Volem dedicar aquest llibre a tots els escriptors i escriptores que heu deixat volar la vostra imaginació per crear històries i poemes tan bonics.
Estem molt orgulloses de la vostra feina, felicitats!
Esperem que gaudiu molt d'aquestes lectures dels vostres companys i companyes!
Amb carinyo,
Mª del Mar i Laura.
LOS PERRITOS
Los perritos son muy bonitos y cariñosos.
Mis perritos son muy juguetones y ladradores
Los perritos son amigos del hombre,
son fieles y son unas mascotas
muy bonitas. y cariñosas.
Les gusta jugar,correr y saltar.
Hay muchos perritos que están
abandonados y muy tristes.
Perrito ,perrito no estés triste.
Porque muy pronto encontrarás
un hogar donde te quieran mucho.
Ainoa Honor
el drac
Aquest drac no fa por
sols pessigolles i mala olor.
Li posaré colònia
i un bon tros de sabó.
Per Sant Jordi, flors i
llibres i
MOLTS PETONS!
Jan Gallejones
Hi havia una vegada una nena de 20 anys que estava molt avorrida i va anar a donar una volta pel bosc. Resulta que es va trobar una nota on ficava:
“Bon dia senyoreta, t’aniràs trobant pel bosc cada dia una nota! Adéu, que t’ho passis bé buscant cada dia una nota”.
La nena que es deia Clàudia va pensar: No crec que sigui bona idea que faci això...perquè tenia una mica de por. Més endavant va dinar i sopar i va anar a veure una pel·lícula de princeses i va anar a dormir.
LA CLAUDIA I LA BRUIXA DOLENTA
Al dia següent també es va avorrir perquè vivia sola i va pensar: Vaig al bosc o no?. Finalment va anar, però no se’n recordava i es va trobar una altra nota que estava al costat d’una rosa, la va agafar i la va olorar però tenia por, perquè no sabia de qui era.
Se’n va anar a casa seva una mica feliç amb la seva rosa, però també amb una mica d’intriga.
Quan va arribar a casa, es va trobar a una bruixa, i li va dir:
- Hola Clàudia , com ja has descobert, sóc una bruixa i t’he enverinat amb la rosa, ja que portava una pols verinosa i dintre de 5 minuts et desmaiaràs! jajaja.
- Però què has fet bruixa dolenta! – va dir la Clàudia-.
- Et queden segons: 10,9,8,7,6,5,4,3,2,1,0! jajajaja ja t’has desmaiat! ara et vaig a portar a la meva cuineta per a veure com et puc cuinar
De sobte, a la finestra que donava a la cuina de la bruixa va aparèixer un nen, en Joan. Va poder veure a la Clàudia dormida sobre la taula i a la bruixa amb una olla plena d’aigua i molts ganivets al seu costat.
- Ohhh! - va cridar en Joan- i la bruixa el va sentir, i li va dir:
- Eh nen que fas a casa meva? Surt d’aquí!
En Joan va entrar i va agafar un ganivet i li va clavar al cor de la bruixa. La bruixa es va tornar en pols i va fer un fum que va desaparèixer. En Joan es va acostar a la Claudia i li va fer un petó, la Claudia va obrir els ulls i l’encanteri va desaparèixer, es va aixecar i va dir:
- Què ha passat, on sóc?
En Joan li va explicar tot i la Claudia el va abraçar i vet aquí un gos vet aquí un gat aquest conte ja s’ha fos.
Martina Morales.
A Sant Jordi una rosa he de donar,
i a la nena més bonica abraçar.
Un llibre també puc regalar
per aprendre a guanyar.
Per Sant Jordi donar amor és important
i a la meva mare molt acaronar,
un petó li haig de donar
i ella molt feliç s'ha de posar.
Esteban Rodas
un petó gran
EN UN POBLE DE BONA GENT
HI HAVIA UN MALVAT DRAC
QUE ES MENJAVA LES PERSONES.
UN DIA A LA BELLA PRINCESA
LI TOCÀ SER EL PLAT DEL DRAC.
