
Aquest llibre està dedicat als alumnes de primària de l'escola Vedruna de Ripoll.

Created & published on StoryJumper™ ©2026 StoryJumper, Inc.
All rights reserved. Sources: storyjumper.com/attribution
Preview audio:
storyj.mp/ahbc2j98hy9z
Hi havia una vegada en un món molt llunyà un llapis que estava enamorat de una llapissa anomenada llapisseta.
2
Amb aquell llapis anomenat llapisset no li agradava fer aventures, ni viatjar, a ell l’ únic que li agradava era llegir.

3
Ell no era gens mogut, només ho era quan tenia la llapisseta a prop, la llapissa més bonica de tot el regne, en llapisset pensava que si es feia el fort la llapisseta l’acabaria estimant.
4
Com que tothom el veia tant fort i tant valent l’alcalde va decidir dir-li amb ell que fes la missió d’anar a buscar els objectes escolars al món dels humans.
5
En llapisset va córrer cap a casa seva per anar a preparar-ho tot per el viatge, no sabia quants dies s'hi estaria, ni tampoc si faria fred o calor, així que va decidir emportar-se una mica de tot: Roba de hivern, roba de estiu, una cantimplora, una brúixola, menjar, diners, un equip d’escalada, un sac de dormir, una tenda de acampada,un ganivet, prismàtics, entre altres coses.
6
Preparat per marxar va agafar la motxilla.A la plaça l' esperava l’ alcalde que el va rebre amb una forta abraçada, allí també l’ esperava la llapisseta que aquesta el va rebre amb un petó a cada galta.
7
Allà l'esperava un gran vaixell només per a ell,o això pensava, el que no sabia en llapisset era que allà dintre no només hi era ell, sinó que també hi havia la goma, que l'acompanyaria durant tot el seu trajecte. Després en llapiset va pujar al vaixell ...
8
A mitja mar en llapisset va decidir descansar una mica, però resulta que no va poder, ja que la goma anava fent sorolls que espantaven .Amb en llapisset, tot d’una en llapisset va baixar a la bodega del vaixell, on per sorpresa seva es va trobar la goma.

9
-Ja era hora de què em trobessis, em pensava que no sortiria mai d'aquest lloc tan fosc.
-Noi que vols que t'hi digui, estava molt tranquil llegint, i a més ningú m’ha dit que tindria convidats al vaixell. A més que fas aquí? I qui ets?
-Jo sóc la goma, i estic aquí perquè seré la teva acompanyant durant el teu viatge.
-Ahhh, bueno jo ja sóc prou fort per fermo sol.
Llavors en llapisset va pensar: encara no se perquè he dit això, en veritat estic molt més tranquil amb algú que m’acompanyi.
10
-Cap problema doncs, em quedaré aquí i podré descansar sense prendre cap mal, millor per a mi
- va continuar la goma.
-No!!!!!! O sigui, ja que ets aquí acompanyem, no?
-Llavors, d'acord…
Així doncs un cop havent-se conegut, van seguir navegant…
11
Ja es feia fosc i tot just estaven a la meitat del viatge quan, en llapisset es va adormir... La goma ja feia estona que dormia, només quedava en llapisset despert.Però ara ja no, el vaixell va començar a anar d’un costat a l’altre, i tot d’una en llapisset es va aixecar mig marejat.
12
En veure aquell dagavestall en llapisset va corre a avisar a la goma, però no la va trobar enlloc, va anar a la bodega, però tampoc, a l'habitació tampoc, al bar tampoc, no era a cap lloc!! Després des de molt lluny va sentir una petita veu que cridava:
13
+Ajuda, ajuda!!
-Goma on ets?!
-Estic al mar!! Ajuda’m si us plau!! Ràpid!!
-Ara vinc, no pateixis!!

14
En llapisset va córrer a agafar dos salvavides, un se'l va posar ell, i l’altre el va agafar per la goma. Espantat en llapisset es va tirar i per sort d’ell no es va fer mal, no veia a la goma així que va decidir capbussejar-se en cerca de la goma, estava allà, estava a dintre l’aigua sense poder respirar, llavors en llapisset va nadar cap a la goma i la va poder salvar.
Ostres aquest llapisset era tot un heroi !!

