Alumnes:
- Judit Barba
- Èrica Rato
- Elsa Ramírez
- Marta Triola
Curs: 2016
Professores: Montsina Llimós, Carme Martínez i Mª Josep Fernàndez

Created & published on StoryJumper™ ©2026 StoryJumper, Inc.
All rights reserved. Sources: storyjumper.com/attribution
Preview audio:
storyj.mp/ahv7679q3ghr

2
Nosaltres vivim a Barcelona, aquesta està dividia en 2 parts; a una part hi viu la gent humana i a l'altre part hi viuen els semidéus. La zona dels semidéus està dividida en 12 sectors, un de cada déu de l'Olimp.
Cada sector està governat per un semidéu ja que hi ha 12 Déus. Zeus, el Déu suprem del nou Olimp, hi ha gent que diu que viu a la planta 100 de la Torre Agbar de Barcelona. Tots aquests Déus que viuen a la torre són els governadors dels sectors dels semidéus. Els humans, és a dir, els de l'altre meitat de la ciutat, només poden arribar fins a la planta 35 de la torre Agbar. Tots viuen separats els uns dels altres per una tanca gegant de ferro que divideix la ciutat en dos sectors. És un perill per els descendents dels semidéus que són els que viuen a una part de la ciutat.
3
Ahir era un dia normal d'escola, però avui no, sempre he esperat que fos avui, avui és un dia especial, el dia de les eleccions, demà sabré a quin pertanyo o si no pertanyo a ningú. Tots els adolescent de 16 anys es presenten a unes proves que diran a quin sector pertanyen.
Avui és el dia en que les nostres vides poden canviar per complet, ja no serem uns simples adolescents, sinó que pertanyerem a un Déu i viurem en una altre casa, amb altres persones, amb altres normes, tot haurà canviat. No he dormit gaire i això fa que m’entrebanqui amb les sabates i caigui. Per sort no m'he fet mal, baixo per les escales i el cap m'està donant voltes, estic nerviosa i cansada, avui serà un llarg dia.
4













5
Quan estem tots situats a l'universitat en Marcus, el presentador, comença a parlar:
- Comencem!- Diu en Marcus, m'acabo d'adonar que he estat mitja hora reflexionant sobre em meu comportament.- Que tothom vagi a una sala, que hi haurà una persona amb coneixements mèdics i us farà una prova que us dirà a quin semidéu pertanyeu.
- Si!- Van respondre tothom
Tots van anar a el subterrani on un portaveu ens indicava a quina sala teniem d'anar. Jo sóc de les últimes.
Quan han passat 5 minuts, la Susan, la nena que tinc al costat em sacseja el braç.
- Allison, t'han cridat- Assenteixo i em desperto. - Torno a sentir una veu.
- Allison, a la sala 4, siusplau.
- Si, ja vaig
6











7
- Hola, em dic Jane, jo et faré la prova i sabràs a quin Déu pertanys.
- Si, d'acord.
- Seu a aquesta cadira i relaxa't, et faré preguntes i amb aquesta pastilla, em diràs què faries. No et resisteixis, no et servirà de res.
M'empasso la pastilla, sembla que vagi a caure a terra, però no caic, em sento marejada i no sé ni on paro, veig borrós i de cop i volta sento la veu fina de la Jane just al costat.
Em fa unes quantes preguntes i jo li responc. Quan acaba les preguntes em desperto i em diu que me'n vagi, que no li digui els resultats a ningú, ni a en Dylan. Llavors jo li dic que perquè no li puc dir i em diu que sóc una "DAPTA", m'explica que ser DAPTA vol dir que ets el descendent de Zeus i que si ho sap algú et matarà, creuen que ets una amenaça per la gent.

8
9
Quan arribo a casa la meva mare ens pregunta a mi i a en Dylan com ens han anat les proves, en Dylan diu que li han anat molt bé, que li ha sortit com ell pensava, llavors quan em toca a mi, li dic a la mare que no hem trobava bé i que no les he pogut fer.
Quan acabem de sopar jo i en Dylan anem a dormir degut a que demà serà un dia molt llarg i ple d'emocions.
10



11
Al dia següent quan ja va entrar tot el públic, inclús la mare, al mig de la sala, en Marcus Watson va presentar el que es faria avui i per quins sectors començarien. Al mig de la sala hi havia 12 gots amb un tipus d’aigua segons el déu que eren, en Marcus va explicar:
- Depèn el semidéu que us ha tocat teniu que veure un glop d’un got o d’un altre. Tranquils, no haureu pas de beure tots del mateix got! L’anirem canviant a mesura que n’aneu bevent. Comencem!
12








