Aquest llibre està dedicat a tots els nens i nenes de 1r d'ESO de l'Escola Vedruna de Ripoll
Fet per: -Judit
-Júlia
-Ahlam

Created & published on StoryJumper™ ©2026 StoryJumper, Inc.
All rights reserved. Sources: storyjumper.com/attribution
Preview audio:
storyj.mp/ahqwui7gqfui
2
Fa uns dies que jo i els meus amics vam viure una gran aventura, a continuació us la explicaré. La historia començà en un poblet de muntanya anomenat Sant Cristòfol pels voltants de Girona.



3




4
Era el primer dia del nou curs, estava molt nerviosa perquè ja començava una nova etapa que era la ESO, i tenia moltes ganes de retrobar-me amb els meus amics i conèixer gent nova d'altres pobles.
5















6
Al matí...
-Mireia, aixeca’t que ja són un quart de vuit!- va exclamar la mare amb un to cridaner.
-Si mare, ja m’aixeco! -vaig dir badallant. Em vaig aixecar d’un bot del llit, i vaig agafar la roba que hi havia sobre el llit i em vaig vestir, després vaig baixar les escales com una bala i vaig anar a baix a la cuina a esmorzar
.-Bon dia Mireia!-em van dir el pare i la mare
-Bon dia Mama, bon dia Papa -vaig dir, i sense dir res més em vaig menjar tot el que hi havia al plat.
7



8
Camí cap a l'escola vam trobar dos nens que anaven sobre una bicicleta a corre-cuita, la mare va frenar de cop i va dir:
-aquests nens d’avui en dia! Bé que hi farem!
Quan vam arribar a l’escola, un edifici immens ple de classes i un pati gegant, vam aparcar i li vaig dir a la mare:
-Mare, em pots acompanyar a la porta?
-Oi tant!- va dir la mare.
9
10
Un cop dins, la mare em va fer dos petons i em va dir:
-Que vagi bé, reina! I jo vaig pujar les escales.
Un cop a dalt no sabia trobar la meva classe i vaig tornar a baixar les escales fins a baix a recepció i li vaig dir a la recepcionista:
-Hola Sandra, sóc la Mireia de primer C i no trobo la meva classe, em podries acompanyar?
11
12
Llavors acompanyada de la Sandra vaig pujar les escales. Quan vam arribar a la classe, la Sandra va dir:
-Ja hi som! A l’entrar tots els nens i nenes ja estaven asseguts, i jo, com sempre, em vaig posar vermella, només quedava un pupitre i era a davant de tot, i era al costat d’un nen, tothom anava xiuxiuejant que els pupitres de davant eren per pringats i de cop la mestra va dir:
-Silenci! Doncs ara que ja estem tots aquí a la classe, em presento,
jo em dic Pilar, Pilar Orriols, alguns alumnes ja hem deveu conèixer ja que porto uns quants anys aquí a l’escola, però els alumnes que avui és el seu primer dia a l’escola no em deureu conèixer, així que ara ja sabeu com em dic.
13



Pau



Roger

14
Em vaig haver d’assentar al costat d’un nen que em resultava familiar, vaig començar a pensar i vaig concloure que era el nen de la bicicleta i a l’altre meu costat el seu bessó.
Llavors els hi vaig preguntar als bessons si aquest matí havien anat amb bicicleta a l'escola i la mestra ens va enxampar mentre estavem parlant i ens va castigar.
15
16
Tota l’estona abans de que toques el timbre de les onze per poder anar al pati vam estar revisant a veure si teníem tot el material necessari i els llibres. Per una banda va ser molt avorrit perquè podiem haver estat fent alguna altra cosa però per l’altre banda va estar be perquè no vam fer classe.
-Riiiiiing- va tocar el timbre. Tots els nens i nenes van deixar el que estaven fent, van agafar l’esmorzar i van anar a baix al pati. Excepte en Pau, en Roger i jo.
17
18
-Nens, aneu a buscar uns llibres a baix a la biblioteca del soterrani, que allà hi ha llibres per a la vostra edat -va dir la Pilar
-Val.-vam contestar els tres alhora
Quan estàvem baixant les escales per anar cap a la biblioteca que estava al soterrani, vam trobar en Josep Maria, el professor de 4t d’ESO, que ens va dir:
-Què hi feu aquí?-Cap al pati.
-Esque la Pilar ens ha dit que vinguéssim a buscar uns llibres, per fer còpia.
-Què heu fet ja?
-Res que t’interessi -va dir en Pau, que era una mica maleducat. -Escolta’m marrec, a veure si tindràs càstig per partida doble.
Després sense dir adéu vam córrer cap a la biblioteca.
19