15
En llapisset tot tranquil li va ficar el salvavides, però de el que no se'n va donar és que tenia dos taurons al darrere que anaven nadant fins que da sobte va beure que la goma li faltava un tros . En llapisset estava molt espantat en aquell moment no savia que fer i va anar mirant d’un costat a l’altre,endarrere i endavant, no ho hauria cregut darrere seu hi havia un enorme tauró de gominoles, aquell animal s’havia menjat a la seva companya!!
16
En llapisset espantat es va quedar quiet, i l'animal va aprofitar i s'el va empassar.
Allò era fosc, però com que era de gominoles era transparent, a la vegada de lleig era bonic, veien passar als peixos, veien les algues com es movien, allò era preciós.

17
Deixant de banda això en llapisset s’havia de centrar amb la seva amiga goma, no parava de rajar sang i en tot el succeït no havia dit res, no havia obert ni els ulls.
En llapisset va tenir una pensada, com que la massa del tauró estava feta de gominoles, li va arrencar un troç al tauró i li va ficar a sobre de la ferida, allò li va calmar la sang, i de mica en mica la goma va anar obrint els ulls.

18
-Visca!!-va cridar en llapisset.
La goma amb una veu molt calmada va dir:
+Q-q-què...h-h-ha...p-a-pa-sss-sat?
-Res, només que se t'ha menjat un tauró de gominola, i que se’ns ha empassat als dos i és per això que ara estem aquí.
+Que!! On esta aquell tauró que m’hi enfrontaré!!
-Nosaltres estem a dins del tauró.

19
+Que?!
-Sí, tal i com ho sents.
+I com podrem sortir d’aquí?
-Encara no ho se, estic investigant la manera de poder sortir-hi.
+Ep! He tingut una pensada, i si li començem a arrencar la pell, potser llavors podríem sortir?
-Sí, bona idea!!

20
La goma i en llapisset van començar a tibar-li la pell tan fort com podien, fins que li van arrencar un trosset, el tauró adolorit els va escopir.

21

Tot d’una es van trobar en una petita illa, sense res, el vaixell estava molt lluny, i no volien arriesgar-se a que se’ls menges un altre cop un tauró.
22

Tot el material que tenien se’ls havien deixat el vaixell, que a hores d’ara ja es devia haver enfonsat. Només els hi quedava la roba molla de tot el trajecte, i el manual de supervivència.
23

Ja s’estava enfosquint i encara no tenien ni llit ni res, així que van agafar el manual per veure com poder construir un llit.
24
Van decidir arrencar unes branques i colocar-les a sobre la sorra, a continuació van agafar quatre fulles gegants i les van posar a sobre, perquè poguessin fer de coixins, per últim van decidir agafar uns quants branquillons i lligar-los amb unes quantes fulles gegants, aquest els serviria de manta.
Després de fer això ja va començar a fer-se de nit així que va decidir fer foc per que estigues mes calen durant la nit.

25
L’endemà la goma i en llapisset van anar a buscar fruita, en llapisset va tornar amb dos mangos, quatre peres i tres pomes, en cambi la goma va arribar amb 4 peixets i 2 cocos .

26
Un cop havent esmorzat van decidir agafar el manual de de supervivència i construir una cabanya per passar els dies que plogues, per fer aquesta cabanya van tardar dos dies i vint-i-quatre hores cada dia, al final van aconseguir fer la cabanya i transportar-hi el llit, també hi van construir un sofà i una cuina.Després a la petita illeta tots dos asseguts es van començar a explicar histories.
27
L’endemà en llapiset se li va ocórrer una idea, fabricar una barca amb branquillons per poder sortir d'aquella illeta i endinsar-se al món dels humans.Molt decidits van començar a construir aquella petita barca per poder anar-se’n d’aquella illeta.Aquell projecte els hi va costar una setmana de treball, però finalment el van acabar.Ja s’estava fent fosc i van decidir parar-se en una illeta. Allà van decidir fer un petit foc per passar la nit..
28
Un bon dia la goma se’n va anar a pescar,però en canvi de pescar peixos va pescar un objecte, un llibre. Aquell objecte li va donar les gràcies a la goma per haver-lo rescatat.A continuació li van eixugar la roba i el van curar.

