Hi havia una vegada una tortuga anomenada Luna. La Luna tenia tres anys i vivia al mar amb la seva família, una família amable i bonica. La zona on vivien estava prop d’una platja, i per això a la Luna li agradava fer castells de sorra. Però la Luna era una tortuga molt especial, perquè podia fer màgia.

El problema que tenia la Luna era que vivia en un mar contaminat, on l’aigua estava plena de deixalles. Era un mar ple de plàstic, tot i que hi havia molts animals marins.

Un dia, mentre nedava, la Luna es va ennuegar amb una bossa de plàstic perquè es pensava que era una medusa i va intentar menjar-se-la. Amb molt de dolor, va nedar fins arribar a la vora de la platja.

Per sort, un veterinari humà de cabell negre i molt alt va veure de lluny com la tortuga estava patint. Com que era una persona amable i sensible, li va preguntar:

- D’acord, moltes gràcies per voler-me ajudar. Ets una persona molt bona.

El veterinari va anar a buscar la seva companya, una veterinària amb cabell castany i també molt alta. Ella el va ajudar a agafar la tortuga i la van posar en un petit carro de ferro. La van tapar amb una manta suau i la van portar fins a la clínica veterinària.

Un cop allà, la van adormir i la van operar. Amb molta cura, van poder treure el plàstic amb unes pinces. Li van donar una mica d’aigua per beure i li van posar punts.

La van tenir uns dies en observació i li van donar un medicament: unes pastilles rodones de color blanc i vermell. Però, al principi, va empitjorar. Se li va inflamar i infectar el coll. Li van canviar el medicament perquè s’havien equivocat i van trobar el correcte.

Mentrestant, des del mar, el pare i la mare de la Luna estaven molt preocupats perquè no sabien on era. Al cap d’uns dies, quan ella ja estava més estable i recuperada, la van deixar tornar al mar.

La Luna es va retrobar amb les seves amistats marines i va poder tornar a nedar feliç i totalment recuperada.

Uns dies més tard, un grup de pescadors va sortir amb un gran vaixell nou que havien llogat. Volien capturar la tortuga màgica que havien sentit que vivia a la zona.

El pare de la Luna estava nedant tranquil·lament quan va sentir veus humanes. Es pensava que venien a netejar el mar i treure els plàstics, però en realitat venien per capturar la tortuga màgica. Sense que s'adonés, els pescadors van llençar una gran xarxa marró plena d'algues amb corrent elèctrica i van capturar el pare de la Luna, pensant que era ella. El van matar a l'instant. Li sortia sang per tot arreu.

La Luna ho va veure de lluny i va escapar per poder explicar-ho a tothom i fugir del vaixell.

Tota la família estava de dol per la mort del pare. Fins i tot la mare va perdre el coneixement de tanta tristesa!

Per sort, un grup de quatre nois i noies d’uns vint anys que estaven a la platja van veure el que havia passat des d’una muntanya de sorra. Van trucar a la clínica veterinària, però ja no hi havia res a fer. També van trucar a la policia perquè detinguessin els pescadors que havien causat aquest gran mal.

Per ajudar els animals marins, aquest grup de nois i noies va organitzar una recollida de plàstics per la platja i van dissenyar uns cartells amb el missatge: “No utilitzeu tant de plàstic ni paper d’alumini, això farà que millori tot el planeta Terra.” Molta gent es va sumar a la campanya i, gràcies a aquesta ajuda, la quantitat de plàstic al mar on vivia la Luna va disminuir. A partir d’aleshores, va ser un lloc molt més net i segur.

El detall més bonic d’aquesta història és que la Luna, amb la seva vareta màgica invisible, va aconseguir que el seu pare ressuscités, tornés a viure i a nedar pel mar. La família no s’ho podia creure! Van sentir molta més felicitat i la mare es va recuperar!