LA PRINCESA TENIA MOLTA POR
I CRIDAVA “AJUDEU-ME, SI US PLAU!”
UN VALENT CAVALLER QUE ES DIU
SANT JORDI VA VENIR A L'AUXILI DE LA PRINCESA.
La rosa de Sant Jordi
EL DRAC TENIA MOLTA GANA,
I ES VA EMPASSAR A SANT JORDI SENCER.
AMB LA LLANÇA PUNXA LA LLENGUA DEL DRAC
QUE VA VOMITAR EL CAVALLER.
PIM PAM PUM! SANT JORDI
LI CLAVA LA LLANÇA A LA PANXA.
LA BELLA PRINCESA ENAMORADA
VA VOLER CASAR-SE AMB EL SEU SALVADOR.
PERÒ SANT JORDI SE'N VA ANAR
A COMBATRE AMB MÉS DRACS.
ABANS DE MARXAR REGALÀ A LA PRINCESA
UNA ROSA VERMELLA COM LA SANG DEL DRAC.
Andrés Sánchez.
EL GATO Y LA NIÑA
Había una vez, en un castillo muy bonito, una niña a quien todos los del pueblo le llamaban “gallina”.
Todo el pueblo decía que había un gatito feroz y como le tenían miedo nadie salía de sus casas.
Y un día la niña fue a demostrarle al pueblo que no era una gallina, por eso fue a buscar al gatito feroz. Cuando lo vio se asustó, salió corriendo y se dio contra un árbol. Entonces el gatito se la llevó a su cueva y la curó. Se hicieron tan amigos que la niña dejó al gatito ser su mascota. Cuando llegó al pueblo con el gato la gente se quedó asombrada y le llamaban valiente.
Y colorín colorado, este cuento se ha acabado.
Lucía García
HABÍA UNA VEZ UN OSITO LLAMADO PEPE Y PERDIÓ SU COCHE PREFERIDO.
LE PREGUNTÓ A SU MADRE Y LE DIJO QUE NO SABÍA DÓNDE ESTABA. PEPE BUSCÓ Y BUSCÓ POR TODAS PARTES HASTA QUE AL FINAL LO ENCONTRÓ DENTRO DEL ARMARIO.
Y PEPE FUE FELIZ CON SU COCHE.
FIN
Isaac Serna
el osito pepe
HI HAVIA UNA VEGADA EN UNA PEIXERA UN PEIX I ELS SEUS AMICS.
UN DIA EL PEIX NO ES VA DEIXAR VEURE. ELL NEDAVA UNA MICA MALAMENT I PER AIXÒ LI DEIEN "PACHUCHÍN". MENJAVA MOLTES ALGUES, VA CAURE AL TERRA DE LA PEIXERA, ES VA TIRAR UN PET GRAN I VERD I ELS SEUS AMICS LI VAN DIR:
- NO MENGIS ALGUES!!!
FI
Max Muñoz
EL FUM VERD
Un dia em van agafar unes fades i em van portar al Castell del seu rei. Al seu regne em van ensenyar a volar.
Vaig saltar i em van sortir les ales. Ara ja puc anar a tot arreu volant.
És molt divertit!
FI
Eva Roca
eva i les fades
En Dimitri i en Nikolay són els meus gats i són germans. Els dos tenen poders màgics, en Dimitri compleix desitjos i en Nikolay es pot tele transportar. Benvinguts a l’aventura...
Tots dos van desitjar fer un viatge a Saturn. Pugen al coet CAT-10 i estan apunt d’emprendre el vol: cinc, quatre, tres, dos, un, zero...amunt! Mentre volaven cap a l’espai cantaven una cançó que deia així:
Miau, miau, mi, mi, miau!
DIMITRI I NIKOLAY
Estaven a punt d’arribar quan...CLOC! una roca dels anells de Saturn va xocar contra el coet. En aquell moment Nikolay va agafar de la poteta al seu germà i es van tele transportar fins a arribar a la superfície de Saturn.
Després de passar una setmana d’aventures, van tornar a la terra.