29
L'endamà mentre la goma i el llibre dormien va anar a mirar abeura si veia algo de menjar .Mentre buscava se li va aparèixer un especio d’objecte sec i llargarut, com si fes setmanes que no hagués menjat, aquell objecte se'l va començar a mirar de cap a peus, en llapiset ja havia recollit sis cocos, així que va decidir donar-li dos a aquell objecte tan sec, molt agraït aquell objecte li va fer una forta abraçada.en llapisset el va comvidar a beure el mon dels humans aquell objecte li va començara aexplicar la seva historia
30
A mi el que em va passar es que estava tranquil pescant amb els meus amics quan una balena gegant de gominoles ens va passar per sobre, de sobte em vaig trobar estirat damunt la sorra d’aquesta illa.
-I dels teus amics que se'n va fer?
_ No ho se no els vaig tornar a veure mai més (li va saltar una llagrimeta).
-I quins objectes eren el teu amic?
_ Eren dos, un llibre i un quadern.
-Ostrens, perquè en el nostre hi ha un llibre.
_ De veritat? A veure?
-D'acord, però espera que encara ens queda un viatge de mitja hora.
31
Passada una mitja hora, van arribar, ara el llibre i la goma estaven desperts.
-Hola- van dir la goma i el llibre al retolador.
_ Hola llibre, em recordes?
-No, qui ets? I com saps qui sóc?
_ Jo sóc el retolador i se qui ets perquè abans que ens passes la balena per sobre era el teu millor amic.
-Retolador!!! Amic!!! Estàs viu!!!
_ Ara em recordes!! Amic!!!
32
Després d'un emotiu retrobament, el retolador i el llibre van començar a recordar i explicar fets de quan ells eren petits.
_ T’recordes aquella vegada que tu i jo vàrem anar d’excursió al camp sols?
=Si, allò va ser molt bo, mira doncs nosaltres…
_ Espera, que ho vull dir jo! Estàvem d’excursió al camp, a dintre de la nostra tenda de campada quan de sobte vàrem veure una ombra passar, evidentment ens vàrem espantar molt, llavors va tornar a passar per aquest cop més ràpid, en retolador i jo ens vam armar de valor i vam sortir.
33
-Però resulta que allò no era res més que un branquilló de fusta que amb el vent es movia cada cop més ràpid. Al final tot allò va ser un ensurt.
=Ai, allò era tan bo, no vàrem parar de riure en tota la nit.
Amb un més al barco el comando va prosseguir el seu viatge.
Ja estaven a tocar de l'illa dels humans, quan en llapisset va veure venir un tauró de gominoles, en llapisset es va posar a remar tan de pressa com podia, amb unes quantes maniobres van poder espantar al tauró de gominoles.
Ara si que es podia dir que estaven a l'illa dels humans.
34
Ja havien arribat al món, quan en llapisset es va donar compte que encara no sabien ni com hi havien d'entrar sense que el venguessin.
Pensant i pensant a la goma se li va acudir la brillant idea:com que es va començar a fer de nit van passar per el món dels humans. El llibre i el retolador anireu per l'est d’aquest món en cerca del boli i jo i la goma anirem per la part de l’oest en cerca del boli també.
= I si el trobem, on quedem?
-A la plaça del poble.
= Doncs, llavors fins ara i sort!!!
-Sort!!!
35
Així doncs van començar a tirar cadascú pel seu camí. En llapisset i la goma van decidir guiar-se pel panell en forma de gall que hi havia sobre una granja de pagès.Tot seguit van anar fent camí durant to el dia, quan ja s'enfosquia van decidir parar a una petita taverna que hi havia allà a la vora.Un cop van acabar de rentar els plats, se'n van anar a dormir.
L’endemà en llapisset i la goma van anar fent camí, aquell camí era molt estret, però era molt tranquil.
Quan van arribar al final del camí, es varen trobar amb un follet.
-Benvinguts sigueu!
36
-Gràcies- va afegir en llapisset.
Llavors la goma va afegir:
-No ens deixaries pas passar, si us plau?
-Si voleu passar un poema has haureu d'inventar.
-D'acord, deixem a mi goma, que he llegit molt i alguna cosa em passés pel cap.
Varen passar 15 minuts, i en llapisset se'l va inventar.
hi havia una vegada en un país molt llunyà una nena que un poema s’hi havia d‘inventar, pensant i pensant una idea va captar, si volia fer un poema a algú li havia de consultar, així que a la fruiteria va decidir anar i una poma es va menjar, allò moltes ideas li va donar i és per això que ella va poder pensar.
