
Created & published on StoryJumper™ ©2026 StoryJumper, Inc.
All rights reserved. Sources: storyjumper.com/attribution
Preview audio:
storyj.mp/agwekp7me6av
CAPÍTOL 1
Un 31 de desembre de 2003, en un hivern llarg i fred, en un hospital, la Laura una nena alta i prima.La nena de petita molt bonica i ingènua, Tots volien jugar i parlar amb ella tenia un do que era que no s’enfadava mai, sempre estava contenta. L’adolescència era una bona estudiant però sempre estava amb el mòbil parlant amb el “novio“ i amb els amics.
2
Un dia quan tornava de l’institut, es va separar de la seva colla d’amics. Vas ser tot molt ràpid però va notar que la estibaven del braç, la lligaven i la posaven dintre d’un camió de gelats, ella cridava intentava escapar-se però era inútil perquè les mans del estrany individu eren fortes i resistents com dos barres de ferro pur, però sort que era tan espavilada que li va mossegar el dit gros de la mà i li va aixafar el dit petit del peu

3
aleshores va corre com mai, es va girar i va veure l’home, era alt amb una cicatriu a l’ull i uns braços que eren musculosos. Es veia que estava en bona forma física, ella continuava corren fins que es va trobar amb un passadís sense sortida i no sabia que fer, va ser en aquell moment que es van sentir sirenes , no sabia si eren de bombers ambulàncies o de policia perquè per a ella eren molt igual totes, però la sort li va fer costat i va ser la policia que va apuntar a l’home amb tota mena de armes de foc.
4
Va ser l’hora d’anar a dormir i espantada es va queda dormida però a mitja nit va sentir un soroll a la finestra del seva habitació i la finestra es va obrir, seguidament va agafar les tisores que tenia sota el coixí i.. va veure que només havia set el vent, la nena espantada no va dormir en tota la nit.
5
6
però sort que era tan espavilada que li va mossegar el dit gros de la mà i li va aixafar el dit petit del peu, aleshores va corre com mai, es va girar i va veure l’home, era alt amb una cicatriu a l’ull i uns braços que eren musculosos.
Es veia que estava en bona forma física,
7
CAPÍTOL 2
ella continuava corren fins que es va trobar amb un passadís sense sortida i no sabia que fer, va ser en aquell moment que es van sentir sirenes , no sabia si eren de bombers ambulàncies o de policia perquè per a ella eren molt igual totes, però la sort li va fer costat i va ser la policia que va apuntar a l’home amb tota mena de armes de foc. L’home es va rendir i el van detenir. Se li va acostar per ultima vegada i li va dir : “tornaré, i aquesta vegada no et podràs escapar”.
8

Però sort que era tan espavilada que li va mossegar el dit gros de la mà i li va aixafar el dit petit del peu, aleshores va corre com mai, es va girar i va veure l’home, era alt amb una cicatriu a l’ull i uns braços que eren musculosos.
Es veia que estava en bona forma física, ella continuava corren fins que es va trobar amb un passadís sense sortida i no sabia que fer.
9
Benefits:
- Full access to our public library
- Save favorite books
- Interact with authors
READ

storyjumper.com
- < BEGINNING
- END >
-
DOWNLOAD
-
LIKE
-
COMMENT()
-
SHARE
-
SAVE
BUY THIS BOOK (from $2.99+)
-
BUY THIS BOOK
(from $2.99+) -
BUY THIS BOOK
(from $2.99+) - DOWNLOAD
- LIKE
- COMMENT ()
- SHARE
- SAVE
- Report
Liked By
X
Encourage this author
-
BUY
-
LIKE
-
COMMENT()
-
SHARE
Problem with this book
X
- Excessive Violence
- Harassment
- Offensive Pictures
- Spelling & Grammar Errors
- Unfinished
- Other Problem
Which pages have problems?
Please describe the problem:
left text
right text
"SEGRESTAT"
CAPÍTOL 1 Un 31 de desembre de 2003, en un hivern llarg i fred, en un hospital, la Laura una nena alta i prima.La nena de petita molt bonica i ...
(15 pages)
Privacy level:
PUBLIC
51 reads
Report

COMMENTS
Click 'X' to report any negative comments. Thanks!