte, va notar un petit mal de cap, que a poc a poc li anava pujant.

Aleshores, va decidir trucar el seu doctor Conrad Murray.

En Conrad va arribar a casa de Michael Jackson i li va preguntar què li passava. Ell va explicar-li el seu mal de cap i el metge, tot pensatiu, va analitzar la situació que Jackson estava vivint en aquells moments. El doctor li va explicar que segurament podia ser de l'estrés de la pròxima gira.

Et prendràs un paracetamol i de segur que et trobaras bé.

D'acord, gràcies, Sr. Conrad

Al dia següent, quan Michael es va despertar, ja tenia el doctor al seu costat.

Li va semblar estrany, però no va fer-ne massa cas.

Mentre en Michael menjava, el doctor li explicava el motiu pel qual el cap de setmana vinent no podria assistir al seu concert.

Al cantant no li va fer gaire gràcia la noticia, però no hi va donar gaire importància i va seguir fent la seva feina: practicava i practicava el ball per a la gira.

Exacte, deixa'm fer la meua feina.

Ja en parlarem.

M'escoltes?? Michael, que no podré venir!!!

Així que et dona igual, no??

Jackson va seguir ballant durant una estona i el doctor va marxar. Després, el cantant va marxar de la sala de ball i se'n va anar a dormir la migdiada; de sobte, però, va caure desplomat al terra com si fos una ploma.

En aquells moments en Jackson es trobava sol a casa, ja que el servei no acudia fins a les 17 h i el doctor havia marxat tot enfadat.

Es van fer les 17 hores i en Michael encara estava estirat al terra, inconscient, però per sort en aquells moments....

Aaaaaaa!!!!! Michael???

Ajuda!!Ajuda!!

Truqueu el Dr. Murray!!

Siusplau ajuda!!

El desmai durador

Sobre les 17:30 h va arribar en Conrad a la casa del Michael, però, per desgracia en Michael encara a no havia despertat, això va fer preocupar molt a en Conrad.

En Conrad va posar a en Jackson al llit de la seva habitació, li va posar un tros de roba molla al cap per que es refredes i pugues despertar.

Ja passats 30 minuts des de que el metge era allà i fent tot el possible per que reacciones, en Michael va despertar.

Jackson, et trobes bé??

Jackson!!

Sí, sí!

Què ha passat??

L'endemà al matí, mentre Jackson es recuperava, al cantant li va venir al cap la conversa del dia anterior amb el doctor. Ara volia saber per què no disposaria del doctor el dia del primer concert.

Conrad Murray li va explicar, alshores, els motius pels quals no hi podria assisitir. Jackson, en sentir les explicacions, va deixar estar el tema.

Aquella nit el doctor Murray es va quedar a casa d'en Michael per supervisar la seva salut i que no recorrés altre cop als medicaments.

 Abans d'anar a dormir, com tots els dies des de feia un temps, en Michael s’injectava un tranquil·litzant per poder dormir sense cap tipus de dolor. Murray no ho va poder evita; el cantant estava molt nerviós a causa de la pròxima gira.

I aquells dies encara ho estava més perquè sabia que durant el primer concert no disposaria del seu metge particular.

Per aquest motiu, aquella nit va haver de recórrer a l’ajut de més medicaments.

Crec que amb aquestes pastilles ja en tindré prou.

Al dia següent, Michael Jackson, quan es va despertar, no es trobava gaire bé, li faltaven forces i no estava animat.

Al no trobar-se molt bé, va cridar el doctor, que va venir a l’instant.

El cantant li va explicar al metge què li passava i ell li va dir que segurament això era per la medicació que es prenia per les nits.

El doctor li va dir que el millor que podia fer era deixar estar la medicació.

Però Jackson no li va fer gens de cas, al contrari. Ara ja es prenia els medicaments fins i tot de dia, per calmar el dolor.

Passats dos dies, es va plegar davant del metge. El metge, a l’instant, va deduir que allò era perquè no li havia fet cas i s’havia seguit prenent els medicaments.

El metge va ficar Jackson al llit i el va deixar una estona descansant fins que es despertés.

Al cap de mitja hora, Michael es va despertar; aleshores, Conrad Murray va anar a parlar amb ell, però Michael no li feia cas, passava d’ell.

El doctor, llavors, com que veia que Michael no li feia gens de cas, va marxar cap a casa seva, tot i sabent que per la nit Jackson recorreria als tranquil·litzants.     

Si no em fa cas, ja s'ho farà ell tot sol.

Al dia següent, van trucar al doctor Murray per comunicar-li que Jackson havia mort, per una sobredosi de tranquil·litzants.

També li van comunicar que passava a ser-ne un possible sospitós causant de la mort; podia tenir part de culpabilitat, havent-lo deixat tot sol, sabent-ne les conseqüències que podia comportar.

Els inspectors van informar Conrad Murray que el més probable era un cas de suïcidi: en veure's tot sol i sense ajuda. 

Tot i que en aquest cas en Conrad no hages tingut la Però Murray carregarà amb ell aquesta "culpa" tota la vida.