20
Quan vam arribar a la biblioteca, hi havia un piló de llibres, de totes classes, era una sala gegant.
-Busquem la secció de 12 a 13 anys va proposar en Roger.
-No! -va contestar en Pau
-I a on vols buscar doncs? -vaig dir
-A la secció de setze anys allà segur que hi trobem alguna cosa interessant.
En pau, sense pensar-s’ho dues vegades, va dirigir-se a la secció de setze anys. Allà hi va trobar un llibre, que li va semblar interessant, al treure’l de l’estanteria, al fons, va veure el forat d’un pany, li va semblar estrany, però de seguida va cridar:
-Ei nois! Veniu ràpid!
-Mireu que he trobat!-Vam córrer cap allà.
21









22
-Un pany però que hi fa aquí?
-Vaig dir tota sorpresa -Potser hi ha una porta misteriosa
-Va afegir en Roger. De sobte va tocar el timbre.
-I ara què fem? -Va dir en Pau
-I si ens quedem a la tarda a veure que hi trobem -Va dir en Roger -FET!-Vam concloure els tres alhora
I vam córrer cap a dalt abans que pugèssin els nens. Quan érem a mitja escala vaig dir esbufegant:
-Ei! que ens hem deixat els llibres -Ja hi vaig jo va dir en Roger
-D’acord però afanya’t i mira si hi ha un llibre davant del pany.
Quan ja els va tenir vam córrer cap a dalt.
23










24
A la classe hi havia la Clàudia i la seva millor amiga actual, la Mariona. La vaig saludar però no em va contestar. Ens vam assentar i vam esperar que arribessin tots els nens.
La Pilar ens va dir:
-Nois, agafem la pàgina quaranta-cinc del llibre de mates i feu els exercicis quaranta-cinc i quaranta-sis. Els que heu de fer còpia, agafeu el llibre i ja podeu anar començant.
Després va tocar el timbre per anar a dinar, després de sis hores i vint minuts.
25
26
Quan va sonar el timbre de les cinc, en Roger, en Pau i jo, vam agafar les coses i vam dirigir-nos cap a la biblioteca.La biblioteca estava oberta ja que hi havia els nens de quart d’ESO que feien extraescolar de Francès al tercer pis.
Quan vam arribar a la biblioteca, hi havia la Sara, una nena de quart d’ESO que remenava a la secció de 16 anys, ens vam amagar perquè no ens veigués, va agafar el llibre del costat del del forat del pany.
-Uff! Sort que no ha agafat el llibre que estava a la dreta-va dir en Pau alleujat
Quan va marxar vam entrar a la biblioteca, i ens vam dirigir a la secció de 16 anys, allà hi havia el forat del pany. La clau era al llibre del costat.
Vam agafar la clau i vam obrir la porta misteriosa, va grinyolar i darrere hi havia un camí fosc, i al fons de tot hi havia un punter de llum.Quan ja vam estar a dins vam tancar la porta, perquè no sigesim descoberts.
27

