

Created & published on StoryJumper™ ©2026 StoryJumper, Inc.
All rights reserved. Sources: storyjumper.com/attribution
Preview audio:
storyj.mp/ae928vkgfar8






2
Fa temps a Londres hi havia un noi anomenat Lerman, ell era un noi de 14 anys, castany amb els ulls blaus . La cara era d’un color pàl·lid.
Mentres passava per davant del parc, va veure a molta gent al voltant d'una farola. Encuriosit va anar a veure el que passava. Hi havia un cartell on hi posava “Es necessiten voluntaris per a trobar a la filla del rei. Fa 2 dies que està desapareguda. La policia ha anunciat que necessita ajuda. Hi haurà una recompensa de £1.300.000 . Els interessats, truqueu al 657288163 “.
En Lerman, va apuntar-se el número de telèfon en un paper que portava a la butxaca i va anar cap a casa, però la mare estava trucant, més endavant ell va anar a casa de l'Stiles i va demanar si podia trucar, li van dir que si que podia i Ràpidament ho va fer.
3


Era la veu d’un home vell, li va demanar què volia. Ell li li va dir que participaria a la missió del rei! L'home vell va dir que quan més ràpid anés al palau millor.
Un temps després en Lerman i L'Stiles van planejar que li dirien a la mare d'en Lerman que es quedarien a casa de ll'Stiles i així aprofiterien per estudiar uns 10 dies, Més
endavant en Lerman va tornar a casa i li va
comentar això a la mare i la mare després de
pensar va acceptar.
4






5
En Lerman se’n va anar a dormir. Com que era de nit, va pensar que sortiria a primera hora del matí. Es va despertar a la llum de l’alba, va agafar el que creia necessari per poder sobreviure aquells dies i va marxar cap al seu objectiu, el palau del rei.
6




7
Quan va sortir al carrer, li va sorgir una pregunta que hauria d’haver resolt abans: com arribaria al palau? En Lerman va pensar: “Amb tren… no, cap tren arriba al palau, amb autobús.. no, cap autobús porta al palau. Ja ho sé! Hi aniré amb bicicleta, però on aconseguiré una bicicleta?
Se li va passar una no gaire bona idea pel cap, no tenia cap més remei… la hauria de robar.
8




Així que va anar a buscar una botiga de bicicletes per la seva ciutat i després de molt caminar, per fi en va trobar una, però hi havia un inconvenient, hi havia un vigilant i l’havia d’esquivar d’una manera .
9
Totes eren de colors i models diferents. Cadascuna, tenia una funció diferent, és a dir, n’hi havien de muntanya, de carretera, per terrenys propers a la costa… Ara havia de fer dues coses: la primera era distreure al vigilant i la segona, la més difícil, robar la bicicleta. Aquesta última era complicada perquè: les bicicletes estaven a un aparador molt alt i estaven super ben collades, de manera que costaria de treure-les.
10





11
Després de observar una estona va veure que una bicicleta de carretera estava de mostra a fora de la tenda i va pensar que seria més fàcil de robar, després de molt pensar com fer-ho, en Lerman va tirar una moneda a terra per a distreure a el guàrdia i quan el guàrdia va estar a terra ell va aprofitar per a agafar la bicicleta i va començar a pedalejar el més ràpid que va poder, quan ja estava suficienment lluny de la botiga va relaxar-se i va sospirar. La jugada li havia sortit molt bé!
12
Tot pedalejant ràpidament va posar rumb cap al palau. Després de hores pedalejant va aturar-se a descansar, era un prat molt bonic, allà va treure el menjar que portava a sobre, aquests eren una llauna de tonyina, galetes, una bona ampolla d’aigua fresca i pa amb embotit. Quan ja va acabar de menjar, va descansar una estona i va tornar a emprendre el seu camí.