LA PROVA




13
- Allison, el teu torn- diu en Marcus
Miro a la mare des de el plató per escollir i ella em mira mig plorant però amb un somriure als llavis i li faig un mig somriure trist.
Arribem a casa. Fem les maletes ràpid però sense descuidar-nos de res. Repassant-ho una i una altre vegada fins que són tres quarts de cinc.
- Hem de marxar Dylan. Ja és hora d’agafar el bus. Però si ho prefereixes podem anar caminant.
- Prefereixo anar amb bus, ja que hem de portar les maletes. - diu en Dylan amb inseguretat.
Quan acabem ens despedim de la mare i li diem que l'estimem molt. Seguidament sortim per la porta i arribem a l'estació d'autobús
14









15
Ens passem tot el camí explicant qui som, de quin sector venim... Però al cap d'una estona em vaig quedar adormida, de tant em despertava i veia en Dylan mirant aquell preciós paisatge, tot ple de muntanyes de tons verdosos i groguencs. Al cap de 2 hores, arribem al sector de l’Àrtemis, veiem un pilot de joves amb dessuadores i pantalons ajustats, ens reunim tots a través d’una porta negra:Hola!- Inicia la conversa un noi.Tots aneu a el sector de l’Àrtemis no?- va preguntar el meu germà.Si, em sembla que si. -Va respondre una noiaDoncs crec que ens podríem presentar tots per saber com ens diem i així ja ens coneixerem- va respondre en Dylan.
Tots ens vam presentar
16










17
Arribem un lloc molt verd. És un espai natural molt gran. És una esplanada molt gran. Als voltants està tot ple d’arbres.
- Hola! Benvinguts tots! Durant aquests primers dies podreu anar investigant i descobrint l’interior i l’exterior. - es presenta un noi alt i simpàtic.
- I on està l’interior?
- Doncs està concretament aquí, al teu davant
- Com que aquí al davant?
- Doncs és evident que no ho heu estudiat a l’escola! És una casa que per fora és invisible. SI toqueu exactament aquí veureu que està dur! Toqueu-ho.- En aquest moment tots van començar a tocar la casa.
18
- És al·lucinant!- Diu l’Albert.- Que guai!
- Si, tens raó!- Vaig respondre amb aires de timidesa.
- Bé doncs mireu-la per dins. Entreu, entreu!
Tots entrem i veiem una casa gegant.
- Però si no és invisible per dins! - diuen tots enfadats.- Fa anys que aquí es fa la mateixa broma! Per fora és invisible però per dins és un espai normal! - No pot parar de riure. M’entra amb mi el riure i tot! Quan me n’adono ja esta tota la sala rient! Hi ha gent de totes les edats, tots rient!
Vam entrar per una zona d’aquella casa invisible, quina casa! Hi havia un passadís llarg i estret, al fons observo que sobre la porta hi ha un cartell que fica “ La Presa”, quin nom més ingeniós, com els que som aquí ens convertirem en caçadors ara la casa es diu PRESA. Entrem a l’habitació hi ha un estampat florejat i 2 llits, un per la meva companya d’habitació, l’Anna, ella és una gran apassionada a la lectura com jo,
19
em sembla que ens farem bones amigues…
- Quin llit vols? - em pregunta l’Anna
- M’és indiferent, el que tu vulguis, són iguals de totes maneres.-Responc.
- Si, tens raó, jo vull el de l’esquerra.-Respon l’Anna mig rient.
- D’acord jo el de la dreta.- Afegeixo amb el meu millor somriure. Es veu una noia molt aplicada i molt intel·ligent.
I així successivament. Anem desfent les maletes i anem al rebedor amb el noi que ens guiarà per aquella casa, com és molt gran (té gimnàs, piscina, sala d’estudi…) ens hi podem perdre! Primer de tot es presenta:
- Hola em dic Liam, jo us guiaré per la casa, d’acord?- Tots assentim.
- Primer de tot us ensenyaré el menjador. Allà és on anirem cada dia a dos quarts de dues. Us hi podeu quedar a dinar ara, d’aquí un quart d’hora la cuinera us portarà el menjar a la taula, avui hi ha un menú especial!
20