FI.
Laura Vega
El meu Sant Jordi
Hi havia una vegada un regne molt molt gran i maco. Allà hi vivia un rei amb la seva filla, la princesa, però un drac famolenc que volava i escopia foc es menjava a tots els animals i també es volia menjar a la princesa que estava en el regne.
Però un noi que es deia Cogombre Jordi que atacava a tots els dracs del món, va acabar amb el drac que era invencible....i va salvar a la princesa.
Al lloc on va morir el drac van sortir moltes roses de coloraines. Allà es van casar i després van tenir quatre fills que es divertien molt i volien ser com el seu pare. Així acaba la història, moltes gràcies per llegir el meu conte!
FI.
Carlos Más.
el cargolet
El cargolet que bebia llet,
va sortir a comprar un formatget,
va agafar un melonet
i se'n va anar tan content.
Va arribar a casa i s'ho va menjar
amb un got d'aigua, sense barrejar.
Vivia sol a la muntanya
i sortia a cantar "cargol treu banya"
tenia la closca trencada
amb una flor dibuixada.
El seu amic era un barrufet
que portava un bolet de barret.
Júlia Fernández
Había una vez un niño que se llamaba Daniel. Le gustaba jugar y estudiar. Siempre estaba contento.
Tenía muchos amigos y jugaban a la pelota y era muy obediente. Hacía los deberes y se lavaba las manos antes de comer. Su papá y su mamá eran muy felices, le ayudaban a hacer los deberes del cole porque le gustaba aprender más.
El niño y su mascota
Y Daniel tenía una mascota, un hermoso perrito que se llamaba Chispita. Siempre salía a pasear con él.
Y así creció el niño, feliz y contento con su mascota.
fin
Dennis Ibáñez
Había un caballero que era muy vanidoso porque tenía una espada de diamantes.
Pasaron los años y se enteró de que habían secuestrado a una princesa en tierras lejanas. Y el príncipe como era vanidoso y ambicioso se fue en su caballo a rescatarla.
Pero lo que no sabía es que había un dragón que vigilaba a la princesa. Y entonces luchó como un valiente caballero contra el dragón.
Sant Jordi
Le clavó en la panza tres veces su espada. El caballeró ganó al dragón y la princesa salió libre para casarse con él. La princesa en recompensa le regaló una rosa por su valentía.
FIN
Aitor Fernández
Un dia de Sant Jordi màgic
Sant Jordi era un cavaller molt valent. Un dia va conèixer a un drac molt gran i tenia molta màgia. Li va dir que li concedia tres desitjos. El drac va pensar que com havia sigut tan amable,
afectuós i valent, li donava la seva màgia. El cavaller li va donar les gràcies.
Després el cavaller, li va concedir a la princesa tres desitjos. La princesa li va respondre:
- Moltes gràcies príncep meu!
Després van sortir a passejar i va venir un altre drac però aquest drac era dolent, va endur-se a la princesa i el príncep va anar a dir-li al rei.
Més tard, el cavaller va anar a salvar a la princesa i li va donar una rosa de color vermell, i van ser molt feliços per sempre més.
FI.
Aina Vélez.
Hi havia una vegada un cavaller molt valent i fort que matava dracs. Aquest cavaller es diu Sant Jordi i aquest any té un drac invisible en forma de virus i no trobava la manera de matar-lo.
Sant Jordi estava acostumat a grans batalles i amb aquest drac-virus diminut no podia clavar-li l'espasa.
UN SANT JORDI DIFERENT
Tot d’una va veure una princesa confinada en un castell i molt trista. Volia un petó del cavaller però, si hi havia petó, amb el drac-virus a prop, aquest drac es faria més fort.
Així que la heroïna del conte és la princesa valenta que, després de molt estudiar, es va fer metgessa i amb els seus coneixements mèdics va matar el virus.
La princesa li va regalar una rosa al cavaller Sant Jordi i tots dos es van curar.