28
Vam anar avançant a poc a poc agafats, he d’admetre que em feia basarda aquella situació i també estava una mica incòmode ja que anar agafada de braçet d’aquells dos nens tan guapos em feia vergonya.
Aquella llum cada cop es veia més a prop, i quan vam arribar al final de tot el camí vam veure una moderna ciutat, que en comptes de cotxes hi havia com uns plats voladors que volaven sobre els rascacels.
-Uaaau!! Quina meravella! -vaig dir jo ben excitada-Fuaaaa!!! Això si que mola -va dir en Pau-Oi tant-va dir en Roger. De sobte es va apropar un noi molt alt, que portava un traje platejat i un casc d’aquells espacials, i ens va dir:-Hola, em dic Armstrong, benvinguts a la ciutat del futur, heu set els primers desconeguts en trepitjar aquest territori, i us volia demanar si voldríeu participar en un concurs per poder ser espies professionals
d’aquesta ciutat.
29
D’acord, i això quin compromís ens comportaria?-vaig dir-Només hauríeu de venir dos vegades a la setmana i vigilar la ciutat de tal manera que ningú pogués arribar a destruir-la ja que fer tota aquesta ciutat hem tardat molts d’any
-Ooh això té pinta de ser interessant! -va dir en Pau-Doncs seguiu-me -va dir l’Amstrong
De sobte vam arribar a un gran edifici de color gris on hi havia molta gent com l’amstrong preparant el concurs.
-Bon dia! Benvinguts a les proves per al concurs-va dir una veu en off-seguiu per aquesta porta i arribareu a la sala del concurs. Vam pujar corrents les escales i vam arribar a una sala plena de gent que també volia fer les proves.Per poder arribar a ser espia de aquella marevellosa ciutat havíem de passar tres diferentes proves físiques una d'elles era nedar
30
En Pau ens va dir a cau d’orella:-Jo no sé nadar.-I ara com ho fem?-No passa res!-va dir una veu darrere nostre-jo li ensenyaré a nadarEra una noia molt guapa, alta i rossa que tenia uns 15 anys
En Pau semblava que havia quedat perdut per la seva bellesa.
De cop i volta em va sonar el mòbil.-És la meva mare-els hi vaig dir-Jo no penso marxar-va dir en Pau-Hem de marxar-va dir en Roger-Ja tornarem demà-li vaig dir a l’Amstrong
I vam marxar corrents.Tenia la clau a la butxaca i vaig obrir la porta que duia a la biblioteca. Quan vam arribar a la biblioteca, vam córrer cap a recepció, i quan vam voler obrir la porta del carrer estava tancada.-Què fem?-va dir en Pau-Podem sortir per la porta de la cuina -va dir en Roger-Sí, bona idea-va dir jo i en Pau
31
32
Vam obrir la porta de la cuina, vam despedir-nos i vam córrer cadascú cap a casa seva.En Roger i en Pau van passar cap un carrer i jo vaig passar per l’altre carrer.
Quan vaig arribar a casa la mare hem va renyar perquè li vaig dir que arribaria més d’hora,vaig arribar a les set i mitja i li vaig dir que arribaria a les sis.
33
34
Ens vam dirigir cap a la casa del senyor Iscòxeles i la seva família, era una casa molt gran més aviat una mansió, a l’entrada hi havia uns quants quadres de pintors famosos, que es veien desde la porta principal de l’entrada ja que tenia un color blanc una mica transparent. Vam decidir que no podíem entrar per la porta principal perquè sinó ens descobriria, vam donar una volta pel jardí a veure si havia alguna porta per darrera i l’únic que vam veure va ser una finestra però estava molt amunt. Per sort i molta casualitat vam trobar una escala al costat de la finestra i vaig decidir pujar-hi jo. A mesura que anava pujant sentia cada cop més olor a menjar, i quan vaig ser a dalt vaig sentir:
-Nens! Iscòxeles! em sembla que jo també m’he constipat! Voleu que faigi arròs bullit per dinar?
-Si mare, m’anirà bé per a la panxa ja que em fa molt de mal.
-D’acord Pepeta, també prepare’m una camamilla que jo també estic molt fotut. -va dir el Isoxeles.
35
No vaig poder evitar riure una mica, i després amb la informació vaig baixar un altre cop per les escales i els hi vaig explicar tot. Un cop amb la informació vam córrer tots tres cap a l’edifici on s’hi trobava l’Amstrong i li vam explicar tot, i va dir:-Caram! Ara em lliga tot! Estan tots ben constipats!, ja els aniré a veure a la tarda,però amb una màscara perquè sinó serè jo el que em costipare també -va dir l’Amstrong -missió complerta! -Jaja!! !-va riure en Pau-som autèntics espies-D’això… -va dir l’amstrong -ara ja sou espies oficials-Que guai!!!!!-vaig dir-Però cal que guardeu el secret i recordeu que heu de venir cada dilluns i dimecres a fer una missió diferent.-Ho farem!-vam dir els tres alhora
Un cop finalitzada la missió vam tornar a la biblioteca. Després quan ja érem a la biblioteca vam anar per la porta de la cuina i vam sortir al carrer.
Quan vaig arribar a casa la mare ja m’esperava.-Ha anat bé el repàs?-em va dir-Oi tant mare!-D’acord. Avui havia set un dia llarg però molt divertit.
36
Riiiing!!!-era el despertador!-Ai!-vaig fer un badall- ara em queda per endavant un altre dia més per descobrir. I així van començar les nostres aventures.

37
Ja podeu estar ven atents perquè potser vosaltres en aquets moments podeu estar sent espiats per la Mireia, en Pau i en Roger, els millor espies del Univerns sencer.
38
READ

storyjumper.com
- < BEGINNING
- END >
-
DOWNLOAD
-
LIKE
-
COMMENT()
-
SHARE
BUY THIS BOOK (from $7.39+)
-
BUY THIS BOOK
(from $7.39+) -
BUY THIS BOOK
(from $7.39+) - DOWNLOAD
- LIKE
- COMMENT ()
- SHARE
- Report
Liked By
X
Encourage this author
-
BUY
-
LIKE
-
COMMENT()
-
SHARE
Problem with this book
X
- Excessive Violence
- Harassment
- Offensive Pictures
- Spelling & Grammar Errors
- Unfinished
- Other Problem
Which pages have problems?
Please describe the problem:
left text
right text

COMMENTS
Click 'X' to report any negative comments. Thanks!