21
El menjador
22
- D’acord!- Vam dir tots a la vegada. Aquell menjador és enorme! Hi ha unes 700 cadires i 200 taules gegants!
- Vaja tinc molta gana…-Diu l’Èrica.
- Si, jo també… No menjo des d’avui a les 7 del matí!- Responc mirant la cuina tant acollidora i neta que hi ha al fons, veig la cuinera, em sembla que es deia Johana, oloro a sopa de peix i a carn a la brasa però no n’estic segura. Veig que la Johana s’acosta amb una olla que, pel gest que fa, pesa moltíssim:
- Bé, em dic Johana sóc la cuinera d’aquesta casa. Heu de menjar molt. Haureu de treballar molt.
- Quin treball farem?- exclamo molt espantada
- Doncs molt simple, els que esteu aquí us convertireu en grans caçadors i tindreu unes preses que seran els animals i els repartireu a peixateries i carnisseries i d’aquesta manera la gent de tota la ciutat es pot alimentar excepte els que tenen
23


















24
camps i cada dia fan la collita. però abans de començar a caçar, haureu de fer una prova.
- Quina prova?- Dic amb els ulls esbatanats.
- Doncs que abans de caçar heu d’aprendre a sobreviure i això s’aprèn fent aquesta prova: Tots els nouvinguts us deixarem en una mena d’espai natural que hi haurà uns animals robots que si els caces tenen una espècie de caixa metàl·lica i doncs hi ha: menjar, beguda, objectes per caçar, objectes d’higiène...
- Em sembla que m’agradarà fer-ho, és una nova experiència, tot és provar-ho!- Vaig exclamar.
- Si… Estic nerviós, mai havia fet una cosa semblant…- Diu en Dylan
- No et preocupis, només t’has d’esforçar i pensar que tot anirà bé!- Vaig exclamar.
- Si, és veritat!- Va dir ell una mica vermell.
25
Ja són dos quarts de dues i es l’hora d’anar a dinar, tots anem cap a el menjador per poder dinar, com que avui és el primer dia tots tenim molta gana perquè a els nostres sectors dinem a la una i no a dos quarts de dues, els que no tenen gana són els que han nascut a aquesta secció degut que de petits ja dinaven a aquesta hora i ja estan acostumats a l’horari de cada dia. Quan van arribar van veure que de menú hi havia macarrons, bistec de vedella amb patates i de postres un gelat. Tots van anar a buscar el menjar amb la safata i van seure a les taules.
- Hola!- diu en Liam.- Ara podreu fer el que vulgueu. Teniu permès anar a fora o investigar la Presa. - s’aixeca un rebombori gegant. "La presa?" Es va sentint. - Sí, la presa. Es diu així perquè aquí aprendreu a ser caçadors, ben educats, bones persones i generosos. I si li busqueu el sentit, sou caçadors i busqueu les preses, és per això que li van ficar aquest nom. Algú se n’havia adonat?
- Si! Jo, a l’entrada hi ha un cartell- exclamo sense ni haver pensat dir-ho.
26



27
Exacte. Tu ets molt observadora. - em fico molt vermella i tothom comença a riure. Miro la cara de la gent i amb mi també m’entra el riure. Si cada dia és així no me’n penso anar. Mai de la vida.
- I els que hagueu acabat de dinar ja podeu marxar.
La majoria de persones s’aixequen i surten corrents menys l’Anna, l’Elsa, la Judit, l’Èrica en Theo, en Liam i jo, ens quedem. Encara no hem acabat de dinar:
- Mmm…. Quin gelat més bo!- Dic somrient dirigint-me al gelat de maduixa.
- Si, tens tota la raó!- Diu en Theo.
- Què és el que us ha agradat més?- Pregunta l’Elsa.
- Amb mi el bistec de vedella - respon en Liam amb un to convincent
- Ah! Amb mi no! Amb mi el gelat de caramel! Era boníssim!- exclama la Judit.
- Amb mi m’han agradat més els macarrons. - Respon l’Anna molt animada. És tímida però divertida.
28
- Ara què fareu?- Pregunta en Theo encuriosit. M’està mirant tota l’hora. Em fa sentir incòmode.
- No ho sé aniré a visitar una mica la casa i aniré a caminar pel bosc a veure què hi ha.- Dic una mica envermellida.
- Ah! Jo també vindré.- Diu amb un to sec que per mi aquell to em resulta melòdic.
- Si, d’acord. Podem anar junts… Si vols…- Dic, aquest noi, de cabells castanys i d’ulls marrons tirant a verd. Té una mirada que em glaça.
- Em sembla correcte.- Diu amb un mig somriure dissimulat.
- Doncs va, a què estem esperant?- Dic, m’aixeco de la cadira, li faig un gest perquè ell fagi el mateix que jo.
- Si, va! Nosaltres marxem, d'acord?- Diu amb un somriure gegant, sembla que se li vagin a sortir els ulls de les orbites.
- Val adéu parelleta…- Diu en Dylan fent broma, jo li faig un cop de puny de broma al braç.
29