FI
David Burillo
L’eriçó, la reina i el rei
Hi havia una vegada un eriçó, estava tot sol, no tenia amb qui jugar. Ell estava al bosc, on sempre estava nevant. Ningú el volia per jugar, fins que un dia l’eriçó va sortir i va trobar a la reina. La reina era molt simpàtica i molt afectuosa, estava embarassada i li faltaven deu dies per tenir al bebè.
Tot i així, la reina, que es deia Elena, volia un animalet que tingués punxes i sigues marró. Un dia la reina Elena per fi va tenir al seu bebè, i li va dir Sofia. Quan la Sofia va fer una setmana, la reina i l’eriçó van fer moltes coses junts fins que un dia l’Elena i un rei es van enamorar.
El rei es deia Eric. A dia següent van fer la boda. Van passar cinc anys, i la Sofia començava l’escola. Al dia següent l’Elena i l’Eric van ser coronats i tothom va aplaudir, i, conte contat, ja s’ha acabat.
FI.
Aina Fernández.
El poema encantat
Tinc un llibre de pocions
ple de sentiments i d'emocions.
Si tinc por,
agafo la de coliflor.
Si vull estar alegre,
fem un pessebre.
Si volen treure la ràbia
agafo la de la gàbia.
Si estic trist,
prenc la del mosquit.
Nil Izquierdo
El drac que era bo!
Hi havia una vegada un drac que tenia molta gana, i va aparèixer en un poble petit. Hi havia un castell on vivia el rei i la reina, i molts habitats, que s’havien espantat, però el drac va dir:
-No us menjaré! Si em doneu menjar us protegiré i viureu feliços.
El rei va dir que sí i el drac es va quedar a viure al castell. Va passar el temps i un dia van aparèixer uns guerrers molt dolents que volien matar al rei i a la reina. Va sortir el drac i va fer una flamarada de foc, i els guerrers es van espantar molt i no van tornar mai més.
El rei es va posar molt content i com a premi per ser tan bo, li va donar la seva corona al drac. A partir d’aquell dia, va ser el rei dels dracs!
Fi.
Maxi Morón.
¡Hola! Me llamo Laura, tengo 10 años. Mis padres siempre me decían: “Si apruebas, te llevaremos a un campamento de verano de chicas”. No aprobaba, hasta que un largo día saqué un nueve y medio. ¡Yo estaba muy contenta porque quedaba solo un mes!.
Y llegó el día que me llevaron. Me fui con mis amigas y con mi mascota Luna.
Mi Luna se escapó y dije: “¿Dónde estará?”. Fuimos hasta un lago, no estaba.
El mejor verano de mi vida
Escalamos una montaña y nos encontramos un pozo. Dentro del pozo había una poción que creíamos que era mágica. En el bote ponía “ALAS”, estábamos dudosas, no sabíamos si beberlo. Yo pensé. “¡Si tenemos alas podremos ver dónde está Luna!”
- ¡Ahí está Luna! ¡Tenía muchas ganas de verte, Luna! Venga, volvamos al campamento.
- ¿Qué ha pasado en la cabaña? Hay que ordenarla.
Antes de ordenarla, fuimos a una granja para comer leche y huevos. Una amiga mía se cayó y se clavó una rama. Fuimos a un río a curarla. Cogimos una camiseta y agua del río. Le quitamos la rama, le pusimos el agua y fuimos al campamento para que se la miraran los médicos. Le hacía compañía porque no podía salir. Jugamos al “Virus” y al “Uno” hasta que pudo salir. Al cabo de 4 días ya pudo salir. Y el resto de días vivimos mil y una aventuras más.
FIN
Alejandra Sáez
EL LINCE Y EL GORILA
Había una vez un lince cuyos padres habían muerto y se hizo amigo de un gorila cuya abuela le dijo que había una raíz que podía curar a los muertos y el lince y el gorila partieron.
La raíz estaba custodiada por un espectro malo y tenían que recuperarla.
Tras muchos días de viaje llegaron a un claro donde estaba el espectro y el espectro tenía de ayudante a un cazador. Se enfrentaron y tras muchos puñetazos lo vencieron. Entonces el lince tajó limpiamente los brazos del espectro y luego el gorila le separó la cabeza del cuerpo. Luego cogieron la raíz y curaron a los padres del lince.
