FA MOLT MOLT DE TEMPS, A PROP DE VILASSAR DE MAR HI VIVIA UN DRAC.

ERA GRAN, MOLT GRAN I COBERT D'ESCATES PUNXAGUDES.

EL FOC QUE EXPULSAVA PODIA IL·LUMINAR TOT EL CEL A LA NIT .

VIVIA A DALT DE LA MUNTANYA... A PROP DE LA CREU DE MONTCABRER... A LA COVA DE LES BRUIXES...

LA MAR, QUE AIXÍ S'ANOMENAVA LA NENA, VOLIA SER UNA CAVALLERA. ERA FORTA I VALENTA I NO TENIA POR DE RES.

DE DEBÒ, EL DRAC TREIA FOC PER LA BOCA. PERÒ HI HAVIA PERSONES AL POBLE AMB UN ALÈ ENCARA MÉS PUDENT. I EN VERITAT, EL DRAC FEIA POR, PERÒ HI HAVIA GOSSOS AL POBLE AMB UNA CARA MÉS TEMIBLE.

TOTA LA GENT DE VILASSAR DE MAR TENIA MOLTA POR DEL DRAC... TOTHOM MENYS UNA NENA.

UN DIA, EL DRAC VA SORTIR DEL SEU CAU I ES VA AMAGAR AL MIG DEL CAMP DE BLAT.

EN VEURE-HO, TOTHOM VA FUGIR ESPANTAT. TOTHOM, MENYS LA MAR QUE, AMB L' ESPASA, EL CASC I L'ESCUT QUE S'HAVIA FET ELLA MATEIXA, VA SORTIR CORRENT DEL POBLE DESERT, CAP AL CAMP DE BLAT.

LA MAR QUAN VA VEURE EL DRAC, ES VA POSAR DAVANT SEU I LI VA DIR CRIDANT: "PERDONA'M"

EL DRAC VA RUGIR BEN FORT I VA ABAIXAR EL CAP FINS A LA CARA DE LA NENA.

LA MAR VA SENTIR EL SEU ALÈ QUE LI CREMAVA LA CARA.

"EM DIC MAR I HE VINGUT A DIR-TE QUE MARXIS D'AQUÍ.

ESTÀS ESPANTANT A TOTHOM!!! " LI VA DIR BEN VALENTA.

LA RESPIRACIÓ DEL DRAC ES VA ACCELERAR. UFF! UFF! UFF!

SEMBLAVA QUE ESTAVA A PUNT DE TREURE FOC PER LA BOCA!

LA MAR ES VA PROTEGIR AMB L'ESCUT, PERÒ EN LLOC DE TREURE FOC LI VAN COMENÇAR A CAURE LES LLÀGRIMES DELS ULLS.

"ESTIC TAN SOL! NO LI AGRADO A NINGÚ" VA DIR EL DRAC.

"I PERQUÈ HAURIES D'AGRADAR A LA GENT? TÚ HAS CREMAT EL CASTELL! VA DIR LA MAR.

"NO! JO NO VAIG CREMAR EL CASTELL" VA DIR EL DRAC. "VA SER UN LLAMP"

"JO AIXÒ NO HO FARIA MAI ".

"OH! "VA DIR LA MAR. "ALESHORES LA VÍCTIMA D'AQUESTA HISTÒRIA ETS TU. TU NO ETS EL CULPABLE. AIXÒ HO HEM D'ARREGLAR! TOTHOM HA DE SABER QUE TÚ NO HO VAS FER!"

"A VEURE, TU QUÈ SAPS FER MOLT BÉ?

"DONCS... JO SÉ BUFAR FOC!" LI VA DIR EL DRAC.

"D'ACORD! A VEURE COM HO FAS!" LI VA MANAR LA MAR.

 EL DRAC VA AGAFAR AIRE I VA EXPULSAR TOT EL FOC QUE VA PODER PER LA BOCA.

"VES AMB COMPTE AMB EL BLAT!" VA CRIDAR LA MAR. PERÒ JA ERA TARD. EL FOC DEL DRAC VA FER QUE EL CAMP DE BLAT COMENCÉS A CREMAR.

DE COP I VOLTA, ES VAN COMENÇAR A SENTIR PETITES EXPLOSIONS, CRIC,CREC,CRAC,CRIC. I MILERS DE CRISPETES VAN COMENÇAR A SALTAR CAP AL CEL I VAN ANAR CAIENT A TERRA.

"SEMBLA NEU!" VA DIR LA MAR MENTRE JUGAVA AMB LES CRISPETES

"UMM, QUINA NEU MÉS DELICIOSA!".

JA SÉ QUÈ PODEM FER PERQUE TOTHOM VULGUI SER EL TEU AMIC!" VA DIR LA MAR. "VINGA, SEGUEIX-ME!"

LA MAR I EL DRAC VAN ANAR CORRENT CAP AL MIG DEL POBLE. UN COP ALLÀ, LA MAR VA FER SONAR LES CAMPANES DE L'ESGLÈSIA PERQUE TOTHOM SORTÍS DE CASA SEVA.

LA GENT ES VA SORPRENDRE AL VEURE LA MAR AL COSTAT DEL DRAC FEROTGE! 

“MAR! VES AMB COMPTE, EL DRAC SE'T MENJARÀ" LI VA DIR UN AVI DEL POBLE. PERÒ, LA MAR NO LI VA FER CAS.

ELLA LI VA APROPAR UN CARRO PLE DE BLAT I LI VA PICAR L'ULLET.

DE SOBTE, EL DRAC VA COMENÇAR A RESPIRAR PROFUNDAMENT I LA GENT VA COMENÇAR A CRIDAR I A FUGIR CORRENT.

PERÒ QUAN EL BLAT COMENÇÀ A EXPLOTAR, LA GENT NO` PODIA DEIXAR DE MIRAR AL CEL.

“VEIEU QUE MACO? TOTS ESTÀVEM EQUIVOCATS AMB EL DRAC" VA DIR LA MAR A TOTA LA GENT DEL POBLE.

“NO ÉS UN DRAC DOLENT! ÉS UN DRAC QUE FA CRISPETES AMB EL FOC QUE SURT DE LA SEVA BOCA!"

DES DE LLAVORS, LA POBLACIÓ DE VILASSAR DE MAR VA SER CONEGUDA COM LA VALL DE LES CRISPETES DE MANTEGA, I EL DRAC NO VA ESTAR MAI MÉS SOL.