30
Sortim, és un dia molt assolellat i en Theo se'm emporta fora de la casa, anem al camp, és verd, caic la gespa verda i humida. Ell es posa a riure i jo també, m’agafa pel braç quan jo intento aixecar-me, m’ajuda a aixecar-me. No fa ni un dia que ens coneixem i em sembla que m’he enamorat. Es que és guapot. És alt, fort amb uns ulls marrons molt intensos, un cabell castany arrissat i molt gruixut,en fi,estic convençuda de que és el noi més guapo que he conegut. Així que no em tallo i li faig un petó. Passem l'estona estirats al terra, sense fer res. Només mirant el cel.
31
Anem a berenar tota la colla junta i al vespre tornem a sortir a fora. Fa massa bon dia per quedar-nos a dins!
Sortim a fora. Hi ha uns gronxadors. Suposo que són per els nens petits. De totes maneres n’hi ha 6 de junts. Sembla que tots haguem pensat el mateix.
- 3, 2 1. Ja- crida en Liam.
Tots agafem embranzida i sortim corrents per agafar lloc als gronxadors. Semblem nens petits! Arribem i esclatem tots a riure. M’encanta aquest sector. Em giro, ja no hi ha en Liam. Ha marxat, suposo que se n’ha anat. Bé, és igual. Jo estic amb els meus amics!
Ens assentem als gronxadors. Jo m’assec al del mig, al meu costat s’asseu l’Anna i a l’altre en Theo.
32
































33
Ens passem 2 hores explicant històries, aventures, anècdotes… Quan ja no sabem que més explicar decidim anar a el gimnàs per fer exercici i preparar-nos per les proves de demà.Quan arribem a el gimnàs veiem que és molt gran i està compost per unes bicicletes estàtiques, cintes de córrer, peses, sacs de boxeig…
Quan vam acabar del gimnàs ens vam dutxar a unes dutxes que hi havia allà. Quanja estàvem dutxats vam anar a el menjador a sopar, cada dia sopaven a les 8 i a les 10 s’apagaven les llums de tota la casa i tothom havia d’estar dormint.
34

35
Tothom comença a aplaudir i a assentir. Estan tots molt ansiosos per començar les proves.
- Bé, algun dubte abans de fer la prova?- Diu en Liam amb un somriure espectacular
- Tots neguem amb el cap, en Theo m’agafa la mà fort i jo li premo encara més fort.- Bé doncs com no teniu cap dubte comencem…
- Si!- Vam respondre tots a l’il·lusió.
- Doncs ara estareu vosaltres sols, us heu d’ajudar els uns als altres, en el cas de que algú es maregi o es trobi malament nosaltres us ajudarem. Tot i que ho podeu deixar quan vulgueu.
- Està bé, però i si no cacem a cap animal, ens morim de gana?- Dic amb un to força entristit.
36
Ens despertem i anem direcció al menjador.Estem a mig esmorzar i entra en Liam de per la porta. Esmorza i comença a parlar:
- Avui fareu la prova. Com ja deveu saber alguns.- Ens mira i riem. - Fareu unes proves de supervivència. Aquestes serveixen per aprendre a caçar. Anireu a aquí fora els jardins, més ben dit al bosc i haureu de caçar per sumar punts. No us espanteu, no sacrificarem cap animal, són uns robots que van programats per tenir les mateixes habilitats, el mateix pensament, i les característiques del animal que us trobeu. Si el podeu caçar obtindreu un regal, per exemple, si necessiteu aigua, aquell moment en concret, del robot en sortirà una ampolla d’aigua.
I el millor de tot, és que no competireu. No perdrà ningú ni guanyarà ningú. Només serveixen per mentalitzar-los mentalment i físicament.
37