FIN
Nicolás Gago.
EL DRAC MARRÓ
Hi havia una vegada un drac que no era de color verd, era marró. Els altres dracs el miraven i deien: Ets molt lleig, i marxaven.
El drac marró es va menjar moltes verdures verdes. Al cap d'uns dies es va tornar verd i va trobar una família de dracs marrons i es va quedar amb ells.
FI
Aleix Anglè
Había una vez un dragón que se llamaba Eric y vivía en un pueblo llamado Torturas. Un día Eric se fue, con permiso de su mamá, a casa de su amigo Jordi a jugar con él.
Mientras volaba, por el camino se encontró un juego llamado “Sin mundo” y se lo llevó a casa de su amigo.
Ese día hubo un terremoto y, mientras la tierra de movía, llegó un ladrón a robar el juego. Una vez pasó el temblor Eric se dio cuenta de que el ladrón le había robado el juego.
el drac eric
Eric, como pudo, llegó a casa de su amigo. Le contó todo lo que le sucedió y juntos decidieron ir a la búsqueda del ladrón.
Después de correr muchas horas, cruzar el bosque, al final del puente por donde pasa el río, vieron al ladrón.
Éste, al ver al dragón Eric, dejó el juego en el suelo y al huir lo capturó la policía.
Una vez llegaron a casa de Jordi, invitaron a más amigos a conocer y a jugar al juego “Sin mundo”.
Por fin pudieron jugar y vivieron felices.
Juanes Benjumea
Hi havia una vegada un poble que es deia Món. Va succeir que un dia va aparèixer en aquest poble una malaltia molt i molt dolenta. A la princesa Laia li agradava molt la natura, el sol, el cel blau i les flors però per culpa d’aquest malaltia greu la gent que vivia a Món no podien veure ni contemplar la bellesa del seu poble.
La princesa estava molt trista al seu castell i mirant per la finestra plorava i deia: “Sé que hi haurà una solució per aquest mal que està patint el meu petit i molt estimat poble Món”.
LA PRINCESA CONFINADA
Llavors, passat un any, va córrer la notícia esperada per tots i sobretot per la princesa Laia: “Per fi la cura, Déu meu, gràcies!!! Ja podré sortir i gaudir del que m’agrada, i córrer pel camp i gaudir de la natura!"
FI
Elisabeth Morales
Hace muchos muchos años, cerca de una ciudad enmurallada, vivía un dragón hambriento:
- ¡Tengo mucha hambre y quiero comida! ¡Me comeré la muralla si no me dais de comer! Y os comeré a todos
- ¿Qué vamos a hacer? – dijo una chica.
- Tenemos que pensar una solución -dijo un chico.
- Podríamos darle uno de nuestros animales -dijo otro.
- Pobres animalitos, pero si no lo hacemos acabará comiéndose a todo el pueblo.
La leyenda de Sant Jordi, el dragón y la princesa
A la mañana siguiente, llegó el dragón.
- ¿Dónde está mi comida? ¡Tengo hambre! Si no me dais de comer, destrozaré la muralla y os comeré.
Y de repente se abren las puertas y sale un cerdito.
El dragón se lo comió enseguida.
Día tras día el dragón volvía y se comía todos los animalitos, uno tras otro. Y se comió todos los animalitos del pueblo.
Un día el dragón vio que no le dieron nada de comer. Y se enfadó mucho.
- ¡Quiero mi comida ¡ Si no me dais de comer, destrozaré la muralla y os comeré. Mañana volveré y espero tener mi comida.
Los habitantes ya no sabían qué hacer. Ya no les quedaban animales. Decidieron echarlo a suertes. Y le tocó a la princesa del reino.
- ¡Oh, no! Me tocó a mi
Todos estaban tristes porque ella era muy amable y muy bonita.