37
Molt be noi, tu i la teva acompanyant podeu passar.
Així que van començar a caminar i caminar, i al final al humaopolys van arribar.
Mentrestant el llibre i el retolador anaven fent camí sense cap problema fins que van arribar al final d’un llarg pont, allà hi van trobar un unicorn que els va dir que si no guanyaven a una marató no els deixaria passar.
Decidits a tot el retolador, el llibre i l'unicorn van fer la carrera, finalment el retolador va guanyar i és per això que l'unicorn els va deixar passar, quan ja s’enfosquia es van retrobar amb la goma i el llapisset, allà van decidir que passarien la nit en un hostal i al matí es ficarien en cerca del bolígraf tots junts.
38
L’andemà al matí en llapisset, la goma, el llibre i el retolador es van aixecar disposats a trobar el boli.Primer de tot van entrar a la taverna del “cengrejo caliente”, allà no hi van trobar res llavors tot decidits van entrar al restaurant “Cal Tapet” allà no hi va trobar res, però com que era hora de dinar van aprofitar per menjar allà.
Llavors esgotats se'n van anar al seu hostal a descansar, la goma, el llibre i el retolador van dormir dues hores, en canvi el llapisset no podia dormir, si no arribava al món dels objectes amb el boli, la llapisseta veuria que no és valent. Quan per fi es van aixecar, es van posar mans a l’obra, van anar cap a l’últim bar d'aquell poble “l’aura”, allà van mirar per tots els racons i raconers i per fi una cosa van trobar…
39
-Allà mireu allà - va bramar la goma.
-A on? - van afegir el llapisset, el llibre i el retolador.
-Allà en aquell raconer de l’esquerra.
-Ja ho veig, allà hi ha alguna cosa que es mou i està plorant!
Corrents van anar cap aquell raconet, allà sol hi havia un boli petit, bo aquella era la seva aparença perquè quan li vàrem demanar l’edat ens va dir que tenia 35 anys.Llavors ens va explicar perquè era tan petit, resulta que com que l’havien fet servir tants cops i l’havien tirat a terra quan estaven enfadats, aquell boli va anar encongint de tantes patacades que va rebre.
40
Un cop el retrobament en llapisset li va explicar que havia de tornar al món de l'objectes, perquè allà estaria millor, i podria tornar a veure la seva família.
Però el boli amb molta por els hi va dir:
-No podrem sortir d'aquí, el homanàs, la humanes i el seu fill em fan servir cada dos per tres, no podrem sortir.
-Tinc una idea - va afegir en llapisset - i si quan t’agafen fe veure que set'ha acabat la tinta, llavors potser sí que et deixaran lliure.
-Bona idea. Tot content el boli va decidir no treure ni una gota més de tinta, de manera que quan el va agafar el homenàs no funcionava, així que el homenàs en veure que no funcionava el va decidir llençar; ara si el boli era lliure! Un cop havent trobat el boli van anar cap a la porta que els transportaria cap al món del objectes.
41
Els cinc amics no podien obrir la porta de retorn a casa. Estaven molt cansats per què van haver de viatjar pel món dels humans.
-Ei!, I el llibre? - pregunta la goma.
-No ho se. Bueno potser ha anat a buscar alguna cosa.Seguim.
Segueixen intentant obrint la porta però no poden.
-Descansem?Si.
Mentrestant vaig a buscar el llibre - diu la goma.
-Val però torna ràpidament.
-Sí! Bueno seguim intentant obrir la porta.Segueixen però no poden.
-No tornen- diu el retolador
-On poden estar? - pregunta el boli.
42
-Vaig a buscar-los i ara torno.Val nosaltres t’esperem aquí.
Passen 5 minuts però encara no han tornant, el llapis i el boli van a buscar-los.Al cap de de 10 minuts els varen trobar lligats.Veu que els que els havien lligat era la grapadora i els seus amics (les grapes i els típex).Els van deslligar sense que els veiguessin. Tot d’una els hi varen sortir la grapadora i els seus amics.El llapis i la goma van anar contra la grapadora, el llibre va anar contra les grapes i el boli i el retolador contra el típex.Al cap de 10 llargs minuts el llapis i la goma van poder lligar a la grapadora.
-Grapadora per que ens vols fer mal? - pregunta la goma.
-Per que tenia que ser jo l’heroi ! - respon la grapadora. Però si jo no volia ser l’heroi. - diu el llapis - -A mi no margada això de lluitar. A mi m’agrada llegir llibres, estudiar, relaxar-me, entre altres coses.