38
Tots sortim corrents cap al bosc, quan estem ja a l’altre punta en Liam ens crida i diu que hi ha felins, que vigilem, no són de veritat (robots), si els aconseguim matar aconseguirem el que més necessitem en aquell moment com per exemple aigua o aliment. Que aquests animals et claven les urpes però no de veritat, tenen unes punxes que et fas simular que t'estas morint allà mateix però no és cert, el dolor només dura un quart d'hora però fa molt mal. No deixa marques.
A l'Èrica li sembla guapo l'instructor, però sap que no pot estar amb ell pel seu càrreg, ell també em fa l'afecte de que li agrada però ell mai ho diria, ella és una nouvinguda i es porten 4 anys.
39
Bé, comencem a córrer i en Theo em diu que el segueixi, li faig un gestal meu germà perquè faci el mateix, ho ha rebut, anem tots tres bosc endins, seguim corrent a tota velocitat, el pols se'm accelera, no puc, no aguanto, em debilito, em caic a terra! En Theo instantàniament es gira:
- Allison, estàs bé? Has caigut malament, t’has girat el peu, oi?- Diu en Theo amb una veu seria.
- Si, jo també ho he vist, com anava a darrera he pogut veure com queies!- Diu preocupat en Dylan.
- No, tranquils, estic bé. Només m’he fet una petita rascada…- Els hi dic per calmar-los, tot i que si que me’l he girat no vull que els entri el pànic.- Mireu.- Els hi dic assenyalant una rascada que m’he fet al turmell.- Va seguim, he de buscar un lloc on dormir i on guardar menjar… Conto que d’aquí dues o una hora es farà fosc i haurem de dormir a algun lloc.
40
- Si, tens raó, hem de vigilar, mentre dos dormen un vigila, en el cas de que algun felí aparegui, podem avisar els que dormen i lluitar tots junts.- Diu en Dylan.
- Si, però també necessitem armes, ens les hem de fabricar amb pals no?- Diu en Theo.
- Si teniu raó, mireu!- Dic assenyalant un arbre.- Aquell arbre és suficient baix com per poder-hi pujar i té com unes branques gegants on hi podem dormir!- Dic amb un somriure que m’omple tota la cara.
- Si, anem-hi, ara ens distribuïm les feines: Allison tu puja a l’arbre i busca un lloc on hi puguem posar el menjar que trobem i que cacem, Dylan tu i jo anem de caça.
41
























42
Jo vaig cap a l’arbre, escalo fins arribar a dalt, quan arribo a dalt de l’arbre veig que allà hi ha molt bones vistes, és un paisatge verd i de colors vius, és molt bonic. Em poso a buscar un lloc on ficar el menjar i justament trobo una espècie de petit forat, no gaire profund que està situat en una branca, ja tenim una reserva de menjar penso, veig en Theo i en Dylan amb dues caixes i uns plàtans a les mans. Els hi faig un gest perquè vinguin, ells assenteixen i ho fan:
- Mireu què he trobat!- Dic assenyalant aquell forat.
- Si, està molt bé!- Diu en Dylan.
- Si, vaig a deixar els plàtans i les dues ampolles d’aigua.- Afegeix en Theo.
- Mmmm… Tinc molta gana… Oi que em puc menjar un plàtan?- Dic dirigint-me especialment a en Theo que és qui els ha aconseguit.
43
- Clar que pots! N’hi ha molts… En tenim per dos o tres dies!- Em contesta en Theo amb les faccions de la cara divertides.
- D’acord, algú més en vol?- Dic.
- Jo no.- Diu en Dylan assenyalant la seva panxa i fent un gest d’estar bé.
- Jo Tampoc.-Diu en Theo.- Però gràcies!
Vaig cap a la nostra petita reserva de menjar i n’agafo un, el tasto, és boníssim! És millor del que em pensava!
- Vaja fas cara d’haver-te agradat aquest plàtan…- Diu en Dylan assenyalant el plàtan que tinc a la mà.
- Si! És dolç però no allò exagerat… Ja m’entens.- Dic amb un gran somriure.
- Si, clar és silvestre, només estan en aquest bosc, la gent que ha fet aquesta prova els agafa quan no tenen què menjar o simplement si els volen.- Diu en Theo.
44
No em pensava que sabés tan d'això de la natura, així que em limito a preguntar:
- I tu com saps tantes coses de la natura?
- Doncs perquè quan era petit el meu pare i jo anàvem a la muntanya a acampar i ell sempre m’explicava coses com per exemple això dels plàtans del bosc de la Casa Presa. El meu pare és un home molt intel·ligent i té molta cultura.- Diu, em sembla que ell i el seu pare passaven moltes hores i molt de temps junts.
- Ah! Es clar, ni jo ni en Dylan sabem res del nostre pare, li preguntem a la nostra mare i ella diu que sabrem qui és quan arribi el moment.- Dic amb les llàgrimes als ulls.
- Si, sigui qui sigui el nostre pare, és un mal pare perquè deixar la teva família per anar a no sé on és de ser mala persona.- Diu en Dylan.
45




