Llegó el dragón más temprano de lo normal. Tenía mucha hambre. Salió la puerta y salió la princesa. Pero llegó un caballero que oyó de lejos los llantos de la gente. Se acercó corriendo y le dijo al dragón:
- ¡Deja a la princesa! ¡No te la vas a comer!
El caballero era muy valiente y le clavó la espada en el pecho del dragón y de la sangre nació un hermoso rosal. El caballero se llamaba Jordi. Cogió una de las rosas y se la regaló a la princesa. Y se enamoraron
Y colorín, colorado este cuento ya se ha acabado.
Jorel Benavente
(Transcripció a partir d'un video)
Cançó de sant Jordi
La princesa està molt trista, perquè no te rosa.
El príncep va amb el seu cavall, perquè no té treball.
El drac abandona la cova i troba un llibre.
I així és la meva història.
Fi.
Ainoa Boyer.
LA MEVA COSINA
Ha nascut una nena
blanqueta i rosseta.
Quina alegria m’ha donat
quan m’han avisat.
Feia molt de temps
que esperava aquest moment.
Jo volia tenir una cosineta
per jugar tots els dies amb ella.
Cosineta, cosineta
t’estimaré sempre.
Naiara Calvo.
El dragón vegetariano
Hace mucho tiempo, en un pueblo, había un dragón que era vegetariano. Pero cada día desaparecía un toro, pero no se lo comía el dragón. Se iban a la montaña, entonces el rey y los soldados decidieron matarle, menos uno que sabía que el dragón era vegetariano.
El dragón estaba comiendo hierba, y su amigo, cuando pasó por delante, intentoó avisarle, pero ya era demasiado tarde, le habían clavado la espada en el corazón.
Fin.
Marc Mara
SANT JORDI
Había un Caballero llamado Sant Jordi que protegía a las princesas.
¡Entonces vio a la princesa con el dragón, que quería comérsela!
Fue rápidamente a luchar para salvar a la princesa y matar al dragón.
Al final Sant Jordi regala una rosa a la princesa.
FIN
Unai Vidal.
Había una vez un niño que iba al parque con su perro Chanel. Un día, cuando paseaba, el perrito se escapó y el niño no sabía dónde estaba y se puso a llorar por Chanel.
Pasaron unos días y le llamaron a casa, porque Chanel tenía un collar con su nombre, número de casa y de teléfono. Así es que le llamaron por teléfono. El niño se puso muy contento al recibir la noticia de que su perro regresaba a casa.
Y así termina esta historia: fueron felices para siempre.
Nayara Higa
Mi perro Chanel
Era una vez un parque de dinosaurios, donde había un dinosaurio peligroso que se llamaba Indominus Rex. Comía animales y dinosaurios.
Había una persona que tenía un raptor que se llamaba Blue.
Juntos consiguieron que el dinosaurio peligroso probara frutas y verduras. A Indominus Rex le gustaron mucho, nunca las había probado. Y decidió no comer más animales ni dinosaurios.
FIN
Iker Ramos
jurassic world
Sant Jordi arriba com un cavaller,
amb la seva llança travessa el carrer.
Ja veu a la princesa que el drac vol menjar, si no es dona pressa ella morirà.
Li clava la llança, cau estabornit: visca, la princesa s'ha salvat!
La rosa creix i Sant Jordi l'ha agafat, i a la princesa li ha regalat!
FI
Gerard Montoya
POEMA DE SANT JORDI
Érase una vez una tortuga que paseaba por el bosque en busca de amigos. En mitad del camino se encontró con una mariposa y le preguntó a la tortuga si quería ser su amiga, pero le dijo que no porque ella volaba muy alto, y la tortuga siguió su camino.
La tortuga en busca
de un amigo
Mientras caminaba apareció un mono y le preguntó si podían ser amigos, pero la tortuga le dijo que no, porque él siemre está en los árboles, y siguió caminando.
Mientras paseaba, escuchó una voz entre los arboles que le decía si quería ser su amiga, era un conejito, pero la tortuga le dijo que no porque él es muy saltarín y corre mucho.
