Una vegada hi havia una abella anomenada Laia.

Era una abella molt curiosa i li encantava sortir cada dia a explorar.

La seva padrina, espantada del que li pogués passar, sempre li deia:

No et facis més enfora d'on acaba el bosc. Més enllà hi viuen persones que et podrien fer mal.

Malgrat el que li havia dit la seva padrina, l'abella Laia estava cansada d'explorar cada dia el mateix...

Aquell dia estava decidida a volar més enllà del seu bosc.

Tornaré prest i ningú sabrà on he anat!, no em passarà res!

I així va ser... L'abella Laia va volar i volar...

hi havia moltes flors i arbres que no havia vist mai!

Despistada amb tot allò que havia descobert, va arribar a un petit poble que estava ple de persones... quants d'amics podria fer na Laia!

Vaig a xerrar amb ells!

L'abella Laia estava molt contenta, mai havia conegut algú que visqués defora del seu bosc.

Així ho va fer, va anar volant cap a un nin que estava jugant amb el seu moix.

En quant el nin va veure arribar na Laia, la cara li va canviar!

El nin sabia que les abelles tenen un agulló per picar. Espantat, va intentar fer mal a na Laia amb les seves mans.

Lleva! No em piquis, em fas por!

Per què em vols fer mal? Jo no et picaré si tu no em molestes! Si et pico amb el meu agulló em moriré.

Et mors? No ho sabia! Pensava que les abelles atacàveu a les persones sense cap motiu!

Nosaltres piquem per a protegir-nos quan nosaltres o el nostre rusc es troba amenaçat, mai ho fem sense motius.

Un rusc?

Què és això?

Allà on vivim! M'acompanyes i t'ho explic?

Sí! Anem!

L'abella Laia i el seu nou amic Quim varen partir cap al bosc.

Ella volia explicar-li tot el món de les abelles!

Mira aquell arbre! És el meu rusc!

El rusc és la nostra casa. Hi podem viure fins a 80.000 abelles. N'hi ha de tres tipus: les obreres, els abellots i l'abella reina.

Jo sóc una abella obrera!

Ella és l'abella reina, és qui manté la unitat i l'harmonia entre totes les abelles que vivim aquí, no podríem viure sense ella.

És qui posa els ous que es converteixen en abelles. 

La pots reconèixer perquè és més gran que les altres. 

Ells són els abellots, són mascles i no tenen agulló. Són els únics que es poden aparellar amb l'abella reina.

S'alimenten de la mel que les abelles obreres duem al rusc.

Què interessant!

Idò tu ets una abella obrera? Em mostres la teva feina?

Sí! Vine amb mi!

La meva feina és sortir cada dia a pol·linitzar les flors, la que més m'agrada és la margalida!

Pol·linitzar?

Què és això?

La pol·linització és el procés pel qual les abelles i altres insectes portem el pol·len de flor en flor, això permet la seva reproducció.

Gràcies a la nostra feina creixen molts dels aliments que consumim.

Sense vosaltres no existirien les plantes?

Sí! Però n'hi hauria moltes menys... i ja saps que són molt importants per al nostre planeta!

Sí! Mantenen el nostre aire respirable mitjançant la fotosíntesi!

Exacte!

Gràcies abelleta! Vaig a contar-li als meus amics tot el que he après de vosaltres!

Ens tornarem veure?

Quan vulguis!

Fins aviat!

I així, l'abella Laia va complir el seu desig, va conèixer més enllà del seu bosc... 

A més a més, va mostrar-li als humans la importància de les abelles per al nostre planeta...

Una gran aventura que recordarà sempre.

Conte contat...