46
- Si, sigui qui sigui el nostre pare, és un mal pare perquè deixar la teva família per anar a no sé on és de ser mala persona.- Diu en Dylan.
- Si, però potser tenia els seus motius… Potser no podia estar amb vosaltres… Ostres, ens hem descuidat les armes!- exclama en Theo
- Es veritat!- respon en Dylan.
- I si les anem a buscar? Imaginat que ara apareix felí i… que fem nosaltres, que ens ataquin?- va exclamar l’Allison
En aquest moment sentim que un soroll se’ns acosta cada cop i en Theo em tira enrere concretament darrera del meu germà, en Dylan trenca una branca de l’arbre i comença a lluitar, arriba allà veuen que el felí li fa una mossegada a en Theo i ell li fa un cop de pal justament al cap, el felí es cau a terra, l’ha derrotat. Bingo, un felí
47
mort, és igual a un robot mort i això implica una recompensa
- Ostres, la següent vegada que vingui un felí hem d’estar més alerta!- Exclamo tota espantada.
- Si, ara hem de preparar armes per matar els felins.- Em respon en Theo.
- Corre, demana què ens falta o què ens faltarà en un futur perquè el robot ens ho doni.- Diu en Theo
- Aigua, aigua.
- Tu tranquil·la. Sobreviurem segur. Tinc una idea. Primer hem de trobar amb els altres.
- Necessitem aigua. Molta aigua.- En Dylan obre el robot i hi apareix 6 garrafes d'aigua.- Quin fàstic malgrat que és un robot és fastigós, jo no puc més!
- Doncs t’has d’acostumar!- Dic amb la millor cara que puc, conec el meu germà i sé que no aguanta això… La gent pot pensar que sóc egoista però jo vull que es quedi
48



49
amb mi, des del primer moment he sabut que ell no està fet per aquest sector. En Dylan ho veu, diu que ell no pot seguir matant animals, que ell dimiteix i que canvia de sector perquè no pot suportar veure aquestes coses, així que es rendeix i decideix marxar.
50

51
Quan envien una senyal a través del felí que en Dylan dimiteix li arriba la senyal al centre de control rebem una contesta a través d'una videotrucada.
- Hola- diu una noia
- Hola- contesto jo
- Que us passa?
- El que passa es que el meu germà, en Dylan, abandona perquè no pot veure com maten a un animal i que encara pitjor, no el pot matar ell. Així que diu que vol tornar al seu antic sector amb la mare. Diu que les proves indicaven que s’havia de quedar en el sector de la mare.
- Ostres… D’acord… et portarem amb la teva mare, acomiadat, d’aquí cinc minuts el vindrà a buscar un helicòpter i anirà a casa seva, Dylan no et preocupis.
- D’acord- Respon en Dylan.
52
M’he quedat sorpresa. Ens hem trobat l’Elsa, la Judit, l’Èrica, l’Anna i fins i tot en Liam, el nostre instructor es veu que ens vigila. Bé millor per nosaltres, ell es deu saber tot el bosc de memòria, és a dir tindrem avantatge, ens ha explicat que ell no sap on estem, diu que ja no se’n recorda gaire del mapa i que també han crescut els arbres i tot. És molt simpàtic amb nosaltres, em sembla que li hem caigut molt bé.
Ara ja estem més o menys a la meitat del procés, d'aquí poc podrem sortir d'aquí i serem uns grans caçadors d'animals.
Són les set del vespre, tothom va arribant, ens posem tots assentats al tronc de l'arbre i en Liam diu:
- Sabeu com podeu sortir d’aquí i no haver de passar la nit al bosc?- Diu en Liam.
- Com?!- Responem tots a la vegada.
53



54
- Doncs a les vuit obren les portes del bosc i podem sortir d'aquí! Les portes estan a l'altre punta del bosc, hem de donar-nos pressa perquè sinó ens les tancaran i no podrem sortir, així que el que hem de fer és fer una mica de correguda fins a les portes.- Diu en Liam
- Va ràpid!
- Les portes! Ja les veig!- Dic amb un sospir. Ens esperem cinc minuts i veiem com les portes s’obre, entrem i ja som fora. Estem a la casa, hem sortit d’aquell bosc ferotge!
- És una carrera qui arribi abans guanya. 3,2,1 ja. - Crida en Liam amb totes les seves forces.
Tots comencem a córrer tant com podem guanya en Liam, seguidament l’Èrica, llavors la Judit, l’Allison, l’Elsa i anem arribant tots. Ha passat un dia des de que vam fer la cursa fins als gronxadors i ja sembla que hagi passat una eternitat!
55
Ja ha passat una setmana des de que vam fer la prova de caçar, i així van anar passant els dies fins que al cap de 15 dies ja era el dia de escollir quina professió volíem fer de grans i jo estava estirada al meu llit llegint com l’Anna, ens deixem llibres i els comentem i de cop i volta veig en Liam a la porta:
- Hola, puc passar?
- Si, clar.- Dic somrient.
- Puc parlar amb tu un moment?- Pregunta amb una cara que no sé ben bé de què és, si d'alegria o tristesa.
- D'acord, però què ha passat?
- És confidencial…
- D’acord, parlem a fora.
- Si, siusplau.
56
Anem a fora, em porta a la seva habitació i em fa un gest perquè m'assegui a la cadira que hi ha de color vermell i ell s'asseu a la de color negra:
- El teu pare és…- Em diu amb una veu indesxifrable.
- És…- Dic perquè continuï.
- És Zeus, el Déu del cel, és el més important, ell ho pot fer tot i més, fa el que vol.
- I com pot ser ell el meu pare?
- Mira Allison, has heretat uns poders i… ell m’ha demanat que tu parlis amb ell.
- Quan, on, perquè i tu com ho saps, és a dir com ho pots saber que he heretat els seus poders?
- Això ja t’ho dirà ell. Has d’anar a la torre Agbar i si ets intel·ligent podràs arribar fins a ell.
- Ah, tu sempre tan misteriós…
57






