"No hi ha espectacle més bonic que la mirada d’un nen que llegeix." Günter Grass
Hi havia una vegada un lleó que vivia en una cova de la selva amazònica. Aquest lleó es deia Leo i era molt bon amic, sempre ajudava a tothom. Era un lleó molt presumit, sempre portava a la cua un llaç de coloraines.
El Leo era un lleó diferent perquè no menjava carn. Un dia va decidir anar a la ciutat a veure què podia comprar en un supermercat.
El lleó quan va arribar a la ciutat no sabia on era el supermercat. Es va trobar amb una fada i li va preguntar on era. La fada, que es deia Estrella, tampoc ho sabia i van decidir anar-hi tots junts.
La fada va fer servir la seva màgia per aparéixer directament al supermercat.
Allà van comprar fruites i verdures, però el Leo no tenia diners per pagar. Llavors, la fada Estrella va fer màgia amb la seva vareta i van aparéixer molts diners. Després, van sortir del supermercat i van anar al parc.
Quan van arribar al carrer del parc es van apropar a la porta. Era una porta de barres de ferro molt altes i pintades dels colors de l’arc de sant Martí. Estava tancada, però al costat hi havia una nota amb les indicacions per obrir-la.
Com que ni el lleó ni la fada havien anat mai a escola, no van saber llegir el que deia i es van posar molt tristos. Es van quedar al costat de la porta fins que van veure una nena que s'apropava.
Aquesta nena, que es deia Laura, era una nena petita i eixerida que portava un vestit verd i rosa perquè la seva fruita preferida era la síndria.
El Lleo i l’Estrella la van cridar per veure si els podia ajudar a llegir la nota, tan intel·ligent que semblava devia saber-ho fer...
Però va resultar que no en sabia i amb un invent de la seva motxilla que havia aconseguit en una de les seves aventures a l’estat de Texas, ho va aconseguir! Eren unes ulleres màgiques que llegien soles! Van llegir la nota on posava que, per trobar un tresor, havien d’anar a la fira del poble... Però primer havien d’atrapar un conill blanc com la neu!
Van començar a pensar un pla per poder atreure algun conill blanc.
Sabien que allà, al parc, hi havien alguns caus. Amb el seu enginy van traçar el pla.
Van lligar amb un cordill la pastanaga més gran i dolça que van trobar. La van deixar a prop d’un dels caus i, van esperar pacientment i en silenci.
Un conill blanc va començar a ensumar-la i, després a mossegar-la mentre, ells tiraven del cordill.
· Ja és nostre !!! – van exclamar. Ara ja podem anar a la fira del poble!
El conill els va portar a la fira del poble i els va guiar fins a una paradeta on hi havia un joc de dards. Van veure que en aquesta paradeta hi havia una clau molt vella i rovellada. La Laura va pensar que aquella clau podria ser la de la reixa del parc. Així que va decidir jugar per aconseguir-la.
Va jugar tres partides i l’ última la va guanyar, així que quan la dona de la parada li anava a donar un peluix de premi, ella li va demanar, si us plau, si podia emportar-se aquella clau vella i rovellada que hi havia al racó. La nena li va insistir que aquell era el millor premi per ella. Finalment la senyora, que no sabia per què tenia aquella clau, li va donar.
Van obrir la porta del parc amb la clau que van aconseguir a la paradeta, però la clau, per art de màgia, es va desfer. De cop i volta es va sentir una veu que els feia anar cap a una casa abandonada dins del parc. El conill Neu amb les seves orelles sentia que algú els estava seguint i estava mort de por. La fada Estrella es va adonar que a dins del parc no tenia poders, els havia perdut. No sabien què fer.
De sobte la veu que sentien es va fer més clara i forta i els va dir: -- Entreu a la casa ... heu de fer un “escape room”... per trobar quatre parts d’un mapa ... seguiu unes pistes que us seran indicades. Quan tingueu totes les parts d’aquest mapa heu d’esbrinar una endevinalla per poder saber la veritat del perquè el parc ha estat tancat tants anys.
Un cop van entrar a la casa la porta es va tancar automàticament darrere d’ells. De sobte, una llum va enfocar cap a la paret on van poder llegir:
"Soc petita com un ratolí, però guardo la casa com un lleó."
· Ja ho tinc! És una clau! – va dir la Laura.
Es van dirigir a darrere de la porta i, van veure un penjador on hi havia un munt de claus i, també un tros de mapa
El van agafar. I una veu misteriosa va dir:
· Enhorabona, heu esbrinat la primera endevinalla i heu trobat el primer tros del mapa que busqueu, vosaltres decidiu si continueu...si ho feu glaçats us quedareu....
· Anem a la cuina- va dir el lleó.
· Síííí! Allà hi ha el congelador, i està ple de gel!- va dir la Fada Estrella.
Mentre creuaven el menjador de sobte, els mobles van començar a girar al voltant tots quatre.
· Caram! Quin espant! – va dir la Laura.
- Ja ho dic jo, això de comprar mobles a l’IKEA, no és molt bona idea!– va exclamar la fada.
En pronunciar el vocable suec, els mobles es van aturar i van apilar-se l'un damunt l’altre. Dalt de tot, la calaixera IVAR, va deixar lliscar un dels seus calaixos. El conill Neu, que era un bon trepador, va enfilar-se i, va assolir el cim. Dins del calaix va trobar dos trossos més del mapa desitjat.
Així doncs, només els calia trobar un tros de mapa per tenir-lo complet. Per a resoldre tot aquest entramat, havien de passar una prova més, o més ben dit, fer una ruta per tota la ciutat fent parkour. Aquesta era una prova de màxima complexitat!
Tot just van començar a enfilar-se i saltar pels murs i teulades de la ciutat quan van caure per un terraplè. Per sort no es van fer mal, això sí, es van endur un bon ensurt!
En refer-se d'aquest incident, van al·lucinar en veure de nou els mobles de l'IKEA. Encara no sabien si era pel cop d'abans o era cert el que estaven veient!
- Són els mobles de L'IKEA amb unes etiquetes enganxades on diu fràgil. - Van dir tots plegats.
Es van apropar als mobles i varen observar que hi havia fades, i una d'elles duia l'últim tros del mapa. La fada Estrella va començar a parlar amb la fada que tenia a les mans el tros de mapa que els faltava. Més que una conversa, semblava una discussió! A més a més parlaven en un altre idioma! Ningú entenia res!
Finalment, després de molta estona discutint, semblava que totes dues fades es van entendre i van arribar a un acord i la fada de l'IKEA va entregar a la fada Estrella el tros de mapa que els faltava. Va deixar de parlar en aquest estrany idioma i els va dir que encara havien de resoldre una endevinalla per tal d'esbrinar per què el parc feia tants anys que estava tancat.
-Si esbrineu l'enigma sabreu la resposta d’aquest misteri. Diu així: "Una caseta blanca que quan s'obre no es tanca."
Es va fer el silenci i només es sentia la remor de les fades de L'IKEA volant al voltant dels mobles.
De cop, el lleó va dir:
- Ja ho sé! La resposta és l'ou!
-Síii! - Va dir la fada de L'IKEA. - Ara us puc explicar el misteri del parc. Un dia, una fada que era amiga meva, va fer un malefici amb els seus poders, i va decidir que el parc havia de romandre tancat fins que algú no superés totes les proves de l'Escape room".-Enhorabona ho heu aconseguit! Va dir la fada de L'IKEA.
Tots plegats van saltar d'alegria!!
Conte contat conte acabat qui no s'alci té el cul foradat.
fi
- < BEGINNING
- END >
-
LIKE
-
COMMENT