Dedicat a la meva germana, la Queralt, una autèntica rata de biblioteca.


Hi havia una vegada un ésser una mica...
ESTRANY

Era una rata, però no era una rata normal i corrent: era una rata de biblioteca. I aquestes no mengen ni pinyes, ni pinyons, ni avellanes, ni nous com les altres.
Aquesta rata menjava faltes: FALTES D'ORTOGRAFIA!
Si trobava en un llibre la paraula hola sense "h", se la menjava.
Però l'havia de rosegar primer, per fer-la ben petita, perquè si no li feia mal la panxa i havia de fer llit: Tothom ho sap que les faltes són molt indigestes!

Fins i tot poden fer al·lèrgia!

O provocar ceguesa!
Doncs aquesta rata, que es deia Errata, es passava el dia llegint, buscant i rebuscant faltes.
Quan es va fer gran i va haver de buscar casa, va anar a viure a la biblioteca d'una escola, on els alumnes deixaven tots els seus treballs.
Aquell dia, es va atipar tant de faltes que va agafar una gastroenteritis. Anava amb cagarrines, vomitava lletres mig rosegades i feia molts pets que enlloc de sonar com els nostres sonaven com les lletres que els provocaven.
Quan els nens van tornar a l'escola i van trobar tots els treballs rosegats i aquella pudor insuportable de pets i vòmits, es van queixar a la directora.
La directora va manar netejar a fons la biblioteca.
El servei de neteja va fer un crit en veure la rata Errata que encara no es trobava bé i no s'havia pogut amagar a temps.
La rata Errata també va fer un xiscle en veure l'escombra.


Va ploriquejar: Pietat! Pietat! Només buscava faltes d'ortografia! No m'esclafeu, siusplau!

La van portar al despatx de direcció. Es va convocar una assemblea d'urgència que es va celebrar l'última hora de classe.

Es van fer votacions i per tots els vots a favor menys un en contra, d'un nen molt primmirat que no podia veure les rates, es va decidir que la rata Errata es podia quedar a l'escola.

Es va convertir en la mascota de la biblioteca, que es va fer famosa per ser la primera biblioteca sense faltes del món.
Sóc la Txell, tinc 8 anys i sóc l'autora d'aquest conte. M'agrada molt llegir i inventar-me històries fantàstiques.
Encara faig faltes, però en aquest llibre m'han ajudat perquè no acabi ratat.
També m'agrada molt dibuixar, per això aquesta història l'he volgut il·lustrar.
Una història sobre una rata de biblioteca molt golafre que va decidir anar a viure a una escola.

