This book is dedicated to...

Created & published on StoryJumper™ ©2026 StoryJumper, Inc.
All rights reserved. Sources: storyjumper.com/attribution
Preview audio:
storyj.mp/ahfjkif3uqri
Temps era temps... En un poble molt llunyà hi va haver un gran robatori. No era un robatori qualsevol sinó que va ser el robatori del Diamant més valuós del món sencer! Tot el poble es va intrigar per saber qui podia haver fet una cosa així. Tothom va pensar que hauria d'haver estat algú molt astut, perquè el Diamant estava al museu protegit per una capsa de vidre molt resistent.
2


3
Un dia, l'alcalde va reunir a tot el poble per parlar d'aquell misteriós robatori. Entre tots van decidir contractar a dos investigadors que tenien un anunci que semblava interessant.
4
Hola, som els investigadors Eric i Berta!
Estem disponibles les 24 hores del dia.
Cada cas que hem fet l'hem solucionat!
Esperem la vostre trucada
5
Quan ja es van ficar d'acord van arribar els dos germans, l'Eric i la Berta. Van anar al museu i van començar a buscar pistes. Amb una lupa, van veure que hi havien petjades d'un gos i d'un humà. I es van posar a investigar de qui podrien ser.


6







7
Quan van seguir investigant, es van trobar un tros del diamant. Després d'observar pistes per el museu, van anar a mirar les càmeres de seguretat. Van veure que el lladre anava amb el seu gos i un sac amb alguna cosa a dins que no es va veure en la gravació. No van aconseguir saber per on se'n va anar el lladre, però després van veure una finestra trencada.
8






9
Al dia següent van interrogar a la gent més sospitosa. Primer li va tocar al guàrdia del museu.
- Va estar vigilant tota l'estona al museu?-. va preguntar Eric.
- Si...Bueno no...Vaig anar un moment al lavabo-. Va contestar tot nerviós.
Van sospitar del guàrdia perquè estava tot suat i es comportava d'una manera estranya. No el van acusar a ell perquè quedava més gent per interrogar.
10
I els següents van ser els senyors Fernàndez. Els germans, els hi van preguntar que si havien sentit algun soroll estrany aquella nit. Van dir que no, perquè estaven cansats i van anar a dormir d'hora.
Ells no estaven gens cansats, al contrari que el guàrdia Àlex. Encara no tenien prou informació i van decidir interrogar també al senyor Molinari, el propietari de la pizzeria del costat. Els germans, van sospitar del senyor perquè va tindre el restaurant obert fins molt tard cosa que no era gaire normal. Va dir que aquella nit estava ell sol al restaurant i que es va quedar ell a rentar-ho tot.
11
El Molinari, després de tancar el seu restaurant, va anar a casa dels Fernàndez. Els germans van saber que els veïns els havien enganyat perquè els hi van dir que se'n van anar a dormir d'hora però eren les 23:00 h de la nit. També van veure a casa els Fernàndez un gos i les petjades que hi havien al museu eren d'un animal. Es van donar compte que les petjades de la persona eren iguals que les del home i, allà els investigadors van començar a sospitar
12







13
Des d’aquell moment els investigadors van començar a fer preguntes a la família Fernàndez i els hi van preguntar a quina hora se’n van anar a dormir i quan van contestar no sabien que dir, van dir que no van mirar l’hora. Després de que els germans els hi preguntessin uns quants cops més s’ho van pensar i van dir a les 23:45 i després van pensar els investigadors que el robatori va ser a les 23:30.
14
Els investigadors van anar un altre cop al museu a mirar les càmeres de vigilància i es van anar a fixar en el gos, la mida de les petjades que hi havien a terra, el pelatge... i van veure que aquell gos era el mateix que el de la família Fernàndez.Els investigadors van anar un altre cop al museu a mirar les càmeres de vigilància i es van anar a fixar en el gos, la mida de les petjades que hi havien a terra, el pelatge... i van veure que aquell gos era el mateix que el de la família Fernàndez. Estaven quasi segurs de que el robatori estava fet per algú de la família Fernàndez, pensaven que era el senyor Fernàndez amb el gos.
15
Però després van veure a una altre persona per darrere del senyor Fernàndez amb el gos. El noi de radera anava tot vestit de negre, com un lladre. Portava un “sac” a la mà. Després va fer un gest estrany i la càmera va deixar de gravar. Al cap de 10 o 20 segons la càmera va començar a gravar un altre cop i els investigadors van veure que el diamant ja no hi era i els vidres ja estaven trencats.

16
Van començar a buscar per aquell carrer persones estranyes que passaven per allà, per poder fer més preguntes i descobrir qui va ser el lladre. Van veure a un noi amb la mateixa roba que portava al robatori li van preguntar si sabia alguna cosa d’un robatori. El noi va començar a ficar-se nerviós i va dir que no va sentir res. També va explicar que estava a casa d'un seu amic, i eren les 23:40. Van saber de seguida que no n'estava gens segur.







17
Els investigadors van anar a casa de la família Fernàndez i els hi van dir que estiguessin tranquils, que ara estaven interrogant a una altre persona, però que anirien de tant en tant a investigar a casa seva també.
Van estar mirant a on vivia el lladre i van veure que vivia al mateix pis dels senyors Fernàndez, abans de que entres a casa seva li van preguntar com es deia.
- Joan Pérez. va contestar molt segur. En Joan feia una cara com si tingués pressa per anar a casa. Els germans el van deixar marxar però ells es van quedar escoltant darrera la porta.
18
- Ei,ei! Que uns investigadors no em paren de preguntar coses sobre el diamant del robatori del museu!
- Quin diamant? I quin robatori?- li van respondre.
- El diamant que vaig dur ahir a la nit per poder pagar el pis! I el robatori que vaig fer jo ahir!

19
Els investigadors, ja van saber de seguida qui havia set. I per això d’un cop molt fort l’Eric va tirar la porta a terra. Van buscar al home sospitós i finalment el van trobar amagat a dins d’un armari.
Els dos, van decidir arrestar al noi i a la família Fernàndez. Els hi van caure 10 anys de presó i la fiança que havien de pagar era molt cara. Els germans satisfets, van tornar a ficar el diamant en una capsa molt resistent perquè mai més ningú el pogués robar.
20








Aconseguit!!!






21
READ

storyjumper.com
- < BEGINNING
- END >
-
DOWNLOAD
-
LIKE
-
COMMENT()
-
SHARE
BUY THIS BOOK (from $3.99+)
-
BUY THIS BOOK
(from $3.99+) -
BUY THIS BOOK
(from $3.99+) - DOWNLOAD
- LIKE
- COMMENT ()
- SHARE
- Report
Liked By
X
Encourage this author
-
BUY
-
LIKE
-
COMMENT()
-
SHARE
Problem with this book
X
- Excessive Violence
- Harassment
- Offensive Pictures
- Spelling & Grammar Errors
- Unfinished
- Other Problem
Which pages have problems?
Please describe the problem:
left text
right text

COMMENTS
Click 'X' to report any negative comments. Thanks!