Vet aquí una vegada, a un petit poble prop de la costa, hi havia un grup d’amics que es deien Shui, Roc i Aran.

Sempre anaven junts a l’escola i els agradava molt jugar a la platja totes les tardes. 

El Roc tenia una gossa que es deia Neu, era molt entremaliada i sempre volia sortir a passejar.

Però, cada vegada que sortien tots junts a jugar trobaven molts plàstics i envasos a la sorra de la platja. 

Fins i tot, trobaven moltes deixalles i xarxes de pescadors quan nedaven i bussejaven pel fons del mar. Això els feia estar tristos i preocupats pel medi ambient.

Una tarda d’estiu, mentre estaven jugant, van veure un camí de deixalles que portava cap a una cova misteriosa i mai vista fins ara. 

Era una cova fosca, freda i de pedra. Els tres amics, tot i que tremolaven de por, van decidir entrar a dins per veure que hi havia. Vestits d’exploradors, amb les seves llanternes i motxilles, van caminar i caminar fins que van trobar un espai obert i molt ampli. 

Allà, van veure una ombra gegant i terrorífica.

Tots van començar a cridar i van sortir cames ajudeu-me, però la Neu es va quedar dins la cova amagada en un racó. 

Quan la Shui, el Roc i l’Aran se’n van adonar, van tornar a buscar-la. Van mirar per tot arreu, però no la trobaven i es van posar molt tristos.

De sobte, el Roc va veure unes petjades misterioses i tan grans que semblaven les d’un monstre. 

Les van seguir fins que van trobar un monstre de deixalles dormint sota d’una manta.

Tots pensaven que el monstre s’havia menjat la Neu, però de seguida van veure que la gossa estava just darrere seu. El monstre es va despertar dels lladrucs de la Neu i va veure els tres amics davant seu, amb cara d’espantats i els ulls oberts com taronges. El monstre es va acostar i els hi va dir:

-Què feu aquí? Diu el monstre.

-Estàvem buscant a la Neu i ja l’hem trobat.

-I tu qui ets? Què fas aquí?

-Jo recullo els plàstics de l’escola i del carrer, però l’abocador ja estava ple i un dia vaig caure al contenidor groc i no em van veure i m’he convertit amb el monstre de plàstics que veieu. Em podríeu ajudar? Jo em trec el plàstic del meu cos i em torna a sortir. Estic molt trist.

-Tenim una idea! I si fem cartells “NO PLÀSTICS” i els pengem a la ciutat i a les escoles, així la gent els veurà. 

També podríem parlar amb l’alcalde i tu monstre li expliques la teva història a veure si d’aquesta manera deixem de produir tants plàstics.

-M’encanta aquesta idea perquè el planeta Terra està malalt és únic i l’hem de salvar.

Van passar uns dies i els amics van seguir el seu pla i l’alcalde va fer el que va prometre i va col·locar contenidors grocs per tota la ciutat.

A les escoles l’alumnat va fer servir carmanyoles per portar el seu esmorzar i ampolles reutilitzables per beure aigua.

Les famílies van canviar els seus hàbits i van deixar d’utilitzar plàstics per embolicar el menjar o per congelar i van començar a comprar fent servir bosses de roba o de paper.

Aquests canvis van ser decisius i el monstre es va anar convertint en humà i el plàstic va anar desapareixent per sempre.

El monstre en veritat es deia Massin i tenia la mateixa edat que tots tres.

"Conte contat i aquest conte s'ha acabat."

Fi