21/06/2009.

Solament estem a 10 dies per iniciar una nova gira

internacional, els nervis estan molt presents. Viatjarem per primera vegada al Japó i Europa! Un somni a punt de complir-se. Quines ganes...

Estic molt emocionat!

Fins i tot m’acompanyaran els meus pares en aquesta aventura... Però no tot es com pareix, no tot és bonic, darrere de tota la il·lusió i les ganes d’estendre la

meva música per tot el món, hi ha un costat de mi que la gent no coneix...

22/06/2009.

Avui per començar ha sigut un dia per reflexionar, he tingut una visita amb el meu metge, Conrad Murray. Últimament l’estic veient amb molta freqüència. No em sento gust amb mi mateix, cada nit ens trobem a la seva clínica, i em sol injectar uns 50.000 mm d’anestèsic, ho necessito. A més a més, sé que això no pot acabar molt bé, així que reflexionant he decidit canviar la dosi...

23/06/2009

Cada vegada la cosa es va apropant més, estic veient amb els meus ulls com va arrancant aquesta aventura, avui ha sigut un dia dedicat absolutament a firmar discos, fotografies, llibres, etc. Es podria dir que he estat treballant  unes 8 hores, firmant 1.000.000 de llibres. Em sento molt recolzat per molta gent. Ha estat un dia del més sencer!

24/06/2009

Primerament tot pareixia anar fantàstic, de perles, però a poc a poc tot anava tornant a la realitat...

Cal destacar que cada vegada em vaig trobant més malament, segons el metge no em puc moure del llit. Estic trist, no em trobo massa bé, sento que alguna cosa no està sortint bé. Em sento marejat i no m’apeteix cantar, avui passaré tot el dia al llit. A veure si la cosa va millorant. A les 22.00 de la nit Murray serà aquí; necessito medicines,sento un vici, estic prenent massa medicament, sé que alguna cosa dolenta m’espera però no puc fer res al respecte. Passa cada segon com una hora, passa el temps molt a poc a poc; ha arribat la nit i no puc dormir.

25/06/2009

Ja és la 1 de la matinada i no puc ni tancar un ull, em sento malament, amb ansietat. Vull que tot això s’acabi ja, i que vingui tot el bo i tot pel qual he estat treballant durant aquests mesos. Sols falten 5 dies per l'inici de tot.

1.15 de la matinada: he trucat a Murray perquè vingui cap aquí, ho estic passant molt malament, és una de les pitjors nits de la meva vida, el que tinc pensat fer és, deixar-me posar, injectar més medicaments al meu cos. A veure si així almenys em puc adormir. Demà serà un

nou dia.

"Qui ho esperava? Just a la 1 i mitja de la matinada, quan Murray havia acabat d'injectar-li medicaments, molts medicaments, i quan pensaven que s’havia adormit, el metge va marxar". Mitja hora més tard, el nostre fill i germà va morir. Hem hagut de cancel·lar la gira... Properament, organitzarem actes en el seu honor i memòria.

La família de Michael Jackson