13
A mitja hora del seu objectiu va parar. Aquest cop era per dormir ja que era molt tard i no li obririen les portes del palau.
A primeres hores del matí va emprendre el viatge i trenta minuts més tard va arribar a les portes del palau.
14
Capítol 2: Les proves.
15
Va picar les portes del palau, després de un llarg i nerviós minut es van obrir les portes. D’allà en va sortit una persona vella, que probablement era un dels majordoms. Portava unes ulleres de cul de got molt netes. El va fer passar a dins.
El castell era impresionant. Les làmpades que penjaven del sostre eren totes de cristalls de colors, el sofàs eren de pell de cangur, els quadres eren pintats tots per pintors molt famosos, a les escales hi havia una catifa que semblava autèntica de l’Orient, les habitacions de 300 m2, un palau de somnis.
16





17
Allà tots fent silenci, un silenci que es va trencar en entrar el rei, el rei va explicar quin tipus de prova haurien de fer, la recompensa si recuperessin a la princesa serien molts i molts diners … En Lerman se’n van anar un a un cap a una habitació que tenien reservada només per el futurs herois, ja que a l’endemà començarien les proves. El rei va entrar i va explicar quin tipus de prova haurien de fer, la recompensa seria molts i molts diners…
L’endemà començarien les proves.
18




19
La primera prova era recórrer 10 quilòmetres en 20 minuts. Allò era impossible va pensar el Lerman, aquesta prova era bastant complicada, però necessitava un pla per poder completar la prova! Es va sentir el tret de sortida.
En Lerman, fent trampes sense que el veiés ningú va començar a córrer amb l’esperança de que arribaria el primer. Havia anat tan ràpid per la drecera que quan ell ja havia arribat, els altres encara anaven per mig camí.
20



21









22
Quan per fi els va veure a tots, es van quedar palplantats. Com era possible que hagués arribat el primer? Però si… però si no l’havien vist!
En Jackson, el noi que era més alt i més fort i el més cregut, com que no havia guanyat es va enfadar molt i va començar a dir que havia fet servir màgia. Que era impossible recórrer tants quilòmetres en tans pocs minuts.Els dos últims, en Hansel i la FoxyFace els van eliminar. Només en quedaven 6 herois.
23
En Lerman va somriure: primera prova superada.La segona prova consistia en afinar la punteria amb armes, en aquella prova no es matarien ni molt menys sinó que seria una mena de paintball . Això seria el matí següent. En Lerman se’n va anar a dormir d’hora, per recuperar les forces. Sabia que la prova de demà seria dura.
24




25




Quan es va aixecar, es va trobar al costat del llit una armadura, amb tot tipus d’armes per poder lluitar.
En Lerman li agradava molt les armes, però mai les havia fet servir.
Així que al principi fa agafar una ballesta, que anava amb fletxes. Va agafar una diana i va començar a fer punteria, les primeres no arribaven ni a tocar diana, ja que faltava força i es quedaven a mig del camí.
26
La proxima fletxa va arribar a la diana, i després d'uns minuts ja tocava el costat de la diana i després de dues hores ja tocava els 90 i 100 punts.
van anar tots els herois a una esplanada de sorra. Allà hi havia armes noves, però totes tenien un nom assignat. En Lerman va tenir sort: li havia tocat la ballesta. En Jackson, quan va anar a buscar la seva arma es va enfurismar. Com volia que guanyés fent punteria amb un ganivet? Però en què estaven pensant? A en Lerman se li va escapar una mica el riure. Una altre persona de la qual no s’havia de preocupar.
27









Per un megàfon es van sentir la veu de tots els herois que quedaven i en quina posició estaven. En Lerman anava primer. El segon era en Jackson i la tercera una noia de la qual encara no n’havia sentit a parlar: la Christina, Devia tenir mes o menys l’edat de’n Lerman. Els cabells eren rossos i li queien per sobre de l’esquena.
28
Els ulls eren d’un color blau ferotge. Aquella mirada volia dir només una cosa: que estava disposada a fer tot i més per aconseguir vèncer aquella prova. El quart era en Paul, ell no suposava cap problema per en Lerman, i a la cinquena i ultima posició hi havia en Will un noi que s’esforçava però tot i això no donava el nivell. Va sonar un tret. La batalla va començar: abans de que se’n donés compte la gent ja estava corrent com uns bojos d’un costat a l’altre tirant fletxes, esquivant-ne… en Lerman, però va veure un arbre. Només el veies si t’hi fixaves, de manera que va pensar que es podria amagar allà fins que s’acabés la batalla.
29

