En un regne molt i molt llunyà, vivia un rei molt amable que tot ho decidia amb el vot popular.

Era tan bo que quan algú exposava un problema, s’asseia amb la gent del poble i en parlaven fins que arribaven a un acord.

Aquell dia, la Marta va decidir anar al palau reial a parlar amb el rei. Volia exposar-li una idea que havia tingut per millorar la vida del poble.

A la porta del palau, l’esperava el gos de les neus. Un gos bonic, d’ulls blaus i que era molt fidel al rei.

- Bon dia Gos de les Neus, com estàs avui? – li digué la Marta- que estava contenta de trobar-se’l però sorpresa de veure’l lligat.

- Estic molt amoïnat, Marta. Fa uns dies, el rei va organitzar una festa molt grossa. Hi va convidar a totes les princeses dels regnes veïns i de més enllà amb l’objectiu de trobar una futura esposa. De seguida, va quedar encisat per la bellesa d’una d’elles. Ningú sabia d’on venia ni tan sols com es deia, però aparentment era encantadora. La festa va acabar i tots els convidats van marxar amb les seves grans carrosses, excepte ella, Star Batsa... 

-Es van quedar tots dos sols al sofà del gran saló de palau. No van passar ni tres minuts que, de cop i volta, aquella princesa encantadora es va transformar en una autèntica i espantosa vampiressa. El rei, atemorit, va córrer per tot el palau, però no va servir de res...

-La vampiressa el va atrapar, li va fer una queixalada al coll i el va deixar mig estabornit. Des d’aquell dia, el rei, és rei de dia però dimoni-ogre quan el sol es pon.- va explicar el gos.

La Marta es va quedar ben esglaiada amb aquella història que li acabava d’explicar el gos de les neus.

- Hem de fer alguna cosa – va exclamar ella mentre es decidia a obrir la porta del palau.

- No, Marta! No és un bon moment – l’aturà el gos – Espera a que acabi de sortir el sol, llabors podràs entrar sense perill. La vampiressa estarà dormint i el rei ja no serà dimoni-ogre, serà rei.

I fent cas del consell que li acabaven de donar, la Marta es va esperar. Al cap d’una hora quan el sol ja era evident, va obrir amb cautela la porta del castell i procurant no fer soroll, va pujar a dalt de tot d’una de les torres. Allà dalt hi havia una biblioteca, on podria trobar la primera pista per poder desfer l’encanteri malvat de la vampiressa Lila, tal i com li havia explicat el gos del rei. 

El que no s’esperava era veure tota la bibioteca potes enlaire, amb tots els llibres mossegats i al costat de tot aquell enrenou, hi havia un monstre, fent una petita becaina. La Marta s’hi va acostar i va pensar que semblava inofensiu. Així que va començar a buscar la pista que necessitava. Va intentar no fer soroll, al cap i a la fi, no el coneixia de res a aquell monstre. Però tot i la seva precaució, el monstre es va despertar.

De seguida i sense deixar-li dir res, la Marta li va explicar el motiu pel qual es trobava allà.

- Crec que sé el que busques –li digué el monstre Destrossa-llibres.- La primera pista la trobaràs a la casa abandonada del bosc. Allà viu un home-llop però avui estàs de sort! perquè abans de menjar-me un llibre, sempre me’l llegeixo de dalt a baix i, si no vaig mal encaminat, m’acabo de menjar un llibre el qual explicava que existeix un paraigües volador que a banda de portar-te d’un lloc a un altre, també pot convertir les bèsties nocturnes en persones i els monstres en animals màgics. Busca’l a dins de la casa, el paraigües ha de ser allà!

La Marta va anar caminant fins a la casa abandonada del bosc. Quan va ser a prop, va pensar quina podia ser la millor manera d’entrar sense ser deborada per l’home-llop. I, de seguida, ho va veure clar.

Va llançar una pedra a la finestra de la casa, el vidre es va trencar en mil bocins i l’home-llop va sortir corrents de la casa per veure qui era aquell o aquella que l’estava destorbant. Mentrestant, la Marta va sortir de l’amagatall on era i va entrar a la casa sense que la bèstia se n’adonés.

A la casa, al costat de la porta, dins d’una galleda plena de paraigües i bastons, hi havia el paraigüa volador. Era fàcil d’identificar pels seus colors interminables i les llumetes que vestien el pal de dalt a baix. El va agafar i es va esperar.

Quan la bèstia va entrar a la casa, la Marta va obrir i tancar el paraigües tan ràpid com va poder. Les llumetes van començar a encendre’s i en menys d’un segon, l’home-llop s’havia convertit en la Jimm, la fada bona del bosc.

La fada, molt contenta de tornar a ser una fada, va fer seure la Marta i li va preparar un te i unes galetones. La Marta va aprofitar l’ocasió per explicar-li tot el que li havia passat al rei.

- Marta, vas molt ben encaminada. Per desfer l’encanteri necessitaràs una possió màgica. Si et dirigeixes cap al Big Ben, trobaràs la manera d’aconseguir la segona pista que necessites. Però vigila, allà hi viu un monstre que menja persones. Agafa el paraigüa que et serà útil. És tot el que et puc dir. Bona sort.

La Marta va agafar el paraigües, el va obrir i va volar fins al Big Ben.

El monstre, al sentir l’olor de persona humana, va sortir de seguida. Tenia un olfacte molt desenvolupat.

Quan el va tenir ben bé davant, la Marta va tornar a obrir i tancar el paraigües tan ràpid com va poder i en un tres i no res, el monstre ja no era monstre. Era un bonic i elegant unicorn.

- Marta, jo seré qui et duré a la propera parada, però abans hauràs de trobar el martell màgic que de ben segur que t’ajudarà – li digué l’unicorn.

Molt obedient, la Marta va pujar a la torre del Big Ben, va agafar el martell i tot seguit va pujar al llom de l’unicorn per seguir amb la seva aventura.