58
- Si, m’ha dit que et digués això, però jo no sé a què es refereix, em va enviar una carta. I sobretot no ho pot saber ningú, és perillós.
- D’acord, està bé.- Vaig dir i seguidament vaig agafar la meva caçadora de pell blanca i vaig anar a la torre.
Entro a la Torre i me’n vaig directe a l’ascensor. Pujo planta per planta, no hi és ell, només hi ha gent normal. Quan arribo al últim pis, veig que al sostre hi ha una cosa una mica estranya, hi havia una espècie de palanca amagada:
- Noia, et quedaràs gaire temps mirant el sostre?- Em diu un noi d’uns quinze o setze anys, més o menys com jo.
- No, no. Ja marxo, perdó per haver-te fet esperar.- Dic jo una mica envermellida.
- No passa res.-Diu i se’n va corrents per aquell passadís que hi ha a mà dreta. Em quedo sola en aquella mena de recepció, tiro de la palanca, aquella no era l’ultima planta de la torre, n’hi havien unes 100 més, pujo i veig a gent estranya, tots em miren sorpresos.
59
60
- Noia, et quedaràs gaire temps mirant el sostre?- Em diu un noi d’uns quinze o setze anys, més o menys com jo.
- No, no. Ja marxo, perdó per haver-te fet esperar.- Dic jo una mica envermellida.
No passa res.-Diu i se’n va corrents per aquell passadís que hi ha a mà dreta. Em quedo sola en aquella mena de recepció, tiro de la palanca, aquella no era l’ultima planta de la torre, n’hi havien unes 100 més, pujo i veig a gent estranya, tots em miren sorpresos. Vaig a la planta cent, vaig recte i hi ha una porta coberta d’or, amb uns dibuixos estranys, pico a la porta i em diuen que entri, seguidament la porta s’obre i veig una dona pellroja i d’ulls blaus que em diu:
- Tu deus ser l’Allison no?- Diu molt agradable.
- Si, sóc jo. - Responc també amb la meva millor forma.
- Ah jo em dic Jeanine. Zeus t’està esperant, li farà molta il·lusió veure’t, has crescut molt. Bé,deus estar confosa, quan anaves al parc amb el teu pare jo et cuidava molt
Vaig a la planta cent, vaig recte i hi ha una porta coberta d’or, amb uns dibuixos estranys, pico a la porta i em diuen que entri, seguidament la porta s’obre i veig una dona pellroja i d’ulls blaus que em diu:
- Tu deus ser l’Allison no?- Diu molt agradable.
- Si, sóc jo. - Responc també amb la meva millor forma.
- Ah jo em dic Jeanine. Zeus t’està esperant, li farà molta il·lusió veure’t, has crescut molt. Bé,deus estar confosa, quan anaves al parc amb el teu pare jo et cuidava molt
i estava molt amb tu .El teu pare estava molt feliç amb tu i la vostra mare, jo només et cuidava, ara sóc la secretaria del teu pare.
- Vaja, no me'n recordo… Em sap greu.- Dic amb un to trist.
- No, tranquila si és gairebé impossible que te’n recordis, tenies un anyet més o menys.
61
- Ah es clar.- Responc una mica envermellida. Ella em fa un gest cap a una porta, me la obre i veig una sala enorme plena de sofàs brodats d’or i de color vermell.
- Hola Allison! Estàs preciosa, estàs… molt maca, has crescut molt.
- Hola… D’això, Zeus, vostè diu que sóc la seva filla?
- Per favor, parla’m de tu i sí, sóc el teu pare.
-I perquè mai m’ha dit res ni tant sols has deixat que ma mare em digués res de vostè?
- Era complicat, mira que t'ho explico, seu en aquesta cadira.- Diu ell amb un somriure espectacular, ell té certa assemblança en mi, té el cabell negre, els ulls d'un marró verdós, les úniques diferències és que ell és un home i que té certes canes. Jo assenteixo i m’assec a aquella cadira, és còmode però estic rígida perquè ell és Zeus, representa que Zeus està al cel o coses així.
62
- Ja sé que et preguntaràs que on estem, doncs mira per aquesta finestra.- Miro, un paisatge preciós, tenim els núvols a costat, el cel, estem al cel!
- És el cel? Mare meva estem al cel?