Però les coses no van anar així. Quan en Lerman estava a punt de córrer, va sentir com un tret passava pel costat de la seva orella. Es va girar i va veure a la Christina apuntant cap a on ell estava.
L’amenaçava en disparar-li, de manera que en Lerman va haver de aplicar el que havia après en els entrenaments. Va disparar amb la ballesta. La primera fletxa fallada. La Christina va riure i va dir: “No em fas pas por Lerman, a veure si apuntes una miqueta millor, no trobes?” Ell, es va enrabiar de mala manera. Sense donar-se’n compte, ja estava pujant a dalt de l’arbre. Com a mínim era de 4 metres!
30






Es va esperar allà fins que es va sentir un altre tret. Aquest no era dels herois, sinó que era dels organitzadors. Això significava … que ja havia superat la segona prova! Va baixar d’un salt a terra i se’n va anar cap a l’esplanada, en aquella prova havien quedat eliminats, en Paul en Jackson i en Will.
31
Els organitzadors, es van quedar una mica sobtats, a en Lerman ni a la Christina ningú els havia disparat ni eliminat: no hi podia pas haver dos guanyadors, era impossible!
Tot i així les normes deien que no hi havia limit de nombre de vencedors, de manera que no van tenir cap més remei que acceptar-ho.
El rei, va nombrar oficialment a en Lerman i a la Christina com a vencedors de la segona prova i va ordenar que els canviessin l’habitació.
32
33
Mentres ells dos estaven pujant les escales per anar a recollir les coses per a traslladar-se van veure a uns metges que estaven curant a l’altre gent. Hi havia un metge per cada persona que havia quedat amb alguna molestia de la batalla. Quan van arribar al peu de les escales, el rei els hi va donar un sobre groc. Ells dos es van mirar. El van obrir i hi havia escrit un petit text amb lletra cursiva. Hi posava:
“Enhorabona, heu estat escollits per a ajudar-nos a rescatar a la princesa. L’única cosa que sabem és que es troba a Oxford en el gran castell. Aneu amb compte, està protegit per molts monstres i éssers mitològics que aniran en contra vostre. Bona sort.”
34
Al sobre hi havia un mapa molt ben plegat, amb alguna informació necessària.
Després d’aquest esdeveniment, en Lerman se’n va anar a dormir. Havia sigut un dia molt esgotador. Havia de descansar perquè demà seria un llarg i especial dia.
En Lerman es va despertar sobresaltat. L’habitació en la que estava era tota de color blanc: els mobles, les parets, els llençols… Havia tingut un malson: La Christina l’intentava de matar. Era ben bé que li feia respecte aquella noia. Li sonava. L’havia vist a algun altre lloc.Es va aixecar del llit. Tenia un mal estar general. El cap li feia voltes i la panxa no estava gaire fina. Tenia moltes ganes de vomitar. Va anar al lavabo a refrescar-se la cara per veure si se li aclaraven les idees.
35




Es va dutxar. Quan va sortir de la dutxa es va trobar roba neta, sense dubtar-ne ni un segon se la va posar. Quan ja va estar llest, va sortir per la porta. Sort que va fer cas del seu instint: es va parar en sec. Se sentia la veu del rei i d’una noia, aquesta era la Christina. Li devia estar donant la missió o alguna cosa important.
36







