Dedicat als meus meravellosos idols, els creepypastas <3.

I als artistes que han fet les il·lustracions o als fotografs que han realitzat les fotos.

Preview audio:

storyj.mp/ahdt2k8b7dh6

Esteu avisats de que aquesta historia no es un conte qualsevol, aquesta historia narra petites parts de com els creepypastes van coneixer a la Nylora.

No recomanat a aquelles personas que no els hi agrada el terror.

La Nylora es una noia normal, ella és "normal", es la rareta de la classe i com qualsevol adolecent que es una mica marginat, llegeix creepypastas.

La Nylora no tenia un creepypasta preferit, ella no els veu com monstres els veu com a persones, i els estima a tots per igual.

Un dia cuan la Nylora sortia d'escola unes noies la van seguir, la Nylora sabia que l'estaven perseguint, per això va agafar una drecera cap el bosc.

Va caminar per el bosc tranquil·lament, tot hi sabent que l'estaven perseguint.

Van arribar a prop d'un llac, i les noies que la seguien la van empentar, la Nylora va caure a terra amb tant mala sort que es va fer mal al braç.

La Nylora es va quedar al terra, veient com les noies que la perseguien van tirar una de les sebes carpetes a l'aigua.

Per mala sort era la carpeta con la Nylora tenia moltes fotos dels creepypastas.

Les noies van marxar i de l'aigua en va sorgir un noi, anava vestit de link pero els seus ulls eren com la sang.

La Nylora sabia de sobres qui era ell.

Ell era en Ben Drowned.

En Ben li va tornar la carpeta i la va mirar atentament, com intentant analitzar si ella era bona persona o no.

La Nylora va agafar la carpeta amb el cap baix.

-No estiguis trista- Va dir en Ben mentre anava caminant al bosc.

-No puc no estar-ho- Va dir ella caminant darrere d'ell.

-Escolta - Va dir en Ben- Podries conèixer els creepypastas, pero hauries d'acceptar perdre algunes coses- Va dir tranquil·lament.

-Com que?- Va preguntar la Nylora curiosa.

-El cap, pero guanyaries força, també perdries a la teva familia, pero en guanyaries una de diferent i molt gran. - Va contestar en Ben -.

Van caminar una llarga estona fins que van arribar en una clariana molt tenebrosa, allà al final de la clariana hi havia una mansió que semblava abandonada.