La tortuga siguió su camino entre las hierbas del bosque y de repente vió al amigo perfecto: un caracol! Le preguntó si queria ser su amigo, porqué los dos son lentos. El caracol le dijo que si, y nuestra tortuga se fue feliz a casa al tener un amigo como ella!
FIN
Rania Jennouni
Hi havia una vegada un nen i una nena, només li agrada Sant Jordi a la nena, que es diu Naiara. El nen, que es diu Pau, té 11 anys i la Naiara en té 7. En Pau li va reglar una rosa del jardí.
- Mira Naiara, vine que tinc una....
- Una què?
- Una sorpresa
-Què és?
Un feliç Sant Jordi des de casa
- És una rosa, t’agrada?
- Clar que si.
- Moltes gràcies
- De res, Naiara
- T’estimo.
FI
Nerea Mateo
Fa molt i molt de temps que hi havia un drac que sempre menjava moltes flors de la gent.
La gent tenia molta por però el príncep no tenia por del drac, i gràcies a ell tot el poble està bé.
FI.
Luca Prodran
SANT JORDI
Sant Jordi arriba com un cavaller,
amb la seva llança travessa el carrer.
La princesa plora a la vora d'una cova perquè l'ha espantat un drac malvat.
FI.
Ezequiel Rosario.
SANT JORDI
Hi havia una vegada un palau que vivien Sant Jordi i la princesa i al costat vivia el drac a la seva caseta. Tots tres estaven avorrits per la quarantena i no sabien què fer.
El drac havia visitat a Sant Jordi i a la princesa, junts van tenir una idea, plantar les roses al jardí. Després tot el poble va plantar roses i regaven les plantes cada dia, i l'aire es va desinfectar i el coronavirus va desaparèixer.
FI
Tsotne Abdushesvili
Una quarentena inoblidable
Había una vez una princesa que vivía en un castillo en medio del bosque y tenia un jardín.
En el jardín había muchas rosas de muchos colores y era muy brillante.
Y la princesa cuidaba y amaba a sus rosas,
y colorín colorado, este cuento se ha acabado.
FIN
Maite Moreno
La princesa del jardín
la princesa que estimava el seu drac
Un dia una princesa s’anava a casar amb el seu príncep. Ella va convidar a tot el poblat, però es va descuidar de convidar la bruixa que vivia als afores del poble, enmig del bosc.
Quan es va assabentar la pobra bruixa es va posar molt trista i va agafar tal ira que es va presentar a la cerimònia i va fer un malefici a la princesa. Li va dir: “Et quedaràs sola en tot el poblat, per no haver-me convidat!” Va convertir el príncep en un drac, als seus pares en estàtues i tot la gent en un gran roser que rodejava el castell.
La princesa i el drac es van quedar molt tristos per no haver-la convidat i pel seu poblat.
I així van anar passant els anys. Un gran dia va arribar un cavaller. Venia d’un poble que estava a mil quilòmetres del poble. Va arribar i va veure que el poble estava ben desert. No entenia molt bé per què. Llavors es va anar endinsant fins que va arribar al castell d’aquell poblat i va veure que estava engabiat per un gran roser. Amb la seva espasa va anar trencant les branques per obrir-se pas fins a la porta. Ell sentia crits d’angoixa i de pena entre els rosers mentre s’obria pas.
Quan va aconseguir a la porta del castell i la va obrir no esperava tal sorpresa. Va sentir un gran crit esgarrifant que venia de la torre més alta del castell.
- Què fas al meu castell? – va exclamar el drac.
El drac va baixar volant fins el cavaller i li va dir que havia de marxar del castell.
El cavaller tot espantat va treure la seva llança i va intentar matar el drac. De sobte va sentir un crit dolç que provenia d’una finestra i que deia:
- Deixa el meu drac. No et farà mal. Entra al castell i t’explicaré la terrible història d’aquest poblat.
El cavaller va deixar d’empaitar el drac i atemorit va entrar al castell. La princesa va baixar de la torre i li va explicar tota la història al cavaller i li va dir que ella no podia anar a capturar la bruixa que vivia al bosc perquè si sortia es transformaria en estàtua de pedra i el drac tampoc. El cavaller era l’única esperança que tenien, havia de capturar-la i portar-la al castell.
