Conten que a un poble vivia una xiqueta que al nàixer era tan guapa, que per nom li van posar Bella.

Bella va créixer i cada vegada era més guapa, al poble la consideraven la xiqueta més bonica que mai havien vist. Per aquesta raó, no la deixaven fer quasi res, no fora que es caiguera i es fera una ferida, o que s'embrutara i la seua bellesa desapareguera.

Fins i tot, li van fer una festa:

                 "LA FESTA DE BELLA, LA MÉS BELLA"

Tot açò organitzat per sa mare que era dissenyadora de moda i era molt glamurosa.

El seu pare no estava molt d'acord amb no deixar a Bella fer res. Tenia contínues discussions amb la mare:

- Bella, és una xiqueta molt activa i tu no la deixes fer res, ella vol jugar i no pot més que mirar per la finestra com juguen els demés. No veus que cada vegada està més trista!-

Un dia darrere d'altre, els pares de Bella discutien, fins que un dia Bella es va plantar i li va dir a sa mare:

- Mare, jo no puc seguir vivint com tu vols. El pare té raó, estic farta de no poder fer res per si la meua bellesa desapareix. No m'importa fer-me una ferida si és jugant o fent esport, que és el que més desitge en esta vida. No vull lluir eixos modelets que em dissenyes, que són molt bonics, però amb ells no puc fer res.-

Sa mare, decepcionada amb l'actitud de Bella i de son pare va decidir anar-se'n del poble.

 Aprofitant l'ocasió, Bella i son pare van idear un pla. Farien creure a tots que Bella se n'havia anat amb sa mare i a partir d'eixe moment, es faria passar per xic, ja que així podria jugar i practicar els esports que més li agradaven i que fins al moment sols eren permesos per als xics.

Son pare anà a comprar pantalons i roba esportiva, l'ajudà a tallar-se els cabells i des d'eixe moment Bella es va fer passar per Antonio, el nebot de son pare.

Tot el poble es va creure l'engany. El primer que va fer, sigué apuntar-se a l'equip de futbol del poble. Tots es quedaren bocabadats, no perquè fora el més bo(na) jugador, que també ho era, sino perquè era valent(a), fort(a), i sobretot molt, molt bèstia. No tenia por de plantar-li cara als contrincants més grans i corpulents. Podia amb tots.

Un dia, l'entrenador de judo del poble, anà a vore un partit de futbol  i es quedà sorprés de les bones qualitats d'aquell nou jugador i en quan acabà el partit li va proposar que entrenara en el seu equip de judo (per supost masculí).

Bella no podia creure-ho, volien que formara part d'aquell equip de forçuts!!!

Amb el seu quimono nou, va començar amb l'equip de judo. En qüestió de mesos havia passat del cinturó blanc al groc, al taronja, al verd, al blau, marró.... era imparable. Tots estaven fascinats amb el gran potencial d'aquest nou judoca.

Així va anar fent-se gran, entre entrenaments i combats, entre medalles i trofeus, el seu cos va anar canviant. Perquè no se n'adonaren que era una xica, cada dia havia d'embenar-se bé els pits i així dissimular allò que la podria delatar.

El dia més desitjat havia arribat. Era el gran combat per a conseguir el cinturó negre. Al llarg del combat demostrà no sols la seua fortalesa, sino la seua tècnica, habilitat, tenacitat i qualitat com a judoca. 

Entre clau i clau de judo, el seu contrincant l'agafà del quimono i la voltejà, amb tan mala sort que li l'arrancà i deixà al descobert l'embenat del pit. Ràpidament se'l recol·locà com va poder, intentant dissimular i va seguir amb el combat fins que acabà derrotant al seu contrincant.

Aquest, mort de ràbia i de decepció, va demanar que explicara a tothom per què duia el pit embenat, acusant-li de fer trampa.

Bella, ja no podia seguir amb la mentida i va decidir contar a tots qui era realment.

No podien creure que la preciosa Bella fora aquell xic fort pel que s'havia fet passar durant tant de temps.

En la seua defensa va dir:

 - Tot el que he aconseguit ha sigut per merit propi, tant quan jugava a futbol com ara com a judoca, he demostrat la meua valentia i fortalesa. L'entrenador vingué a buscar-me a mi i m'he entrenat com qualsevol o més.

És injust que per ser dona no puga seguir endavant. El judo és la meua vida.-

S'alçà de la taula dels jutges del combat el que semblava el més vell de tots i li va dir:

- Has demostrat sobradament la teua valia, crec que ningú ho dubta. Bella, eixe és el teu vertader nom, veritat? Ens has fet obrir els ulls, el cinturó negre te l'has guanyat. Enhorabona!-