En Lerman es va esperar a que acabessin de parlar per poder sortir de l’habitació. Sense voler es va creuar amb la Christina. Ella es va sobresaltar, no s’esperava trobar a en Lerman allà.
Li va demanar que perquè estava parlant amb el rei. Ella li va contestar que havia
d’anar a buscar les armes necessàries per poder complir la missió.
37
Després de parlar amb la Christina en Lerman li va anar a demanar les armes i objectes al rei . En aquells moments, el rei li va entregar una armadures, les armes, dos parells de sabates que tenen la capacitat d’anar 70 cops més ràpid que una persona, gracies a que porten un motor, un mòbil per poder-se comunicar amb la gent, i una bossa per a portar-ho tot. Després d’haver-li entregat les armes, el rei li va dir: “Intenta complir la teva missió tot i que sé que serà difícil, siusplau salva a la princesa . Bona sort”.
38
Capítol 3: El rescat de la princesa
39
40
Així que en Lerman va preparar la maleta, va anar a buscar a la Christina i van emprendre camí cap a Oxford, on estava empresonada la princesa. Com que hi havia poca distància, van anar amb les sabates que corrien tant. Durant tot el camí no es van dir res l’un a l’altre fins que van sentir un soroll. Es van girar, però com podia ser? Era impossible! Tenien en Jackson al darrere.
En Lerman es va quedar bastant parat, no era el tipus de persona que li agradaria trobar-se en una missió del rei. Tot i així va pensar que com més fossin millor els hi aniria i millor s’ho passarien, Després d’aquella inesperada visita es va tallar el silenci:
41
En Lerman es va quedar bastant parat, no era el tipus de persona que li agradaria trobar-se en una missió del rei. Tot i així va pensar que com més fossin millor els hi aniria i millor s’ho passarien. Després d’aquella inesperada visita es va tallar el silenci:
- Per què estàs aquí Jackson ? - Va dir la Christina.
- No podia deixar que la missió s’acabés… He arribat fins aquí i no em penso rendir. - va respondre en Jackson



42


- Ho sap el rei que estàs aquí?.- Va comentar en Lerman.
- No, m’he escapat d’amagat.-
Però què dius ara? Com ens has atrapat? No tens material necessari.I a part que si se n’enteren… - Va dir la Christina. En aquells moments en Lerman es va recordar que el rei li havia donat 2 sets de material i va dir.
- Si vols jo et puc donar el material que necessites.
-Val, moltes gràcies no m’esperava això de tu.- Va dir en Jackson.
- No t’ho esperaves, però ara ja ho saps. Per això estan els amics. - La Christina es va posar vermella, tot i que no va ser l’única.

43
Després de la conversació que va durar bastant,en Jackson es va posar l’armadura i van seguir caminant. Quan es van començar a aburrir, van jugar a diferents jocs però van acabar explicant-se anècdotes i coses divertides que els hi havien passat al llarg de les seves vides. Li va sobtar la vida de la Christina. Va tenir una infància una mica dura. Era orfana.
44
Van parar una estona a descansar, estaven passat mig camí, però era massa tard per seguir caminant o sigui que es van quedar a descansar en un hostal, podien anar a l’hostal gracies a uns diners que els hi va donar el rei.
A les 6 tot puntuals es van despertar, van esmorzar ràpidament i després van empendre el camí. A les 7 ja havien arribat a Oxford. Ells no sabien amb què sabien d’enfrontar, tot i que tenien clar que no tardarien en arribar els problemes. Així que van anar a on estava la princesa i finalment van arribar al gran i misteriós castell, estava al pic d’una muntanya i al centre del poble.
45











Quan van ser just a les portes del castell, es van adonar que hi havia una escultura de pedra que els estava mirant, això començava a pintar malament, així que van agafar tot les seves armes i van entrar al castell, allà si trobava la princesa agafada a una cadira i amb la boca tapada per a que no podes demanar ajuda, aquell castell per dins era terrorífic, hi havien unes catifes espantoses, diverses sales de tortura etc.
46
De la mateixa paret van sortir 2 ciclops, només tenia un ull, feia 2 metres i era molt musculat. A en Lerman li va entrar pànic. De cop i volta va veure una fletxa volar per sobre del seu cap. Es va girar. La Christina havia disparat a aquell monstre.
Això només va servir perquè s’enfurismés més del que ja estava. L’altre cíclop, en veure que el seu amic s’havia ferit, va contraatacar. Ara eren tres nens contra dos animals de dos metres cadascun i amb molta ràbia acumulada.
47






