En un país molt llunyà, al mig d’un bosc, hi havia una cova on vivia un gegantesc drac. El seu aspecte era magnífic, tenia una alçada de tres pisos, una cua molt llarga, unes ungles tan dures que podien partir troncs per la meitat i la seua pell era tan forta que no li podia picar ni un mosquit. 

A més, la seva boca ensenyava una esgarrifosa filera de dents molt punxegudes que per mantenir-les en bon estat, el que feia era rosegar troncs tot el dia. El drac es dedicava a cultivar verdures al seu hortet i cuidava unes poques gallines que li proporcionaven ous. 

A dalt d’un turó, per sobre d’un poblet, hi havia un palau habitat pel rei, la reina i la seva filla Valentina. El rei, com que no tenia mai res a fer i s’avorria al palau, coneixent l’existència del drac i com que li agradava molt anar de cacera, va decidir convocar a tots els homes fornits del poble per anar a caçar-lo. 

La princesa era una noia llesta i lluitadora, valenta i atrevida. Valentina sempre s’avorria perquè el seu pare mai no li deixava fer res interessant i així que va escoltar la notícia, va decidir desfer tota aquella ximpleria. 

Però, aquest estava massa avorrit per deixar la cacera, així que Valentina va decidir actuar per ella mateixa. Va anar cap al bosc per a parlar amb el drac i se’l va trobar collint patates.

VALENTINA: Bon dia drac! Es pot saber perquè em voleu menjar?

DRAC: Però, què dius ximpleta?! Jo no sóc carnívor!

VALENTINA: Doncs, de què t’alimentes?

DRAC: De les verdures del meu hort i dels ous de les gallines. Avui precisament he cuinat ous remenats amb tomàquet. Vols dinar amb mi i parlem de tot això?