- Si, és preciós aquest paisatge oi?
- Si, la veritat és que si.
- Doncs vols saber què hi fas aquí no?
- Si. - responc amb un to seriós.
- Doncs mira: Quan eres petita, jo vaig heretar el tro del meu pare, el meu pare, em va dir que havia de ser jo perquè havia heretat els seus poders i que havia de renunciar a la meva família i a tot el que tenia i viure aquí, al cel. Vaig haver-ho de fer, vaig haver de deixar-vos a tu, al teu germà i a la teva mare. Li vaig demanar que no us ho digués fins que als setze anys féssiu la prova dels semidéus i el que us fes la prova ens comuniqués qui de vosaltres dos havia heretat els poders, fa unes
63
64
setmanes la noia que et va fer la prova, la Jane, ella és la que em va avisar que tu eres la que heretava el tro, li vaig dir que no t'ho digués, que t'ho volia dir jo, ella em va dir que estava d'acord.
- I perquè és tan important que ningú sàpiga que sóc la teva filla. Si és un honor per a mi.
- La gent no ha de saber que ets la meva filla, perquè es pensen que Zeus no ens pot ni veure, ni vigilar ni res, si la gent sap que Zeus ho controla tot, tothom ens jutjaria.
Li puc dir a en Dylan o a en Theo?
- En Dylan és el teu germà. Però no sé qui és en Theo. Qui és reina?
65
- És una amic que he fet al sector de Àrtemis, ens avenim molt, bé estic sortint amb ell. - responc amb un to tranquil.- Escullo a en Theo, ell és la persona que més hi confio i amb qui espero passar el reste de la meva vida…
- Bona elecció, jo també vaig escollir a la teva mare.
- Si… Bé, he pensat que m’he perdut molts anys teus i m’agradaria que els recuperéssim, què n’opines si em vens a veure de tant en tant?
- Si, bona idea… I de pas et presento en Theo, és molt bon noi.
- Si, serà genial
En aquell moment em va canviar la vida per complert, em pensava que no coneixeria mai el meu pare, ni sabia que jo tenia poders. En Dylan i jo parlàvem pel telèfon de tant en tant, ens passàvem molt de temps parlant de com estava la mare, parlo amb ella també, parlem de la relació entre el pare i jo, aquest nadal, els aniré a veure.
66
Mesos després, amb la nostra colla d’amics, han canviat moltes cosses, al final l’Èrica surt amb en Liam, ara diuen que els hi és igual el que puguin pensar els altres, la Judit surt amb l’Albert, fan molt bona parella i l’Elsa surt amb un nouvingut traslladat perquè les proves li indicaven que era del nostre sector, es diu Jackson i és un noi molt simpàtic i agradable.
L’Anna, continua sent una apassionada dels llibres. En Dylan no sap que he heretat els poders de Zeus, no sap que és el seu pare, però en canvi en Theo si. N’està molt orgullós, tan de mi com del meu pare. Zeus que és el meu pare, ara cuida d’ella, ella ara viu amb ell. Han canviat les coses. Pots anar a veure la teva família i els amics d’altres sectors de la ciutat quan vulguis i les hores que et convinguin, quan anem a veure a la mare, anem a casa nostra perquè en Dylan no pot anar al cel, ell no té poder. El sistema de la ciutat és el mateix referent a la tria dels semidéus. Gràcies al do que tinc, vaig poder salvar la Presa de un tifó.
67
READ
Esperem que us hagi agradat

storyjumper.com
- < BEGINNING
- END >
-
DOWNLOAD
-
LIKE
-
COMMENT()
-
SHARE
BUY THIS BOOK (from $13.19+)
-
BUY THIS BOOK
(from $13.19+) -
BUY THIS BOOK
(from $13.19+) - DOWNLOAD
- LIKE
- COMMENT ()
- SHARE
- Report
Liked By
X
Encourage this author
-
BUY
-
LIKE
-
COMMENT()
-
SHARE
Problem with this book
X
- Excessive Violence
- Harassment
- Offensive Pictures
- Spelling & Grammar Errors
- Unfinished
- Other Problem
Which pages have problems?
Please describe the problem:
left text
right text

COMMENTS
Click 'X' to report any negative comments. Thanks!