El protagonista del conte, en Rubén, ha de viure tota una aventura fins que arriba a la muntanya prohibida, on l'espera una gran sorpresa: Anar a l'escola d'artesans per arribar a ser un gran paraire.
Els tres artesans són tres amics que poc a poc van veient que els seus oficis artesanals estan desapareixent, ja que comença a aparèixer una societat industrial.
El forcaire, l'escloper i el moliner decideixen adaptar-se als nous temps
En Ramonet és un forcaire amb una vida força dura, perquè, com tots ja sabeu, treballar a la terra no és gens fàcil. Un bon dia apareixen un homes que li expliquen els seus oficis: el d’ escloper, el de teixidor i el de Moliner; aquests homes o àngels li prometen que la seva vida millorarà, si promet transmetre a les noves generacions l’essència d’aquests oficis, per tal que no es perdi la tradició; abans, però, en Ramonet haurà de beure el contingut de la pera.
El follet es va trobar uns tresors que va voler compartir amb el teixidor que l’havia acollit a casa seva. Li va agradar tant la seva feina que va crear un taller per fabricar teixits amb els diners aconseguits.
La família Obiols es dedica a les activitats artesanals. Cadascú té un ofici diferent i s’ajuden entre ells, però per desgràcia les coses no els hi van gaire bé.
Un bon dia apareix una senyora que vol ser la representant de la seva petita botiga. Per millorar la seva situació i que la gent conegui el seu negoci, decideixen celebrar una jornada de portes obertes. Allà la gent descobreix els tallers i la feina de la família.
El país de JAMLAIA hi viuen els reis i les reines; allà treballen en Joan, el teixidor i Josep , l’escloper. Un bon dia els reis i reines inviten als artesans al sopar reial de cap d’any, però abans han de realitzar esclops i teixits nous a les princeses. Ells, molt decidits, s’endinsen al bosc per anar a buscar la matèria prima, però pel camí es perden i van a parar a un poble molt pobre que es diu Classicea. Allà la gent és tant amable que els ajuden a trobar la llana i la fusta i, fins i tot els ajuden a realitzar la feina encomanada pels reis. Finalment ells creen el seu propi taller per fer teixits i esclops per aquella gent pobre, però molt bondadosa. Decideixen anar de poble en poble ajudant als altres amb el seus oficis i s’obliden completament de l’encàrrec i del sopar amb els reis.
La Maria ens explica, amb molta delicadesa,el procés de transformació del teixit,fabricat pel teixidor,fins a convertir-se en un preciós vestit elaborat pel sastre.
L'artesà Fernando era un gran escloper. Al llarg dels anys va anar prosperant, no només gràcies a les seves habil.litats, sinó també, gràcies a la col.laboració de la seva família i dels seus amics.
L'autora del conte relata la història d'un home que no trobava el seu do.La seva amiga Sandra l'ajuda a descobrir-lo, i així ell s'adona que ha de confiar més en ell mateix i no ser tant tossut.
Aquest conte explica el treball del moliner i dels motius de la seva desaparició.Tanmateix, el fill d'en Joan li agradaria reconstruir el molí i així mostrar a les noves generacions la gran feina que van fer els pagesos d'Andorra.
El senzill conte ens parla de l'ofici de l'escloper, de les causes de la seva desaparició i del desig de crear un museu de l'esclop perquè pervisqui la tradició i per promoure el turisme rural.