Hi havia una vegada, en una tranquil·la ciutat que es deia Tarragona, una noia que va descobrir perquè el menjar dels supermercats s'acabava tan ràpid. I es que des de feia uns dies el menjar desapareixia i els treballadors no sabien perquè passava. La gent cada cop tenia menys menjar per comprar i estaven preocupats. Però aquella noia va descobrir el secret, que era més dolent del que ningú pensava.

Qui es menjava tot era un monstre que tenia molta gana i no va parar de menjar fins que la gent es va quedar sense res. Llavors van haver de menjar-se les ovelles, vaques i altres animals que tenien i tot el que els animals donaven, però el monstre va menjar-s'ho tot abans que la gent.

NYAM-NYAM!

Quan la gent es va quedar sense animals, ningú no va saber que fer. Però a la noia que havia descobert el monstre se li va ocórrer de fer un sorteig. Així, el monstre es menjaria a una persona cada dia i no es menjaria el menjar. Però no tothom va estar d'acord.

-Jo no vull que em mengin!-va dir algú.

-No hi estic d'acord!- va dir una dona.

-A mi no m'agrada la idea.- deia tothom.

No vull!

Hem de fer un sorteig!

Al dia següent, l'alcaldessa de la ciutat va celebrar el sorteig. Tota la gent tenia molta por. Ningú no volia fer aquell sorteig però l'alcaldessa havia acabat fent cas de la seva filla, que era la noia que havia descobert el monstre. Però quan l'alcaldessa va treure un paper de la gran bossa on estava tota la gent de la ciutat, va veure que tenia molta mala sort... El monstre s'havia de menjar a la seva filla!

OH!

No pot ser!

FILLA MEVA!