48
Només d’entrar allà, ja s’havien complicat les coses. El cíclop que no estava ferit es va voler abalançar sobre de la Christina, però ella va ser més ràpida i va poder escapar. En Jackson des de l’altre punta de l’habitació, l’hi va disparar una altre fletxa. Aquell ésser va xisclar. Li havia donat a l’ull! Fua, quina punteria que tenia! En Lerman es va afegir a la batalla. Va mirar a la maleta per a veure quines armes tenia.
49
Quina bona sort! Tenia la seva ballesta! La Christina va fer el mateix i hi va trobar una espasa. Sense pensar-s’ho dues vegades, ella, es va acostar al ciclop i el va tallar amb un cop sec i fort. Es va veure una llum blanca. El monstre va desapareixer. Ara només n’hi quedava un, però estava més enfadat que mai. Mentres en Jackson l’anava distraient, en Lerman li va tirar una fletxa amb la seva arma. La Christina s’hi va acostar i li va tallar tota l’esquena per la meitat. El ciclop, primer va xisclar. Seguidament va caure a terra i llavors es va desintegrar.Ara ja tenien l’entrada lliure. Tots es van quedar molt parats. O sigui, mataven als dos monstres i ja estava? Era massa fàcil.



50
Es va sentir una veu. Més aviat un soroll com d’animal. Semblava un toro… però què? No podia ser. Tenien un minotaure al davant. Era molt més gran que els animals que s’havien enfrontat abans. Feia com a mínim 4 metres i era de color negre. La mirada que els hi enviava era ferotge, era obvi que els volia matar per tant es van preparar.
51










52
En Lerman aleshores va veure que no seria gens fàcil matar-lo amb fletxes per tant va dir a en Jackson i a la Christina que agafessin armes de foc potents com escopetes, ells van fer cas a en Lerman i quan van tenir l’escopeta preparada, el minotaure els va intentar embestir, ells van esquivar el monstre com van poder, el minotaure al veure que no els havia tocat es va empipar i els va tornar a intentar embestir i mentres el monstre s’apropava en Lerman li va tirar un tret en mig del cap, fins i tot ell es va quedar sorprès de la seva punteria ja que només un dia va practicar punteria, ràpidament sense pensar-s’ho ni un moment la Christina va rematar al minotaure d’un cop d’espasa.
53
Per fi les rondes d’enemics havien acabat, tant de pressa com van poder van anar a alliberar a la princesa de la cadira a la qual estava lligada.












54
Capítol 4: El camí cap a l'èxit.
55
Després de sortir del castell, van començar a córrer cap a les afores de Oxford, un temps més tard la bateria de les sabates es va esgotar, Haurien de continuar a Londres caminant. En Lerman va trencar el silenci i va presentar als seus companys, En Lerman es va quedar meravellat al veure la princesa. Tenia uns ulls grandiosos d’un color verd molt intens. Tenia el cabell ros molt llarg i era baixeta i prima. Sense voler se la va quedar mirant sense apartar la vista. Els dos es van posar com uns tomàquets.
56
En Jackson li va dir:
- Lerman, reacciona!
- Què coi et passa?
- Eh, no res res! És només que… no ho sé.-En Jackson va fer que no amb el cap.
- T’hem preguntat que si tenies alguna idea per dir-li a el rei respecte amb allò de l’escapa secreta meva.
-Doncs la veritat es que no, però tenim bastant temps per pensar no?Sí, jo penso que sí. Ja se’ns acudirà alguna cosa.
-Doncs va anem cap al castell que vull arribar a casa.- Va dir la princesa.
Mentres anaven caminant, van passar moltes coses: van explicar-se acudits, van cantar cançons, van explicar-se anècdotes divertides… fins que es va fer de nit. Encara els hi faltava un bon tros per arribar fins a Londres, de manera que van decidir d’acampar.
57
Es van instal·lar a sota d’un arbre molt gran i van fer com una mena de cabanya amb totes les jaquetes. Farien 2 hores de vigilància cadascú, de manera que així tothom podria descansar les hores que els hi convenia.Va començar la guàrdia en Jackson.