- No patiu, ho faré per tu, princesa!- va dir el cavaller.
El cavaller es va endinsar al bosc fins que va trobar la caseta de la bruixa que no esperava aquella visita. El cavaller la va capturar i li va prendre la vareta perquè no pogués fer cap encanteri.
De camí al castell aquella bruixa no parava de riure “Ha, ha, ha!!!” un riure malèfic.
Van arribar al castell i la va portar davant la princesa i el drac. Ells van suplicar-li que desfés aquell malefici i que per compensar-la per no haver-la convidat li farien una caseta al poble i ja no hauria de viure sola enmig del bosc. La bruixa va acceptar i va desfer el malefici dient unes paraules màgiques.
El drac va tornar a ser un príncep, els rosers van tornar a ser la gent del poble, les estàtues del jardí van ser els pares dels prínceps. Per fi tot va tornar a ser com era i van continuar amb la cerimònia tots junts i feliços.
Sempre agrairien a aquell cavaller que va tenir la bondat d’ajudar-los. La princesa per demostrar el seu agraïment li va regalar una de les torres del seu castell.
I conte acabat, conte contat per un Sant Jordi que no oblidarem mai 2020.
Natàlia Sànchez
Hi havia una vegada un jove que vivia amb la seva família. Un dia anava passejant pel bosc i es va trobar amb una persona que era igual que ell. Així que va començar a preguntar-li coses sobre ell mateix i després va tornar a casa. Li va preguntar a la seva mare i li va respondre:
- No fill, què vols dir?
- Mare aquest somriure no és normal.
- Doncs és hora de dir-ho.
- Dir què, mare?
- Tens un germà.
UN SANT JORDI DE DUES VERSIONS
SI SOM IGUALS!
- Però què dius?
- Sí Jordi, tens un germà.
- I com és? Maleducat, carinyós o graciós?
- Bé, com dir-ho... és malcarat.
En aquell moment Jordi va decidir tornar al bosc. I va buscar-lo una hora, dues hores, tres hores. I per fi el va trobar. Quan començava a caminar, l’altre Jordi va començar a dir coses fastigoses a l’altre Jordi amable. El Jordi amable va fer que el Jordi desagradable se n’anés. Ara li diuen Sant Jordi.
I conte contat, conte acabat.
Marwua Grija
Les roses
Les roses són vermelles
com les meves orelles
o com les maduixes
que mengen les bruixes.
Victoria Ramírez
Un dia, al poble de Montblanc, va venir un drac molt dolent, i es menjava a persones i a animals. I un dia el rei ja estava molt enfadat de que es mengés a persones i per què no es mengés a motles persones al dia va decidir fer un sorteig.
Cada dia, la persona que sortia anava on estava el drac i el drac es menjava a aquella persona.
Fins que un dia, li va tocar sortir a la princesa, i es va trobar amb Sant Jordi.
La llegenda de Sant Jordi
- On vas? –Li va preguntar Sant Jordi a la princesa.
- A veure al drac.
- Tranquil·la, jo et salvaré. – li va dir Sant Jordi.
Sant Jordi va anar a lluitar amb el drac, i al final el va matar. I de la sang del drac, va sortir una rosa, i li va donar a la princesa.
FI.
Oriol Tomas
(transcripció a partir d'un video)
Fi
- < BEGINNING
- END >
-
DOWNLOAD
-
LIKE
-
COMMENT()
-
SHARE
-
BUY THIS BOOK
(from $19.79+) -
BUY THIS BOOK
(from $19.79+) - DOWNLOAD
- LIKE
- COMMENT ()
- SHARE
- Report
-
BUY
-
LIKE
-
COMMENT()
-
SHARE
- Excessive Violence
- Harassment
- Offensive Pictures
- Spelling & Grammar Errors
- Unfinished
- Other Problem
COMMENTS
Click 'X' to report any negative comments. Thanks!