Creat per: Julia Acosta, Pedro, Mailen, Eva, Alan, Bru, Laira, Caterina, Neus, Lina, Juana, Sebastian, Erik, Gabriela, Elena, Júlia Roig, Aitana, David i Alessandro

Montatge: Sara

Hi havia una vegada un bosc amb un munt d’animals i un poble amb un col·legi. Una nina s’havia fet amiga d’una guineu i un dia es van anar a una altra part del bosc i es van trobar amb un ogre gegant. 

L’ogre gegant era un gran mag que vivia en un castell encantat. Els va preguntar on anaven de nit. Van contestar que s’havien perdut. Llavors va convidar a la nina i a la guineu a sopar i a passar la nit al seu castell. 

Al matí quan van despertar la nina i la guineu, van esmorzar al costat de l’ogre i l’ogre els va ensenyar alguns trucs de màgia molt divertits. La nina i la guineu estaven molt contents i no volien tornar a casa. 

L’ogre li va dir a la nena i a la guineu que havien d’anar-se’n perquè la seva mare la estaria buscant per tot el poble. Quan la nina va surtir del castell camí de casa es va trobar un conillet que parlava. El conillet li va convidar a conèixer el cau. 

Varen anar al camp i varen conèixer a un porc que es deia Raul. Varen ser millors amics.

Tot i així, ni la nina ni la guineu pensaven en tornar a casa perquè s’ho estaven passant molt bé. 

Entre passar la nit al castell amb l’ogre, anar a visitar el cau del conill i ara jugar amb el porc pel camp, s’havia fet molt tard.

Quan anaven pel camí es varen trobar amb un cérvol que els demanà ajuda, tenia un pota agafada amb una trampa. 

La nina i la guineu havien de tornar a la seva casa perquè la seva mare els estava buscant.

agradaria molt anar-hi però no podien perquè la seva mare estaria molt preocupada per ells. 

La nina i la guineu varen ajudar al cérvol a llevar-se la trampa de la pota. El cérvol va estar tan content i tan agraït que va convidar-los a la seva casa que estava a Formentera. Ells van dir que els

Llavors la nina i la guineu s’acomiadaren del cérvol i decidiren anar cap a casa. En mig del camí trobaren un llac on veren un ànec, aquest els hi va preguntar: a on aneu? La nina li va dir, a la meva casa amb la meva mare. 

I pel camí va trobar a la seva mare i li va preguntar: que fas aquí? La seva mare li va contestar: estic buscant al teu gat. La nena va plorar, va passar una hora i el gat estava un poc ferit. 

La nina entre confosa i alleujada, va obrir els seus ulls. Al seu voltant, no hi havia arbres, ni guineus, ni conills, ogres o castells... Ni cap gatet! O si? Un moment...

Toc, toc! Martina, bon dia! L’esmorzar ja està preparat!

El meu gat! Estarà realment ferit? O era un somni també? La nina va anar directa a la cuina quan de sobte... 

El gat a saltat i sense voler ha obert el gas.

La nina ràpidament ha tancat el gas que s’haguessin pogut intotxicar. Tots junts varen anar a gaudir de l’esmorzar a la terrassa, però... realment no havien tancat bé el gas de la cuina!

Va caure un mag del cel i els va rescatar del gas portant-los al seu món en els núvols. Quan es van despertar es van adonar que podien volar i vivien en un món meravellós ple d’arbres, llacs, flors i molts animals. 

La princesa cridà al seu amic l’ogre màgic i ell cridà al conill, el cérvol, el llop i la resta dels seus amics animals, així junts per salvar la vida del seu regnat i el món meravellós. 

Llavors la nena es va adonar que era una princesa que vivia en un castell quan es va iniciar una guerra.

Un dia més la nina va tornar a somiar. Va seguir somiant cada nit quan es posava al llit. Uns dies somiava que era una gran aventurera, un altre dia somiava que era una princesa robòtica i fins i tot va somiar que viatjava a la lluna amb un coet.

Un matí es va aixecar i no estava massa segura si estava desperta o somiant. Ara que faré??!! Va dir la nena. 

Vet aquí que la nena no estava somiant, estava a la lluna i des de la lluna es va adonar que podia veure tot el món. Un món màgic i ple de petites formiguetes, o això és el que la nena es pensava, però va resultar que no eren formigues... i si doncs no eren formigues, què eren? Es va preguntar la nena. 

A l’adonar-se que no eren formigues investigà per la lluna per intentar resoldre els seus dubtes. Caminant, va trobar una carta de la seva mare on deia el perquè del seu viatge a la lluna.

"La meva estimada nena ets molt intel·ligent i sé que algun dia voldreu arribar a la lluna però per això heu d’estudiar tooots els miracles de la lluna i l’univers".

La nena ho va entendre i va tornar a casa explicant-li tota l’aventura als seus amics.

Passaren 10 dies i la nena no podia parar de pensar en aquell fantàstic record.

Començà de nou a l’escola i a jugar amb els seus amics esperant tornar qualque dia a aquell castell.