58
Ja que en Lerman estava molt cansat, la Beatrice es va oferir per fer ella la vigilància. En Jackson s'hi va oposar, però ella li va donar unes raons molt convincents perquè en Lerman pogués dormir i ella no. Quan en Jackson es va haver adormit, en Lerman li va donar les gràcies a la Beatrice.
En Lerman es va despertar quan va sentir que alguna cosa molt freda li passava pel cap. Semblava … un líquid. Es va aixecar de cop. No s’ho podia creure! La Christina li estava tirant aigua a sobre! Que dolenta!
- Però es pot saber què feu?
- No, res res… - van esclafir a riure tots tres- com que no t’aixecaves ni a tiros, no hem tingut cap altre opció que anar a buscar aigua del riu i tirar-te-la.
- En serio? Però no em podríeu haver cridat o alguna cosa?
-T’acabo de dir que ho hem provat de totes maneres! Però tu, es veu que en Lerman, quan dorm… dorm pla! - va dir la Christina.
59






En Lerman li va fer una mirada assassina però a la vegada divertida a la Christina. Hi havia una cosa bona: ara ja estava ben despert per poder continuar el llarg i cansat dia que els hi esperaria. Van agafar totes les jaquetes i van anar a buscar les bosses on ho tenien tot. Cadascú va agafar el que li corresponia i van començar a caminar cap a Londres. En un moment donat, la Beatrice es va parar. Li va demanar a en Lerman que li deixés les seves sabates, aquelles que anaven tan ràpid. Ell, ràpidament li va donar, tot i que sabia que no funcionaven.
60
Ella els hi va explicar que quan estava a Palau va desobrir que si alguna vegada s'acabava bateria de les sabates, es podien "carregar" a través de la llum de la lluna, i quan te les tornaves a posar, anaven el doble de ràpid i els hi costava molt més de que es "descarreguéssin".
- Però com és que les vas torbar?.-Tenien un problema: els hi faltava 1 parell de sabates!
En Jackson, va tenir una idea : En Jackson que tenia el doble de força que en Lerman, el portaria a l’esquena com un nen petit. I el mateix
amb la Christina i la Beatrice tot i que ja tenien unes sabates per a cada una.
Van descobrir una cosa: les sabates obeïen als pensaments
de la gent al qual els hi pertanyien.
Van fer el següent: com que la Beatrice se sabia el camí, ella guiava i els altres conduïen les sabates. D’aquesta manera arribarien molt ràpid.
61
Quan van arribar a les portes d’aquell immens palau, el rei es va alegrar i tothom els estava esperant. Ara els hi hauria de donar la recompensa. de 1.300.000 lliures.
A en Lerman, li va sonar e mòbil! Era la seva mare, li va dir que l'estava veient per les notícies,allà explicaven que en Lerman havia salvat a la princesa. La recompensa era molt gran. Al castell, es va celebrar el rescat de la princesa i més endevant mare va anar a recollir a en Lerman.
- Felicitats Lerman, mai hauria esperat això de tu !
- Bé… Si…, ha estat difícil però ho hem aconseguit. -v
A partir d’aquell moment en Lerman la seva mare i en General tot el palau van viure feliços i sense problemes.
62
READ

storyjumper.com
- < BEGINNING
- END >
-
DOWNLOAD
-
LIKE
-
COMMENT()
-
SHARE
BUY THIS BOOK (from $12.19+)
-
BUY THIS BOOK
(from $12.19+) -
BUY THIS BOOK
(from $12.19+) - DOWNLOAD
- LIKE
- COMMENT ()
- SHARE
- Report
Liked By
X
Encourage this author
-
BUY
-
LIKE
-
COMMENT()
-
SHARE
Problem with this book
X
- Excessive Violence
- Harassment
- Offensive Pictures
- Spelling & Grammar Errors
- Unfinished
- Other Problem
Which pages have problems?
Please describe the problem:
left text
right text

COMMENTS
Click 'X' to report any negative comments. Thanks!