43
-I dons com es que et van triar a tu? - pregunta la grapadora.
-Per que davant de la llapisseta em faig el fort - respon el llapis.
-Bueno en veritat jo tampoc volia però era per quant tornés li demanaria matrimoni a la grapaina- diu.
- A ho sento molt, si vols et pots ajuntar amb nosaltres i així dir que tu també vas rescatar al boli- diu el llapis. Perfecte quina idea mes bona que has tingut - diu la grapadora.La grapadora es va ajuntar amb els herois, però les grapes i el tipex no van voler ajuntar-se i va seguir la lluita . Quan ja varen acabar de lluitar, el llapisset i la goma varen lligar el típex i les grapes.Per que ens voleu fer mal? - pregunta el retolador. Per que els nostres pares sempre han sigut dolents - respon el el típex.
-Peró vosaltres podeu triar que ser - diu el llapiset. Es van posar a cantar: Som com som i així seguirem sent,Som com som i així seguirem sent.
44
-Veniu amb nosaltres
Es clar - responen els cinc a la vegada. Espereu que ens ho pensem- diu el típex.
Van pensar i pensar, i finalment:
Tinc una idea - digué el típex.
Quina? - pregunta la grapadora. Fem veure que ens ajuntem amb ells i quant arribem allà fem la gerra - respon el típex.
Val però hi ha un petit problema no ens deixen entrar - diu la grapadora.
-Peró si anem amb ells es pensaran que ens em tornat bons - diu el típex.
Un cop acabat de pensar van anar a explicar-ho als altres.
Acceptem el tracte - diu el típex.
45
Un cop arriben a casa els amics tenen la recompensa i la es grapes i el típex desapareixen, tothom els busca però no el troben enlloc i es pensen que anat amb les seves famílies i amics i segueix la ceremònia i quan ja esta a punt de acabar passa una cosa molt greu tots es queden adormits per que els i han tirat un gas!
Al cap de una es estona es desperten i no recorden res. Però en llapiset no s’havia quedat dormit i ho havia vist tot així que puja a dalt de l’escenari i ho explica tot.
46
Com anava dient tots heus vareu quedar adormits i heus vaig intentar despertar amb el tambor però no passava res, va anar passant la estona i heus vareu anar despertant tots. - va dir el llapiset. Dons atrape me'ls - va dir l’alcalde diploma. Totes les persones i els policies van anar a buscar-los, el llapisset els va trobar i els hi va preguntar per que els havia enganyat.Per què nosaltres mai ens passarem amb els bons - diu el típex. Per que? - pregunta el llapisset. Per què estem destinats a ser dolents i ho volem ser - respon el típex.Dons així anireu a la presó - diu el llapiset. No ! Siusplau !- diu el típex.La llei es la llei - diu el llapisset D’acord - diu el típex.El llapiset va dur a tots a la presó. Tots van estar contents i feliços.En llapisset li va dir a la grapaina que la grapadora es volia casar amb ell i la grapaina va córrer fins a la presó, per dir-li amb la grapadora que si, que es casaria amb ell. Mentrestant en llapiset i la llapiseta es van casar. I van ser feliços per sempre.
47
Per què nosaltres mai ens passarem amb els bons - diu el típex. Per que? - pregunta el llapisset. Per què estem destinats a ser dolents i ho volem ser - respon el típex.Dons així anireu a la presó - diu el llapiset. No ! Siusplau !- diu el típex.La llei es la llei - diu el llapisset D’acord - diu el típex.El llapiset va dur a tots a la presó. Tots van estar contents i feliços.En llapisset li va dir a la grapaina que la grapadora es volia casar amb ell i la grapaina va córrer fins a la presó, per dir-li amb la grapadora que si, que es casaria amb ell. Mentrestant en llapiset i la llapiseta es van casar. I van ser feliços per sempre.
48
READ


storyjumper.com
- < BEGINNING
- END >
-
DOWNLOAD
-
LIKE
-
COMMENT()
-
SHARE
BUY THIS BOOK (from $9.39+)
-
BUY THIS BOOK
(from $9.39+) -
BUY THIS BOOK
(from $9.39+) - DOWNLOAD
- LIKE
- COMMENT ()
- SHARE
- Report
Liked By
X
Encourage this author
-
BUY
-
LIKE
-
COMMENT()
-
SHARE
Problem with this book
X
- Excessive Violence
- Harassment
- Offensive Pictures
- Spelling & Grammar Errors
- Unfinished
- Other Problem
Which pages have problems?
Please describe the problem:
left text
right text

COMMENTS
Click 'X' to report any negative comments. Thanks!